Qüestionar l’statu quo, assumir riscos i convertir la tecnologia en una eina clau per transformar sectors. Aquestes són tres de les condicions que el secretari d’Empresa i Competitivitat del Govern i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró, associa als Exponential Leaders, l’etiqueta amb què Acció reconeix des de 2021 una petita selecció d’empreses catalanes destacades pel seu caràcter rupturista. Però a què es refereix exactament aquest adjectiu?
Per l’agència pública, els Exponential Leaders són aquelles empreses que són capaces de crear nous productes, serveis o models de negoci que deixen obsolet el que s’havia fet fins aleshores, o bé que aconsegueixen un canvi d’hàbit dels consumidors. Generar nous mercats, incorporar tecnologies exponencials, imaginar futurs amb un impacte positiu, inspirar i generar comunitat, tenir models de negoci escalables… En definitiva, empreses que se surten del marc establert i aposten per provocar un punt i a part dins de la seva indústria.
Amb la voluntat de reivindicar aquests models i inspirar altres empreses, Acció organitza anualment la iniciativa Catalonia Exponential Leaders, on es promocionen les 10 empreses més trencadores del territori. Enguany s’ha celebrat la cinquena edició, per a la qual han presentat candidatura fins a 178 entitats, un 65% d’elles startups i la resta, empreses consolidades. De totes elles, i sense cap ordre concret, aquestes són les que han aconseguit entrar al saló de la fama i alçar-se amb el segell d’Exponential Leaders.
L’aposta per l’energia renovable
Malgrat que la innovació és un concepte que associem generalment a les empreses emergents, no hi ha cap llei escrita que prohibeixi les companyies més assentades a apostar per aquesta via. Estabanell n’és un exemple clar: l’any que celebra el 125 aniversari, el grup energètic ha estat escollit com a Exponential Leader per la seva aposta per la transició energètica a Catalunya. Des d’Acció valoren positivament com la companyia “combina l’experiència amb una aposta per la innovació, la sostenibilitat i la digitalització”.
Concretament, són dues les iniciatives que justifiquen aquesta condecoració. La primera d’elles és el llançament el 2021 de Energy in the Cloud, una spinoff creada a partir de tecnologia pròpia del grup que desenvolupa solucions d’electrònica de potència per estabilitzar la xarxa elèctrica. La segona és ERIA, el programa d’innovació oberta d’Estabanell per impulsar companyies emergents en el sector energètic.
Precisament a l’edició d’enguany d’ERIA s’accelerarà 4BlueTech, una de les 10 empreses seleccionades com a Exponential Leaders aquest 2025. Aquesta companyia nascuda el 2023 ha desenvolupat uns bioreactors modulars basats en microalgues capaços de capturar fins al 99,98% del diòxid de carboni, òxids de nitrogen i compostos orgànics d’alta volatilitat en circuits tancats.
L’empresa està formada per investigadors veterans de la indústria i té la seu a Barcelona, tot i que també té bases a Finlàndia, l’Índia i els Estats Units. La tecnologia que han desenvolupat té una alta escalabilitat, i amb ella ja treballen empreses de sectors com el del ciment, el geotèrmic o l’aeroespacial, però també pot ser aplicada a infraestructures públiques com hospitals, estacions de metro o aeroports. La startup ha aconseguit posicionar-se gràcies a la venda de crèdits de carboni tokenitzats, uns actius altament valorats per a les empreses amb dificultats per fer més sostenible la seva activitat que els permet compensar la contaminació que generen i complir amb les normatives europees.
UniSCool i Yplasma busquen millorar la refrigeració de sistemes informàtics i electrònics a través d'innovacions diferents
Qui també té un paper en el món energètic és UniSCool, nom curt d’Universal Smart Cooling, una spinoff de la Universitat de Lleida (UDL) que s’especialitza en la refrigeració líquida d’equips informàtics i electrònics. A diferència de les solucions tradicionals, l’empresa aposta per un sistema patentat format per uns circuits amb múltiples tubs que incorporen unes aletes autoadaptatives que permeten prioritzar les àrees que cal refrigerar amb més urgència sobre les que ja tenen una temperatura adequada.
Gràcies a l’ús d’aquesta tecnologia, la companyia estalvia fins a un 70% del consum energètic i elèctric dels sistemes informàtics amb què treballa i, al mateix temps, té una eficiència a l’hora de reduir l’escalfor un 320% superior a la d’altres competidors. Després de ser reconeguda per la Innovation Radar de la Unió Europea o com una de les 100 millors startups espanyoles de 2023 per l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE), ara la companyia treballa per integrar aquesta tecnologia directament dins dels xips.
La refrigeració és també una de les aplicacions amb què treballa Yplasma, companyia que, abans de ser escollida com una de les 10 empreses més rupturistes de Catalunya, ja va aconseguir el 2024 el premi a la startup catalana de l’any a la Catalan Pitch Competition. Nascuda el febrer d’aquell any com una spinoff de l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), Yplasma duu al nom la raó que justifica aquests reconeixements: el plasma. Aquest format de la matèria, un fluid format per electrons lliures i ions positius, és un camp d’estudi que es troba encara a les beceroles, i la companyia catalana és una de les que ha decidit prendre’n la iniciativa.
Concretament, l’empresa es dedica al disseny d’actuadors de plasma, els quals permeten controlar amb precisió els fluxos iònics del plasma. A la pràctica, això permet fer servir el plasma a voluntat com a conductor per escalfar, ventilar o millorar l’aerodinàmica dels objectes i superfícies sobre les quals s’aplica. Tot i que encara es troba en fase de desenvolupament, la seva aplicació promet millores d’eficiència tèrmica en aparells electrònics, ales d’avions o aspes de molins, entre altres.
Accelerant la transformació d’altres sectors
Una de les claus per ser considerat un Exponential Leader és ser capaç de generar canvis en altres sectors, i això és precisament el que fa VEGGA, l’aliança d’empreses formada per Mat Holding i Sistemes Electrònics Progrés. Sorgida el 2022, la companyia conjunta ha desenvolupat una plataforma digital per optimitzar la producció del sector agrícola des de múltiples vessants. El programari ofereix eines que abracen des de la gestió econòmica de les explotacions fins a la configuració del reg automàtic, passant pel control nutricional dels cultius, la previsió de plagues i malalties o el monitoratge de les dades climàtiques, amb consells associats.
Aquestes solucions, creades per entitats com l’IRTA, BASF o ModpoW, s’integren totes en una mateixa plataforma que ja utilitzen més de 6.000 agricultors de 25 països diferents. El programari promet un estalvi del 30% de l’aigua i el temps d’intervenció humana i del 40% de l’ús de fertilitzants, i és valorat per Acció per “mantenir l’esperit de col·laboració oberta i construir aliances per escalar una innovació global i mesurable”.
VEGGA, Prototify o Casa Batlló provoquen transformacions en l'agricultura, la indústria i els museus a través de la digitalització
Una altra de les companyies que ha estat reconeguda per la seva capacitat d’impactar en altres sectors és Protofy.xyz, concretament per les seves solucions destinades a la indústria. Aquesta pime catalana, que durant la pandèmia es va donar a conèixer per dissenyar juntament amb Seat respiradors assistits per a pacients de coronavirus, s’ha proposat democratitzar l’automatització a través d’una plataforma de codi obert denominada Vento.
Aquesta eina aprofita els avenços de la intel·ligència artificial per presentar als empresaris i treballadors industrials un entorn on poden programar aplicacions d’automatització de processos a través de llenguatge natural. Vento combina el codi tradicional amb la programació visual per reduir les barreres tecnològiques d’aquests processos. A més, el projecte té una alta vocació col·laborativa: l’eina està publicada en codi obert a Github i la companyia té un canal de Discord amb prop de 350 persones en què els usuaris poden ajudar-se entre ells i demanar consells.
Es poden transformar sectors oferint-los eines perquè els seus agents evolucionen, però també es pot aconseguir liderant el canvi en primera persona. Així ho està fent la Casa Batlló en l’àmbit museístic, o almenys així ho ha reconegut Acció en seleccionar-la com a Exponential Leader de 2025. L’atreviment de l’entitat que gestiona la cèlebre obra d’Antoni Gaudí ha aconseguit instal·lar la primera sala LED immersiva dins d’un patrimoni mundial, el Gaudí Cube, i també ha impulsat el Gaudí Dome, una experiència audiovisual multisensorial per viure l’obra de l’artista riudomenc.
La capacitat d’implementar tecnologies digitals com la intel·ligència artificial o la realitat augmentada “sense perdre l’essència i autenticitat del patrimoni” és una de les principals raons que converteixen la Casa Batlló en una de les entitats més rupturistes de 2025. Però també ho és per raons menys perceptibles a primera vista: l’ús d’una plataforma basada en dades que permet l’escalabilitat dels projectes, l’ús avançat d’eines col·laboratives, la personalització de les visites o l’optimització dels fluxos de visitants a través del big data són algunes d’elles.
Un impuls per a la salut del futur
Era complicat que parlant de rupturisme, innovació, empreses emergents i Catalunya, la salut no aixequés el cap en cap moment. Efectivament, els Exponential Leaders també s’acosten a un dels sectors més importants en l’àmbit emprenedor català, i ho fa per triplicat.
La primera reconeguda -almenys, en ordre alfabètic- és ADmitTherapeutics, una empresa derivada de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) que s’especialitza en el diagnòstic precoç de l’Alzheimer. Per fer-ho, la companyia ha desenvolupat una eina anomenada MAP-AD Test, el primer test per a aquesta malaltia que es basa en un biomarcador epigenètic de l’ADN mitocondrial. En altres paraules: a través de biomarcadors presents a la sang de les persones, la companyia és capaç de detectar pacients d’Alzheimer en etapes molt primerenques de la malaltia.
Aquest avançament respecte als mètodes tradicionals obre un gran ventall de possibilitats, ja que com tota malaltia neurodegenerativa, una detecció ràpida pot suposar una gran diferència per a la qualitat de vida de la persona afectada. L’aposta per la medicina personalitzada, la promoció de noves teràpies rupturistes i l’esforç per millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus entorns són les raons que han justificat l’elecció d’Acció.
Del sistema nerviós viatgem fins al pàncrees, l’òrgan que Sycai Medical vigila a través de tècniques d’intel·ligència artificial per prevenir i diagnosticar lesions precanceroses. Nascuda el 2020 arran d’una metodologia d’anàlisi d’imatges intel·ligent elaborada durant el doctorat per un dels seus cofundadors, Javier García, la primera aplicació amb què va pensar l’empresa va ser la detecció de la covid-19 a través de radiografies toràciques. Les PCR van acabar imposant-se com a mètode predilecte en aquest camp, i és llavors quan Sycai va virar cap a l’oncologia.
És en aquesta especialització on l’equip va veure que podien ser una gran ajuda per als radiòlegs i gastroenteròlegs per detectar lesions d’abdomen. L’eina, que aposta per una prevenció no invasiva, es presenta com acompanyament per a aquests professionals, i s’especialitza no només en el pàncrees, sinó també en el fetge i els ronyons. Gràcies a un entrenament amb milers d’imatges clíniques, el programari pot preveure lesions vinculades al càncer en etapes molt primerenques, cosa que, com succeeix en el cas d'ADmitTherapeutics, atorga més temps de maniobra als sanitaris per tractar la malaltia.
La tercera empresa sanitària i desena dins de la selecció d’Exponential Leaders d’Acció és Sequentia Biotech, una companyia que ha optat per convertir les dades genètiques i microbiòmiques en informació últil per als professionals clínics. La via per aconseguir-ho són MICK i GAIA, dues eines digitals que formen part d’un ecosistema modular ja present a diversos hospitals i laboratoris. La primera d’elles s’especialitza en l’estudi del microbioma, mentre que el segon permet fer anàlisis metagenòmiques funcionals.
El que possibiliten aquestes dues eines és comoditat i flexibilitat: els professionals només han de volcar les dades aconseguides, i el programari s’encarrega de fer les anàlisis sense requerir infraestructures complexes. Com que estan allotjades al núvol, les propostes de Sequentia es poden comercialitzar com a programari com a servei (SaaS) i integrar-se fàcilment en processos clínics i industrials diversos. La proposta ha cridat prou l'atenció com per aconseguir aixecar una ronda de 10 milions d’euros impulsada per Seventure i l’EIC Fund.