Des de titllar-la de “quarta revolució industrial” a ser una tecnologia potencialment més transformadora que internet, són múltiples les valoracions hiperbòliques que la intel·ligència artificial (especialment, la generativa) ha col·leccionat en els darrers anys. I, a falta d’albirar l’efecte real que aquesta tecnologia tindrà en el futur de la societat —i del planeta—, el que sí que podem corroborar avui és l’accelerada adopció que ha experimentat. El sector de la salut n’és un bon exemple: a l’edició de 2025 de l’informe sobre el sector de la salut digital que elabora anualment Acció es recollia que un 41,5% de les 286 empreses aleshores registrades ja feien ús de la IA. Només un any després, a l’edició d’enguany de l’estudi, aquest percentatge s’ha elevat fins al 65%.
Aquesta xifra, citada per la responsable d’intel·ligència de mercat d’Acció, Inma Rodríguez, durant la presentació de l’estudi, deixa més que clara la velocitat de què estem parlant. Una altra dada, aquest cop aportada pel president del Barcelona & Madrid Health Hub i cofundador de Mediktor, Cristian Pascual: “El 75% dels països europeus ja fa servir diagnòstics assistits per IA”. Tant li fa si Europa encara ha de posar en marxa la Llei d’IA, si presenta greus forats de seguretat o si tritura —literalment— tones de llibres antics per ser entrenada: la tecnologia ja és aquí i el sector la fa servir.
Aquesta és la percepció generalitzada que transmet la quarta edició del Health Revolution Congress, un esdeveniment que, allunyat dels dubtes que encara plantejava a l’anterior edició, enguany abraça la IA de manera més decidida. Part d’aquest fet es deu, segons Pascual, al fet que “la tempesta ha empitjorat”: “La població envellida és un problema que pressiona molt i tenim una falta de professionals que comença a ser molt òbvia”.
De transcriure consultes mèdiques a millorar el compromís dels pacients
És així que la IA s’ha posicionat com una solució per, d’entrada, accelerar aquelles tasques en què els professionals mèdics no aporten un punt diferencial. Aquest és el posicionament que defensa Heidi Health, una empresa nascuda a Austràlia el 2019 que ja té presència a 50 països i s’ha convertit en l’eina més utilitzada per digitalitzar les consultes mèdiques entre els professionals del sector. “Heidi és una eina que transcriu les converses entre el professional sanitari i el pacient, en temps real, i és capaç de generar de forma automàtica, mantenint la rigorositat i la qualitat mèdica, una història clínica, un informe, un evolutiu…”, explica el director regional de l’empresa a Espanya, Carlos López Casanovas.
El programari de la companyia, que té al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona la seu a l’Estat, està pensada per un “ús exclusiu” dins de l’entorn mèdic i sanitari. L’objectiu? Reduir unes tasques administratives que, segons apunta López, suposen “entre una i dues hores diàries” de la jornada laboral dels metges. “Nosaltres els ajudem perquè puguin utilitzar aquest temps per estar amb el pacient i donar una atenció de qualitat”, reivindica el director regional de Heidi Health a Espanya. Des de la seva arribada fa aproximadament un any, la companyia ha aconseguit un destacable desplegament a Catalunya, amb “uns pocs milers” d’usuaris professionals que es divideixen a parts similars entre metges individuals i centres o institucions.
Tanmateix, és evident que, en un sector on es juga amb la vida de les persones, qualsevol error pot ser crucial. “És el punt fonamental”, coincideix López, que explica que l’eina de Heidi Health “no depèn només dels grans models d’IA generativa”, sinó que l’empresa també ha creat “capes i models propis que guien i posen vies perquè tota la informació es processi amb la màxima fiabilitat possible”. De la mateixa manera, “tot i que tècnicament no és una gravació”, ja que el sistema fa una transcripció directa i no emmagatzema l’àudio, per ser usat també és obligatori demanar el consentiment, verbal o escrit, dels pacients.
Heidi Health comparteix espai a Sant Pau amb una altra companyia estrangera que ha decidit establir-se a Barcelona, tot i que en aquest cas parlem d’un trasllat del centre d’operacions. Es tracta de la brasilera Serena Labs, una empresa amb cinc anys de trajectòria que s’especialitza a desenvolupar “plataformes d’engagement de pacients”, segons la defineix el cofundador Pedro Villa. Dit d’una altra manera: els programaris que dissenya la firma busquen fer més amable l’experiència dels clients a l’hora de seguir un tractament a distància, reforçar el seu compromís amb el procés i evitar l’abandonament.
Heidi Health i Serena Labs desenvolupen solucions basades en IA per transcriure consultes mèdiques i potenciar el compromís dels pacients en tractaments
Amb 1,5 milions de pacients al Brasil, les plataformes de Serena Labs s’enfoquen a tres segments de mercat principals: les asseguradores de salut, les empreses farmacèutiques i els hospitals i sistemes de salut pública. “Són algoritmes que calculen tot el comportament del pacient per guiar en la direcció correcta”, explica Villa a VIA Empresa. La companyia va començar a treballar originalment amb algoritmes d’aprenentatge automàtic i models predictius i adaptatius, però ara han fet la transició als grans models de llenguatge (LLM). “Ara tot és molt més fàcil i tenim molts més recursos”, reconeix el cofundador de Serena Labs, tot i que també deixa clar que “en aquest sector, la seguretat és molt important” i que encara hi ha moltes qüestions regulatòries per definir.
Al congrés, l’empresa presenta un nou model destinat a usuaris finals per controlar la dieta. A través d’un xatbot integrat a WhatsApp, els usuaris poden comunicar què han menjat, i el sistema ho registra tot i ho va monitorant en un panell de control extern. La mateixa eina s’ha adaptat també perquè la puguin fer servir els professionals clínics de l’àmbit de la diabetis per controlar les ingestes dels pacients: el funcionament és el mateix, però en aquest cas, el metge també té accés complet al panell de control.
El repte d'uns pacients amb excés d'informació disponible
Sigui des del punt de vista del metge o del pacient, ambdues solucions presentades busquen llimar les asprors en la relació entre ells. Tanmateix, existeix una tercera variable: què passa quan és el pacient qui, per iniciativa pròpia, decideix emprar la IA com a eina informativa sobre salut?
A parer de la investigadora i directora de projectes d’innovació de Top Doctors, Maissaa Sarkis, “les expectatives, necessitats i comportaments dels pacients han canviat”. En una taula rodona del congrés, l’experta ha assegurat que “la intel·ligència artificial està servint a aquestes expectatives, o almenys això és el que promet”. Segons Sarkis, “el gran risc de la IA és que pot donar respostes amb confiança basades en falta d’informació i dades esbiaixades i incompletes”, un context amb què “els pacients interactuen i prenen decisions”.
Per López Casanovas, també present en la conversa, les eines d’IA “definitivament empoderen els pacients” i han creat “canvis de dinàmiques” en la relació entre aquests i els seus metges de capçalera. “No puc ni comptar quantes vegades els professionals m’han dit que els pacients acudeixen amb el seu dispositiu per registrar informació”, ha relatat el director regional de Heidi Health a Espanya. López ha defensat que davant d’aquest context, el primer que cal fer és “reconèixer que ja és una realitat i que s’ha d’acceptar”, i ha posat l’educació com el “focus” que cal prioritzar “per assegurar-nos que d’alguna manera ens acostem a una certa condició d’estar preparats, tot i que mai ho estarem plenament del tot”.
Sarkis: “El gran risc de la IA és que pot donar respostes amb confiança basades en falta d’informació i dades esbiaixades i incompletes”
Qui s’ha mostrat més discordant ha estat la presidenta de la Fundación Visible, Patricia Ripoll, que ha desplaçat la responsabilitat dels pacients als professionals de la salut: “Amb els doctors la relació ja ha començat a canviar, perquè els pacients no arriben amb les mans buides a les consultes”. Ripoll ha denunciat una “visió paternalista de part dels doctors” en qüestions com qui ha de decidir les dades clíniques que s’emmagatzemen o no i les que són consultables pels pacients, però també ha situat part de la culpa en la falta de preparació institucional: “Un estudi recent deia que un 18% dels professionals mèdics havia fet servir ChatGPT a la feina, però que un 79% no havien rebut entrenament institucional. Si els professionals aprenen per la seva banda, com podem esperar que els pacients estiguin preparats?”.
La moderadora de la conversa, la fundadora de WTF Healt, Jessica DaMassa, ha aportat algunes dades extres per animar el debat: per una banda, una enquesta als Estats Units segons la qual un 35% dels ciutadans creu que, si fas prou recerca pel teu compte, pots assolir un coneixement equivalent al d'un doctor sobre qualsevol estat mèdic; per l’altra, una segona enquesta, en aquest cas a professionals mèdics (també dels EUA), un 38% dels quals creia que d’aquí a 2030 la majoria dels pacients s’estarien autodiagnosticant les malalties. Dues xifres que porten a preguntar-se: som davant de la fi de la professió mèdica?
En aquest cas, la resposta ha estat un no unànime dels tres participants, tot i que amb algun matís. Des de Heidi Health, López ha puntualitzat que “fins i tot si algú creu que té tota la informació i és capaç de fer una diagnosi, no es pot operar a si mateix a casa o comprar els fàrmacs que necessiten prescripció”. Ripoll ha coincidit en el fet que els professionals “no acabaran sent obsolets”, “però els models de cura, sí”, ha destacat, en referència a “la medicina paternalista”. “La IA pot suggerir, i els clínics han de ser els responsables de retre comptes”, ha afegit. Per la seva banda, Sarkis ha considerat que la IA “té el potencial de ser un assistent extraordinari” que farà que “els professionals evolucionin”.
L'amenaça del "Doctor TikTok"
Aquest excés o sobredimensionament informatiu no succeeix exclusivament amb la intel·ligència artificial. Ja fa tres anys que la doctora Geeta Nayyar va publicar el llibre Dead Wrong: Diagnosing and Treating Healthcare's Misinformation Illness, en què analitzava la desinformació sorgida en crisis de salut com la de la covid-19. “Molts pacients venien i la raó per la qual estaven malalts i morien no tenia res a veure amb la salut”, ha rememorat l’autora en un diàleg amb la fundadora de Digital Health Connector, Aline Noizet. “Cada dia, a urgències, venia gent dient ‘vaig veure tal cosa a TikTok, tinc el millor suplement, no necessito un test’. És un problema cada vegada més gran i al qual no estem parant atenció des del sistema de salut”, ha denunciat Nayyar.
De fet, segons la doctora, aquesta nova onada de desinformació mèdica no és exclusivament responsabilitat de la tecnologia: “El consumidor ha canviat. Quanta gent porta avui un rellotge intel·ligent? Tothom vol estar saludable, i estem disposats a fer servir qualsevol tecnologia”. Així, en un “món postpandèmic” en què tenim una “hiperconsciència”, Nayyar ha assenyalat la nova competència que ha sorgit per l’atenció dels pacients: “Doctor TikTok està disponible les 24 hores del dia i et dirà exactament allò que vols veure i sentir, amb músiques i balls molt macos”.
Nayyar: “Doctor TikTok està disponible les 24 hores del dia i et dirà exactament allò que vols veure i sentir, amb músiques i balls molt macos”
Davant d’aquesta situació, Nayyar també ha alertat que s’està “desmotivant” els professionals mèdics: “Quan un pacient diu a un doctor ‘t’equivoques, no et crec’, afecta els seus sentiments”. A aquesta pèrdua de confiança se li suma una manca de responsabilitats per part dels creadors de continguts a les xarxes: “Els influenciadors el dilluns diuen una cosa, el dijous una altra, i no hi ha cap assumpció de responsabilitats. Si jo m’equivoco, puc perdre la meva llicència”.
Així i tot, l’autora no ha volgut tancar la sessió amb un regust negatiu, i davant la pregunta de si hi ha alguna manera de solucionar-lo, ha afirmat que “sempre hi ha espai, i una de les claus és prendre’n consciència”. Nayyar ha reclamat que han de ser els mateixos professionals mèdics els que converteixin la comunicació i divulgació en “una prioritat”, perquè la pèrdua de confiança dels pacients “també afecta el negoci” de la salut. I en aquesta línia, la professional ha assenyalat que “Doctor TikTok té moltes coses de les quals podem aprendre”, principalment vinculades a “què espera el consumidor d’avui”. “Vivim en un món en què no ens podem permetre que els experts i els doctors es quedin callats. Hem de començar a entendre que no ens podem quedar en la defensa, sinó que hem de ser ofensius i mirar com afrontar aquesta competència digital”, ha reclamat.
La salut digital, un sector a l'alça a Catalunya
Entre tota aquesta desinformació, del que sí que podem parlar amb xifres a la mà és de l’estat de la salut digital a Catalunya. Un sector que, més enllà de l’adopció accelerada d’intel·ligència artificial que hem mencionat a l’inici, destaca pel seu creixement constant. A 2026, són ja 419 les empreses que conformen la indústria catalana segons l'estudi d'Acció, un 8,5% més que l’any passat, que conjuntament facturen 652 milions d’euros (+2,9%) i ocupen 5.326 professionals (+0,5%).
De totes elles, les eines digitals és el segment professional que concentra un volum més alt de firmes, un 38,2% del total, seguida per les teràpies digitals (26,3%) i per les solucions de benestar i serveis digitals en salut (14,8%). De manera similar al conjunt de l’economia catalana, les pimes representen un enorme percentatge de les corporacions de salut digital, fins a un 92,1%, però en aquest cas també destaquen les startups, que conformen el 54,7% de les companyies de salut digital de Catalunya. De fet, la salut és el principal sector d’especialitat de l’ecosistema d’empreses emergents català, amb un 17,3% del total i el lideratge en facturació.
El sector de la salut digital concentra 419 empreses a Catalunya, que facturen 652 milions d'euros i ocupen 5.326 professionals
Pel que fa a les tecnologies més enllà de la IA, la robòtica, les tecnologies immersives, la telemedicina, els sensors i la ciberseguretat són, en aquest ordre, les següents més implementades entre les empreses del sector. L’informe també destaca tres tendències concretes en què el Principat concentra un nombre destacat de projectes: es tracten dels subsectors de les femtech (48 empreses), les agetech (53) i les pediatech (52), tecnologies aplicades a la salut de les dones, les persones grans i els infants, respectivament.
Finalment, un darrer àmbit en què destaca especialment la salut digital catalana és la inversió estrangera: Catalunya és la quarta regió del món que més nombre de projectes d’inversió estrangera tecnològica en el sector de la salut va captar entre 2021 i 2025, per darrere de Massachusetts (EUA), Telangana i Karnataka (l’Índia); i la cinquena al món per capital invertit, superada només per Beijing (la Xina), Massachusetts i Califòrnia (EUA) i, novament, Telangana.