Escolta l'article ara…
Ja ho deia el director d’innovació i transferència de coneixement a Esade, Oriol Alcoba, en la seva anàlisi sobre el nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI): “Sovint oblidem que la indústria continua sent el sector amb més capacitat per generar prosperitat compartida”. Amb prop d’un 20% del pes del PIB, la indústria continua sent un pilar de l’economia catalana, però també és una columna que ja comença a sentir les ones sísmiques del terratrèmol que suposa la nova revolució encapçalada per tecnologies com la intel·ligència artificial. I és en un context com aquest que la quarta edició del Congrés Eurecat ha decidit posar tota la carn a la graella i situar la innovació industrial com el plat principal de la seva cita anual, celebrada aquest dilluns al Caixafòrum de Barcelona.
Ho ha deixat ben clar el president d’Eurecat, Daniel Altimiras, durant l’obertura del congrés: “Necessitem visió de llarg termini, capacitat de lideratge i una col·laboració efectiva entre els diferents agents de l’ecosistema”. Tres ingredients claus per assolir la tan citada sobirania tecnològica, que “no es construeix de manera aïllada sinó sumant capacitats i generant complicitats”. L’actual és, a parer d’Altimiras, un moment en què cal “fer de Catalunya un dels principals pols europeus d’innovació tecnològica, d’atracció de talent i d’inversió productiva”, i per aconseguir-ho cal mirar tant cap endins com cap enfora.
De la reindustrialització a la captació de talent fora de Barcelona
Perquè si una cosa ha deixat clara el Congrés Eurecat és que no s’hi val amb continuar fent les coses com sempre. Nous moments requereixen reinvencions, com la d’Ebro, que va fer renéixer el 2023 un segell que feia dècades que havia quedat diluït dins de Nissan. L’adquisició de la marca per part d’EV Motors el 2021 i la posterior aliança amb la xinesa Chery el 2023 van permetre donar una nova vida a l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, ara amb els vehicles esportius utilitaris (SUV) com a especialització. “El repte inicial més gran va ser la reindustrialització”, ha confirmat el director de seguretat informàtica (CISO) i director de productes digitals d’Ebro Motor Group, Ramón Fernández.
L’aliança d’empreses (joint venture) amb Chery ha permès recuperar una activitat que ja ocupa directament 2.000 professionals i genera 4.000 llocs de treballs indirectes, i que ara afronta una nova etapa d’automatització, amb una nova línia de gairebé 200 robots industrials: “El repte més gran és transmetre que la ciberseguretat ja no és només una qüestió informàtica, sinó que s’ha d’introduir des del disseny per evitar accidents que poden aturar la producció”.
Però en un context com aquest sorgeixen, també, altres qüestions enrevessades. La directora d’investigació i tecnologia d’Eurecat, Myriam García-Berro, n’ha verbalitzat una en qualitat de moderadora de la taula: quan toca introduir nova tecnologia, aquesta és xinesa o europea? Aquí, Fernández ha explicat que han viscut una “localització progressiva” que els ha permès “fer un mix en la cultura”, és a dir, “quedar-nos amb les parts bones de la cultura xinesa i les parts bones del treball local”. I què vol dir això? Que “d’entrada, el producte, el vehicle, venia de la Xina, i a poc a poc li vam donar diferenciació europea”. Una diferenciació que implica una adaptació a les normatives del continent, però també, cada vegada més, la implicació en altres parts de la cadena de muntatge. I una de les claus, per Fernández, és el govern de les dades, que és enterament europeu i que, ha defensat, els permetrà “marcar la diferència” quan entrin en vigor les pròximes legislacions europees. “Em quedo amb la col·laboració, la infraestructura híbrida i el fet de liderar des d’aquí tant la sobirania de la dada com l’estratègia d’adaptació al mercat local”, ha sintetitzat.
Ebro ocupa 2.000 professionals i genera 4.000 llocs de treball indirectes a l'antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca
El cas d’Ebro remarca el pes de Barcelona dins del sector industrial català, però això no vol dir que no hi hagi indústria més enllà de l’àrea metropolitana. Masats, des de Sant Salvador de Guardiola (Bages), i Frit Ravich, des de Maçanet de la Selva (Selva), en són dos exemples ben clars. Fundades ambdues en la dècada dels seixanta del segle passat, s’han convertit en referents dels seus sectors corresponents, els sistemes d’accessibilitat per al transport públic i la fabricació de patates xips, snacks i fruits secs. Però el reconeixement internacional que ambdues han aconseguit no evita que la relativa llunyania a la capital catalana els suposi, a vegades, problemes per captar talent.
“És difícil, però no excessivament”, ha reconegut el director d’operacions de Masat, Mario Monfort, qui ha identificat la problemàtica principalment amb els “perfils tècnics més avançats” que, ha apuntat, “busquen anar de Terrassa cap avall”. Hi ha coincidit la CEO de Frit Ravich, Judith Viader, qui ha considerat que “no tenim un problema excessiu, si bé ens hem hagut d’adaptar en temes com el teletreball i la flexibilitat”. En aquest sentit, Viader ha apuntat un “avantatge i inconvenient molt gran” que, en certa manera, els afavoreix: les dificultats d’accés a l’habitatge a Barcelona. “Han expulsat una mica a alguns treballadors, i això afavoreix altres emplaçaments”, ha explicat.
Robots humanoides? Sí, però amb condicions
En contextos com aquests, l’automatització treu el cap com una possible solució i, en els darrers anys, amb una forma molt característica: la dels robots humanoides. “Avui la robòtica humanoide és una realitat”, ha confirmat el fundador, CEO i president d’Ingroup i d’Invelon, Joan Folguera: “L’any passat se’n van comercialitzar més de 14.000 al món”. Ara bé, cal matisar que “el 60%” anaven destinats a esdeveniments i demostracions, i no pas a aplicacions industrials reals. Però això no impedeix que aquest sigui un dels futurs més clars que se’ls pressuposa: “Renault, a França, acabarà 2026 amb deu robots humanoides i preveu acabar 2027 amb 350 repartits en tres plantes de França i Espanya”. I mirant més a llarg termini, Folguera ha apuntat que “es preveu que el 2030 hi haurà 10.000 robots humanoides implementats en plantes industrials a Europa”.
Folguera: “Renault, a França, acabarà 2026 amb deu robots humanoides i preveu acabar 2027 amb 350 repartits en tres plantes de França i Espanya”
En un context com aquest, Viader ha confirmat que a Frit Ravich “estem plantejant duplicar la capacitat productiva”, i la manera com creuen que cal fer-ho és “incorporant des de zero la capa tecnològica”. Això sí, si una cosa té clara la CEO de l’empresa és que “la robotització, sigui humanoide o no, ens ha d’ajudar en la part més penosa i repetitiva dels treballs”; Viader ha defensat que “no hem de pensar que ens prendrà la feina, sinó que ens ajudarà a ser més productius i eficients”.
En una línia similar s’ha posicionat Monfort, qui ha recordat que la seva condició de cooperativa fa que “sempre tinguem molt en compte les persones”. En el seu cas, el director d’operacions de Masats ha afirmat que “sempre que hem automatitzat un procés, ha estat a canvi de creixement”. Amb tot, Monfort ha deixat clar que els canvis en aquest àmbit no busquen una rebaixa del preu o una millora de la qualitat, sinó que corren en una altra cursa: “Avui no pots competir per preu, perquè està fixat, i la qualitat es dona per suposada. Competim per temps d’entrega, i això inclou tots els condicionants del producte”. Per tant, Monfort té clar que “no podem automatitzar sense deixar de ser tan flexibles com som ara”:
Activitat industrial en temps d’intel·ligència artificial
Una altra de les grans protagonistes de la sessió ha estat, per a sorpresa de poca gent, la intel·ligència artificial. Una tecnologia que García-Berro ha pressuposat que “tots la incorporeu”, però per la qual ha volgut demanar als ponents més detalls sobre el com. Aquí, Fernández ha pres el torn i ja ha avançat que “no hi ha una solució ideal”: “L’estratègia dependrà de cada cas d’ús”. En algunes divisions, optaran per la cocreació amb altres socis; en altres àmbits més crítics, considera que “seria un error deixar-ho tot externalitzat”.
El que sí que té clar és que “la productivitat és allà”, i que “una empresa que avui sigui reticent a la IA, probablement, amb el pas dels anys, quedarà enrere”. Però al mateix temps, el CISO d’Ebro també ha fet una crida a la prudència: “És un error avançar molt sense cap, perquè si ho fas sense control, et produirà un impacte negatiu”. Així que, davant del dubte, Fernández té una directriu ben clara: “La IA no pot prendre decisions per si sola, sempre ha d’haver-hi un humà revisant”.
Fernández (Ebro): “La IA no pot prendre decisions per si sola, sempre ha d’haver-hi un humà revisant”
Amb el debat ja contextualitzat per Fernández, Monfort ha entrat a detallar tres casos pràctics de com Masats empra la IA en el seu dia a dia. El primer d’ells és un desenvolupament intern, en col·laboració amb uns socis, per millorar l’accessibilitat de les portes que fabriquen: a partir d’unes càmeres instal·lades, el programari és capaç d’identificar si fora hi ha una persona que vol entrar per obrir-li automàticament la porta; en el cas que identifiqui una cadira de rodes, desplega la rampa, i si veu un bastó d’una persona d’invident, també activa el so d’indicació corresponent.
El segon és un cas més intern, on han encarregat a una empresa col·laboradora un sistema que els permeti connectar les eines d’intel·ligència artificial als seus repositoris d’informació empresarial, de manera que els treballadors puguin fer servir aquestes eines amb informació confidencial, però sense que aquesta es pugi mai a servidors externs. I, finalment, també han desenvolupat un sistema de contactes automàtics amb proveïdors per millorar els temps d’entrega i els seguiments de les comandes.
De què parlem quan parlem d’IA física
Totes aquestes són aplicacions de les diferents tipologies de programaris basats en intel·ligència artificial, però en la majoria dels casos, la seva resposta no va més enllà de la pantalla. Quan supera les dues dimensions i hi incorpora també el volum, quan té una intervenció directa en el món real, és quan comencem a parlar d’intel·ligència artificial física, el terme que ha començat a estandarditzar-se per aquesta mena de solucions. I no és una distinció banal, ja que “quan passem al món físic ens hem de plantejar preguntes diferents”, com bé ha subratllat la directora d’innovació d’Eurecat, Simona Neri.
En una ponència individual, Neri ha explicat amb tots els ets i els uts en què consisteix això que anomenem IA física. I ha començat amb una pregunta que ja acumula tres quarts de segle, formulada per un referent com Alan Turing: poden pensar les màquines? “És una pregunta que ens ha acompanyat sempre, i mai hem estat tan a prop de tenir una resposta com ara”, ha reconegut l’experta. I ha estat així gràcies a la velocitat de creuer amb què ha avançat la disciplina en els darrers anys, una conseqüència del fet que “durant dècades hem recopilat dades de tota mena que ens han permès entrenar els models de manera molt ràpida”.
“Però en el món físic, les dades encara no estan disponibles”, ha alertat Neri, qui, citant aquesta vegada a Aristòtil, ha recordat que “el pensament, per si sol, no mou res”. Aquest “punt de trobada” entre el raonament i l’actuació reclama identificar els desafiaments amb què es troba una màquina quan actua, que per Neri són tres: no es pot permetre errors ni les anomenades “al·lucinacions”; comparteix entorn físic amb les persones, i les dades que faci servir han d’haver estat validades en entorns industrials reals.
Neri: “No es tracta només de si les màquines podran pensar; probablement podran fer-ho molt aviat. Hem de decidir com volem que actuïn”
Continuant amb les cites de pensadors per reflexionar sobre la IA física, Aristòtil ha cedit el torn a Immanuel Kant amb una reflexió no molt desconnectada de la del filòsof grec: “Els pensaments sense continguts són buits, i les intuïcions sense concepte, cegues”. Una relació de codependència que, aplicada a la IA física, Neri ha traduït a la necessitat de “crear confiança” en els nous sistemes intel·ligents. Com s’aconsegueix? La directora d’innovació d’Eurecat n’ha receptat tres noves píndoles: assolir una “intel·ligència artificial robusta” que, tot i que no sigui infal·lible amb els errors, pugui “mantenir el rendiment i l’eficiència” davant dels canvis i la incertesa; la capacitat que pugui ser supervisada i que, com deia Fernández, “la presa de decisions la mantinguin les persones”, i el fet que sigui comprensible, és a dir, que es puguin raonar totes les decisions que es prenguin.
I de Kant saltem a Goethe i el seu poema L’aprenent del bruixot, amb un vers en particular: “Els esperits que vaig cridar, ara no me’n puc lliurar”. Una afirmació que, en l’analogia traçada per Neri, fa referència a la interacció entre humans i màquines. “Podem pensar que la interacció és exclusivament física, però tenim molta més interacció”, ha alertat l’experta. En l’àmbit cognitiu, Neri ha apuntat que “no totes les persones necessitem la mateixa informació i la manera de rebre-la”, i aquí la IA s’hauria de saber adaptar quan toqui. Però també hi ha una “responsabilitat comunicativa”: una màquina no es comunicarà de la mateixa manera, ni amb el mateix suport, amb un expert a l’hospital que amb la persona a qui atén al seu habitatge. El darrer punt és l’ètica: mantenir la privacitat de les dades, la inclusió i, sempre, el consentiment conscient.
Un viatge en el temps i els pensaments que ens torna a portar fins a Alan Turing, però aquesta vegada, amb una resposta. “No es tracta només de si les màquines podran pensar; probablement podran fer-ho molt aviat”, ha contestat Neri. “Però hem de decidir com volem que actuïn”, ha incidit. I per fer-ho, cal respondre a moltes més preguntes: “Hem de tenir en compte qui és l’amo del valor de les dades a Europa; entendre quins són els biaixos amb què actua; crear la confiança en la tecnologia perquè les empreses hi creguin, i tenir en compte tota la interacció amb els humans”. Conclusió: hi ha feina per fer.
Entre humanoides i els aprenentatges xinesos
Un encàrrec que és rebut amb els braços oberts per la indústria, que se sent còmode parlant d’IA física. “Ha donat nom a allò que fèiem des de feia anys”, ha considerat la CEO de BitMetrics, Mar Masulli, en la taula rodona posterior. En aquesta especialitat, ha apuntat, “hem de considerar la part sensorial, la part auditiva, la força i la part on ens especialitzem nosaltres, la percepció visual”, les quals permeten que les màquines “estiguin en contextos abans reservats als humans per la seva alta variabilitat”.
La mateixa Masulli, per encàrrec del moderador de la taula, el director de robòtica i automatització d’Eurecat, Daniel Serrano, s’ha encarregat de deixar clar que la robòtica humanoide abans citada és només una de les múltiples expressions d’aquesta IA física: “Tots veiem humanoides en molts titulars, i això no s’acompanya amb la realitat”. Hi ha posat també cullerada el cap d’innovació i aliances estratègiques a Multiverse Computing, Gorka Unamuno: “Els humanoides tenen sentit sempre que vulguem automatitzar processos manuals en un entorn dissenyat per a persones. Si comencem a adoptar l’automatització, canviarem tot el disseny de la fàbrica”. Dit d’una altra manera: així com en salut “poden tenir sentit”, Unamuno creu que els humanoides en entorns industrials no són altra cosa que “una adopció transitòria”.
Unamuno: “En entorns industrials, els robots humanoides són una adopció transitòria”
Però sigui el format que sigui, el que els ponents han compartit és la necessitat de mirar què s’està fent fora per valorar que cal fer a casa nostra. El director de tecnologia de Grupo Antolin, Jorge Juárez, acumula anys d’experiència treballant de bracet amb socis xinesos, i per això Serrano li ha demanat si cal fixar-se en el seu model o en el dels Estats Units. I aquí, Juárez ha estat clar: cal aprendre de les dues parts. En concret, de la Xina n’ha lloat la capacitat de treballar en paral·lel: “Els xinesos, quan desenvolupen qualsevol producte, són com una banda de jazz: tots els actors toquen la seva música, es van escoltant els uns als altres i, al final, sona bé”. Aquesta capacitat de no haver d’esperar el pas anterior per començar-ne el següent se suma a la de planificació institucional dels plans quinquennals, que “condueixen tota la indústria en una mateixa direcció”.
Davant d’aquest context, i a falta de la força inversora dels Estats Units, Juárez ha defensat que Europa ha de saber aliar-se amb el gegant asiàtic: “Nosaltres vam anar a la Xina per aprofitar el seu mercat, tan gran i atractiu, mentre ells van aprofitar-se de la nostra tecnologia; ara són ells qui tenen la tecnologia i venen a Espanya i Europa, i nosaltres ens hi hem d’aliar i aprendre’n, perquè el que ells no tenen aquí és l’estructura i el coneixement de regulació que els demanarà Europa”.
Sigui quina sigui l’estratègia, el director general d’Eurecat, Xavier López, ha sigut contundent amb el seu objectiu final: “Un territori amb una indústria competitiva i tecnològicament avançada és un millor territori per viure, és més competitiu, més resilient, genera més progrés i -ha conclòs- el redistribueix, a més a més, de forma més equitativa, tant socialment com territorialment”. Li ha acabat de posar la cirereta el secretari d’Empresa i Innovació i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró, amb la seva cloenda, destinada a la importància de la transferència de coneixement: “El veritable valor es genera quan la recerca travessa la porta del laboratori i arriba a la planta de producció”.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat