"Si no fabriquen el seu producte als Estats Units, fet que és una prerrogativa, simplement hauran de pagar un aranzel". Amb aquesta frase va estrenar el segon mandat el republicà Donald Trump al Fòrum de Davos. Era la seva primera gran aparició pública, el 23 de gener, només tres dies de la seva inauguració com a president nord-americà. L'advertència no podia ser més evident. El 3 d'abril, les seves paraules van traduir-se en fets, amb la ja famosa taula de taxes "recíproques" -malgrat que moltes no s'havien calculat correctament-. Una setmana després d'aquest"Dia de l'alliberament", Trump va suspendre durant 90 dies la guerra aranzelària. Ho va aturar tot. Bé, o gairebé tot, perquè fins a la passada setmana no va relaxar al 30% els aranzels del 145% a tots els productes procedents de la Xina.
La història la coneixem tots. Els riscos, també: a Catalunya, aquestes mesures podrien frenar entre un 0,2% i un 0,3% el creixement del PIB, ja que afectarien les 3.100 empreses del territori que exporten regularment als EUA. El país nord-americà és el cinquè soci comercial del territori al rànquing general i el principal fora de la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. Per això, no va ser cap sorpresa quan, fa uns dies, la Cambra de Comerç de Barcelona va xifrar en 1.055 milions d'euros les pèrdues previstes. Ara bé, hi ha excepcions. Algunes companyies catalanes ja han mogut fitxa i fins i tot estan mantenint els beneficis enmig del conflicte.
Els països estan renegociant la seva relació comercial amb els EUA. El desenllaç ha d'arribar abans del 9 de juliol (o el 10 d'agost, en el cas de la Xina). En cas contrari, tornaran els aranzels de l'abril. Les condicions són clares: o es presenta un acord beneficiós des del prisma de Trump, o l'única alternativa viable per sortejar les tarifes serà traslladar la producció -o part d'ella- al país nord-americà. Aquest segon escenari cada cop s'estudia amb més força, especialment en sectors com el metal·lúrgic, farmacèutic o l'automoció. Són tres motors de l'economia catalana, però també els tres més castigats pels Estats Units, si repassem els precedents.
Cal dir, però, que la llei nord-americana presenta dues alternatives, tot i que molt complexes. La primera són les sol·licituds d'exempció aranzelària. Aquestes no depenen directament de la presidència, sinó de l'Oficina del Representant Comercial dels EUA (US Trade Representative) i són permisos que s'atorguen en casos molt concrets. S'ha de tenir en compte que es tracta de saltar-se la famosa Secció 301 del Trade Act de 1974. Per tant, la justificació ha de ser molt evident, com ara quan el producte és tan exclusiu que no es pot aconseguir als Estats Units o quan el seu aranzel té un gran impacte a l'economia del país. Per exemple, durant el primer mandat de Trump es va aplicar en el cas de bicicletes elèctriques xineses.
La segona via són les Zones de Comerç Exterior (FTZ), les quals permeten importar béns sense pagar aranzels fins que entrin definitivament al mercat domèstic. En aquest cas, és una manera d'harmonitzar les taxes per a empreses que operen als EUA. Tanmateix, no planteja una exempció directa com la que es disposa en el cas anterior.
El cas Wallbox, un exemple de 'timing' perfecte
Només han passat quatre mesos d'ençà de l'arribada de Trump. A priori, sembla difícil de creure si fem memòria de tot el que ha succeït des de llavors. Ara bé, les presentacions de resultats han evidenciat que des del punt de vista econòmic encara no hi ha hagut temps de patir els aranzels. Amb el republicà hi ha hagut més paraules que fets, i les taxes nord-americanes han estat efectives durant períodes de temps molt breus. En definitiva, els beneficis s'han mantingut en línies generals, però les perspectives de futur continuen sent incertes precisament per la data de caducitat de la treva comercial.
No obstant això, hi ha exemples com Wallbox on la confiança és total. Aquest és, segurament, el cas més paradigmàtic de l'altra cara de la moneda. Durant la presentació del seu balanç trimestral, la firma de carregadors elèctrics va anotar-se un augment del 148% de la seva facturació a Nord-amèrica (EUA i el Canadà), que suposa el segon mercat de la companyia. Han ingressat un total de 37,6 milions d'euros i han reduït les pèrdues un 39,5%. "Tenir presència industrial als Estats Units ha enfortit clarament la nostra posició", comenta un portaveu de la firma a VIA Empresa.
El context aranzelari coincideix amb una altra circumstància favorable al mercat nord-americà com és el boom dels vehicles elèctrics. El CEO de la companyia, Enric Asunción, va admetre a finals de 2024 que el sector continuava "sota les expectatives". Tanmateix, aleshores a Nord-amèrica ja es van registrar repunts d'ingressos del 45% interanual. És a dir, els EUA i el Canadà creixen per sobre del mercat global. A Wallbox ho sabien i, per aquest motiu, van obrir una planta de producció l'any 2022 a Arlington (Texas). Una decisió que ha estat encertada des de tots els fronts, ja que avui els permet produir uns 100.000 carregadors des dels Estats Units i, alhora, esquivar els aranzels de Trump.
"Produint localment hem pogut escalar de manera més eficient per respondre a la demanda nord-americana", reconeix el portaveu, qui destaca que "l'agilitat" que va mostrar Wallbox en el seu moment s'ha vist recompensada per "l'avantatge competitiu" respecte a les empreses que no estan tan arrelades a l’ecosistema dels EUA. I no només pels aranzels, sinó també pels temps d'entrega i les expectatives dels actors locals: "Creiem que haver apostat des del principi pel mercat nord-americà ens ha posicionat bé, ha estat una decisió encertada a llarg termini".
Wallbox va beneficiar-se de l'IRA de Biden, amb incentius fiscals, subvencions i ajuts al consumidor en el moment de compra
A més, el seu aterratge va coincidir amb la publicació de la Inflation Reduction Act (IRA), impulsada pel govern de Joe Biden. Aquesta llei va preveure un paquet d'inversió climàtica de prop de 369.000 milions de dòlars dirigit per a empreses i ciutadans. En el cas de Wallbox, en tractar-se d'una firma respectuosa amb el medi ambient, es va trobar amb incentius fiscals i subvencions per a la fabricació local de carregadors, a més d'ajuts i descomptes als consumidors perquè s'animessin a comprar vehicles elèctrics. Un exemple de timing perfecte.
Addicionalment, l'empresa té un altre centre de producció a la Xina, el qual els permet cobrir la demanda del mercat asiàtic i evitar gravàmens procedents d'aquella zona. Tot i això, des de Wallbox subratllen que Europa i els EUA romanen com a "principals regions" i de moment no tenen previst obrir cap planta de producció en nous mercats.
De Grifols a Fluidra, com gestionar la crisi aranzelària?
Resulta complicat trobar un cas més rodó que el de Wallbox. Però l'unicorn català no és l'única firma del territori que té presència logística als Estats Units. Un altre dels beneficiats és la farmacèutica Grifols. Si més no, així ho va defensar aquesta mateixa setmana el CEO, Nacho Abia. "Som la companyia més ben posicionada del sector als EUA i no temem cap impacte pels aranzels", va assegurar, categòric, en una entrevista a Cinco Días. "Als EUA tenim una integració vertical absoluta; produïm totes les medicines del cicle complet, amb la qual cosa aquests productes no han d'entrar ni sortir del país. Passi el que passi amb els aranzels, estem bé", va insistir.
Les dades avalen les seves afirmacions. En termes reportats, els ingressos de Grifols han crescut un 7,4%, però sense l'impacte de l'IRA als EUA la millora hauria estat del 10%. Tot plegat és un èxit d'aquesta "integració" a què feia referència Abia i que no només s'ha produït al país nord-americà, sinó en altres punts del planeta. Grifols ho aposta tot a estar "el més a prop possible" del pacient en tot moment del procés de fabricació i venda. No només a través de filials, sinó també amb centres de donacions i de producció. Una estratègia que els ha permès estar "molt millor" situats que els seus competidors en un moment de gran incertesa.
Farmacèutiques com Grifols i Esteve no temen l'impacte de les barreres comercials, mentre que Fluidra demana "prudència" tot i ser ben presents als Estats Units
Una altra farmacèutica catalana, Esteve, no està tan bé posicionada com Grifols, però manté igualment la tranquil·litat. No disposen de planta productiva als Estats Units, però sí a Mèxic, un dels seus grans aliats comercials. També són presents a Alemanya i la Xina. En total, tres països estrangers estratègics als quals se sumen els tres centres de producció catalans, situats a Lliçà de Vall, Celrà i Banyeres del Penedès. Aquesta setmana, el CEO de la companyia, Staffan Schüber, va assegurar que l'impacte dels aranzels "serà mínim per a Esteve, mentre que les normes encara no estan definides". A més, tal com succeeix en el cas de Grifols i Wallbox, va afegir que "el negoci està en creixement".
No és tan optimista Fluidra. Si més no, és més cauta. La companyia presidida per Eloi Planes va millorar els seus resultats trimestrals un 29% en comparació amb l'any passat i va guanyar 48 milions d'euros. O sigui, ara com ara no s'han vist afectats per les taxes. La seva producció està dividida en sis continents i, malgrat que l'impacte no hauria de ser tan greu, Planes va reconèixer fa uns dies que estaven estudiant canvis a la cadena de subministraments per "assegurar que el nivell d'aranzels sigui el mínim". En aquest sentit, un portaveu de Fluidra confirma a aquest diari que també estan "treballant amb els proveïdors per reduir la base de costos" i que van implementar una pujada de preus a l'Amèrica del Nord el passat més d'abril. "Estem planejant noves pujades", avança el responsable.
Després de la victòria del republicà al novembre, Fluidra va preveure un "impacte mitjà" d'una guerra comercial als seus comptes. De moment, però, la situació és "una mica millor" del que havien pronosticat. Avui avancen un augment del 10% dels preus al sector de les piscines i un impacte de 50 milions d'euros bruts al seu balanç del desembre, sempre que es mantinguin les tarifes anunciades a l'abril per l'administració Trump. "Aquestes pèrdues tenen a veure principalment amb els aranzels elevats a la Xina, ja que a Mèxic la gran majoria dels nostres productes compleixen amb l'exempció de l'USMCA", recorda un portaveu de la firma. L'USMCA és el tractat comercial que hi ha entre els EUA, Mèxic i el Canadà, i que de moment Trump ha respectat, tot i les tensions amb els dos països veïns.
Al seu torn, Fluidra disposen de plantes productives repartides per Califòrnia, Florida i Texas. Tot plegat conforma una "situació dinàmica" que podria canviar amb potencials acords comercials. Per aquesta raó, fa uns dies Planes va demanar "prudència", tot i que des de la companyia confien a complir les previsions d'aquest 2025, és a dir, assolir un creixement anual mínim en vendes del 6%, juntament amb un marge d'ebitda ajustat superior al 25% i un retorn sobre el capital superior al 17%: "Som una empresa líder dins d'un sector estructuralment atractiu, i estem ben posicionats per continuar generant valor per als nostres accionistes i grups d'interès", conclou el portaveu.
Els interrogants: Comexi i Girbau
El llistat d'empreses amb presència productiva als Estats Units no s'atura aquí. Werfen (salut) o Ficosa (automoció) també disposen de plantes que, a priori, haurien d'amortiguar el cop dels aranzels nord-americans als seus productes. Ara bé, hi ha un seguit de firmes catalanes que si bé estan presents al mercat estatunidenc a través de filials, encara no compleixen el requisit de Trump de fabricar al país nord-americà.
Hi ha dos casos molt representatius. El primer, Comexi. Aquesta companyia d'envasats flexibles fa més de 35 anys que opera als EUA i, de fet, el passat 2023 va obrir un Centre Tecnològic (CTec) a Miami. Inicialment, la idea era tenir un centre de formacions i demostracions que reforcés el seu vincle amb el territori. Ara bé, encara que va ser una gran inversió, no s'ajusta a la legislació per esquivar les taxes. Això tampoc ha alterat els plans de la firma. Segons explica un portaveu a VIA Empresa, no hi ha previsions d'obrir un centre productiu i estan centrats als treballs d'expansió de la planta de Girona. "Tenim contingències davant diferents escenaris, però no estem patint grans problemes. Ens ha afectat alguna operació, però estem parlant amb els clients i acordant com afrontar la situació", aclareix.
El segon cas és Girbau. Es tracta de la cinquena empresa al món pel que fa a la maquinària de bugaderia industrial, amb un benefici net de 14,6 milions d'euros el darrer exercici. Té quatre plantes de producció a Vic, una a França i una a la Xina. Però cap als Estats Units, un país que representa una part important de les seves vendes mundials. Per aquesta raó, el passat mes de març va decidir vendre el seu negoci de distribució als EUA per 43 milions de dòlars. Amb aquesta operació, ja ha anunciat que finançarà una nova planta productiva a Wisconsin.
Independentment del sector, traslladar part de la producció als Estats Units (o la Xina, en molts casos) sembla el remei favorit per matenir el creixement empresarial. Almenys, és l'única certesa enmig d'un escenari plagat d'interrogants. L'única manera de poder saltar el mur invisible dels aranzels de Trump.