Tot i que no és, ni de bon tros, l’única classificació internacional de centres universitaris, el Rànquing de Shanghai s’ha guanyat a còpia de veterania l’apel·latiu de ser una de les llistes més importants per al prestigi de les universitats d’arreu del món. Nascut el 2003 al Center for World-Class Universities de la Universitat Jiao Tong de Shanghai, i constituït més endavant com a entitat independent, dues dècades d’elaboració de rànquings amb una metodologia consolidada fan que, cada agost, les universitats corrin a consultar-lo per celebrar (o lamentar) la seva posició.
Dels 2.500 centres avaluats, la llista només en publica els 1.000 més ben classificats, i d’aquests, només els 100 primers estan ordenats per puntuació. A partir de la 101a posició, la resta d’universitats apareixen en franges: primer, de la 101a a la 200a, i després, de 100 en 100.
En total, s’avaluen quatre categories principals a partir de sis indicadors. El primer és la qualitat de l’avaluació, en funció del nombre d’alumni guanyadors de Nobels i Medalles Field, amb un pes del 10%. El segon, la qualitat del personal investigador, composta pel nombre de guanyadors de Nobels i Medalles Field actualment vinculats al centre, amb un 20%, i d’investigadors presents a la Highly Cited Researchers de Clarivite, amb un 10%. En tercer lloc estan els resultats en recerca, que representen fins a un 40: un 20% per a articles publicats a Nature & Science, i un altre 20% per recerques recollides per les bases de dades Science Citation Index Expanded (SCIE) i Social Sciences Citation Index (SSCI). Finalment, el darrer indicador és una mitjana de tots els altres indicadors dividits pel nombre de treballadors acadèmics a temps complet d’aquella institució, un valor que anomenen rendiment per càpita i que té un pes del 10%.
Veiem, doncs, que el Rànquing de Shanghai dona un gran pes a una selecció concreta de premis de renom mundial, però també a la publicació de papers acadèmics en una sèrie de revistes i bases de dades concretes. Uns indicadors en els quals excel·leixen les tres principals universitats estatunidenques, Harvard, Stanford i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), que repeteixen en aquest ordre el podi de l’any passat, com també ho fa la britànica Cambridge en quarta posició. La Universitat de Califòrnia a Berkeley puja fins a la cinquena posició, i una altra estatunidenca, la Universitat de Princeton, és sisena, per davant de la novament britànica Universitat d’Oxford, que cau dues posicions, fins a la setena. Completen el top 10 tres altres universitats americanes: Colúmbia, Chicago i l’Institut de Tecnologia de Califòrnia.
La UB, 20 anys de lideratge a l'Estat
Tanmateix, per trobar la primera representant catalana cal baixar força més avall dins del rànquing. Es tracta, com l’any passat, de la Universitat de Barcelona (UB), que lidera tant la classificació catalana com l’estatal i es troba en la forquilla d’entre la 151a i la 200a millors universitats del món. Ja fa tres anys que la UB ocupa aquesta franja, a la qual va ascendir el 2024, i en totes les edicions del rànquing ha aconseguit posicionar-se com la primera universitat de l’Estat, sigui en solitari o de manera compartida.
“Tenir una classificació com la que ha obtingut la Universitat de Barcelona és gairebé un miracle, donades les diferències abismals que hi ha entre nosaltres i la resta d’universitats capdavanteres”, ha valorat el rector de la UB, Joan Guàrdia, en conèixer els resultats del Rànquing de Shanghai. “Les diferències de pressupostos, de capacitats i d’inversions no tenen cap mena de comparació, i per tant és inútil i completament inviable una comparació absoluta entre universitats”, ha afegit.
La UB aconsegueix situar-se entre la 151a i la 200a millor universitat del Rànquing de Shanghai per tercer any consecutiu
Entrant en detall, l’àmbit en què millor puntua la UB és en el cinquè indicador, el d’articles científics indexats al SCIE i el SSCI, on aconsegueix una puntuació de 47,8 punts sobre 100. Es tracta de l’indicador en què la gran majoria d’universitats espanyola destaquen més, a diferència dels premis entre alumni i investigadors, on pràcticament tots els centres obtenen zero punts, amb la Universitat Complutense de Madrid (UCM) com a única excepció. A banda d’aquesta categoria, Guàrdia també ha destacat la millora en el rendiment per càpita, en què s’aconsegueixen 27,6 punts: “Estem obtenint un esforç dels nostres investigadors i investigadores d’un nivell d’excel·lència tal que ens col·loquen dins de les 110 millors universitats del món en aquest indicador”.
Però l’estudi no només classifica les universitats en termes globals, sinó que n’avalua el rendiment en funció d’àrees de coneixement. I aquí, la UB destaca especialment en Ecologia i Medicina Clínica, on se situa entre la 51a i la 75a posició mundial. En el següent graó, entre la 76a i la 100a plaça, aconsegueix entrar en fins a sis especialitzacions: Matemàtiques, Salut Pública, Infermeria, Farmàcia i Ciències Farmacèutiques, Ciències Polítiques i Administració Pública.
La cara i la creu
És a partir de la següent franja que comencem a observar canvis en el rànquing estatal. Si l’any passat, la Universitat de València (UV) era l’única representada entre la 201a i la 300a, enguany cedeix la posició a la ja mencionada UCM i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), empatades com a segona millor universitat de l’Estat, segons el Rànquing de Shanghai.
En el cas de la UAB, la universitat assentada a Bellaterra millora el posicionament de 2025, quan se situava entre la 301 i la 400 del món. Com la UB, destaca en publicacions indexades al SCIE i el SSCI, amb una puntuació de 44,6 punts, i aconsegueix superar-la en rendiment per càpita, amb una valoració de 28 punts.
Per àrees de coneixement, l’Autònoma excel·leix en Ciències Veterinàries, situant-se com la 23a millor universitat del món, i també en Ecologia, on és 46a. En Matemàtiques, la UAB se situa entre les posicions 51 i 75, mentre que en Geografia i Biotecnologia es posiciona entre la 76a i la 100a. També es posiciona en la franja 101-150 en quatre àrees: Oceanografia, Ciències de l’Agricultura, Tecnologia Mèdica i Economia.
A la forquilla entre la 301a i la 400a millors universitats del Rànquing de Shanghai hi trobem quatre universitats espanyoles, però cap d’elles catalanes: es tracta de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat de Granada (UGR), la Universitat del País Basc (EHU) i la ja citada UV. L’any passat n’hi havia dues, de catalanes: la UAB, que ha pujat a la franja dels 201-300, i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que enguany cau a la dels 401-500, que comparteix amb la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de Navarra (UNAV), la Universitat de Sevilla (US) i la Universitat de Saragossa (UZ).
Així, entre la vuitena i la dotzena posició a l’Estat, la UPF cau després de tres anys de permanència a la franja 301-400. Tanmateix, la universitat pública barcelonina més jove supera tant la UB com la UAB en rendiment per càpita, amb 29,9 punts, tot i que en publicacions indexades al SCIE i el SSCI, el seu segon millor indicador, registra 25,4 punts. Però el que realment afecta la posició de la UPF són els zero punts aconseguits en el llistat de Highly Cited Researchers, un indicador en què la majoria dels centres espanyols aconsegueixen sumar, encara que sigui poc.
La UPF cau a la franja de les 401-500 millors universitats, però és 42a en Ciències Polítiques i 47a en Economia
Més enllà de la taula global, si parem atenció a les àrees temàtiques s’observa com la UPF destaca especialment en matèries vinculades a les ciències socials: és la 42a millor universitat del món en Ciències Polítiques i la 47a en Economia. En Comunicació també mostra un posicionament destacat, situant-se entre la 51a i la 75a plaça mundial. I si bé no col·loca cap especialització entre la 76a i la 100a, sí que en té dues en la franja 101-150: Biotecnologia i Estadística.
L’estabilitat de la UPC i la UdG i la caiguda de la URV
Superada la forquilla dels 401-500, entre la 501a i la 600a millor universitat només n’hi ha dues d’espanyoles, la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), però cap de catalana. De la 601a a la 700a tenim buit en ambdues regions; és en la dels 701-800 on tornem a trobar representació estatal. Són quatre en total: la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat d’Extremadura (UEx), la Universitat de la Laguna (ULL) i la Universitat de Múrcia (UM).
De totes elles, parem l’atenció a la UPC, que manté la posició que l’any passat va recuperar després de caure momentàniament entre la 801a i la 900a el 2024. Novament, el millor indicador de la Politècnica són les publicacions científiques indexades, on obté una puntuació de 29,1 punts. Per àrees de coneixement, l’Enginyeria Civil és la gran especialització de la UPC, en la qual se situa entre la 51a i la 75a millor universitat del món. En la franja 76-100 situa dues especialitzacions, l’Enginyeria Aeroespacial i l’Enginyeria Marina o Oceànica, i en la dels 101-150 en col·loca cinc: Oceanografia, Ciència Atmosfèrica, Ciència i Tecnologia Instrumentals, Sensòria Remota i Enginyeria Metal·lúrgica.
La UPC (701-800) i la UdG (901-1000) es mantenen en les mateixes franges que l'edició de 2025 del Rànquing de Shanghai
La penúltima franja, la dels 801-900, agrupa un total de sis universitats de l’Estat, entre elles la tarragonina Universitat Rovira i Virgili (URV), que cau dues franges respecte a l’any passat, quan se situava entre la 601a i la 700a. L’acompanyen en aquesta forquilla la Universitat Jaume I (UJI), la Universitat d’Alcalà (UAH), la Universitat de Màlaga (UMA), la Universitat d’Oviedo i la Universitat de Salamanca (USAL).
La URV aconsegueix valoracions similars en indexació de publicacions científiques i en rendiment per càpita, amb 21 i 20,4 punts, respectivament. Pel que fa a les àrees de coneixement, la més destacada és el Turisme i Restauració, un àmbit en què es posiciona entre la 51 i la 75a millor universitat del món. Més lluny està la Química, on es troba entre la 201a i la 300a; la Tecnologia i Ciència de l’Alimentació, a la franja dels 301-400, i la Salut Pública, a la dels 401-500.
Finalment, en la franja dels 901-1000 trobem la darrera universitat catalana que entra al top 1000 del Rànquing de Shanghai, la Universitat de Girona (UdG), a la qual acompanyen cinc altres universitats de l’Estat: la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM), la Universitat de Valladolid (UVa) i la Universitat de Vigo (UVIGO).
En el cas de la UdG, la seva posició és la mateixa que la de l’any passat, i els indicadors on més bona puntuació aconsegueix són, novament, la indexació de publicacions científiques (19,7 punts) i el rendiment per càpita (18,8 punts). La seva gran especialitat són les Ciències Veterinàries, on es troba entre la 151a i la 200a millor universitat del món, segons el Rànquing de Shanghai. També destaca en Ciència i Enginyeria Ambientals i en Ciències de l’Agricultura, on és a la franja dels 301-400, i en Química, entre la 401a i la 500a.
Així, l’edició de 2026 deixa un regust agredolç per al sistema universitari català. La UB, que manté un any més el lideratge, i la UAB, que aconsegueix millorar resultats i entrar a podi, són les que assaboreixen les mels; la UPC i la UdG es mantenen estables, i la UPF i la URV són les que mosseguen la llimona. Però no són les úniques: a aquests sis centres, l’any passat també se’ls sumava la Universitat de Lleida (UdL), que el 2026 no ha aconseguit entrar al top 1000, quan l’any passat se situava en la franja dels 801-900. Tampoc hi són la resta d’universitats catalanes, però desconeixem si és perquè no han puntuat prou o perquè no es trobaven dins de les 2.500 universitats analitzades pels organitzadors.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat