Escolta l'article ara…
Actualment, vivim en un món de canvis continus i profunds. I el sector tèxtil no és pas aliè a aquests canvis. Després de dècades amb deslocalització de la producció i canvis en els hàbits de consum, el sector del tèxtil afronta una nova realitat que va més enllà de la moda. Cada cop més, s’estan implantant models de negoci basats en la velocitat, els preus baixos, la digitalització i la capacitat de produir en funció de la demanda real. Tot això ens situa davant d’un canvi de tendència, d’una actualització de les regles de joc que obliga la cadena de valor del tèxtil a replantejar la seva manera de treballar per continuar competint en un mercat cada cop més global.
A Catalunya, aquesta indústria continua tenint una dimensió significativa. Les dades d’Idescat, corresponents a 2024, situen en 1.545 els establiments que integren les activitats pròpiament tèxtils: la preparació i filatura de fibres tèxtils, la fabricació de teixits, l’acabament de tèxtils, la fabricació de teixits de punt i altres tèxtils, excepte roba de vestir, i la fabricació d’altres productes tèxtils no classificats en altres apartats. En conjunt, aquestes activitats ocupen 16.373 persones i generen un volum de negoci de 2.838 milions d’euros. Una radiografia que posa de manifest que, malgrat els profunds canvis que ha experimentat el sector durant les darreres dècades, el tèxtil continua formant part del teixit industrial català.
En un món tan globalitzat com l’actual, no podem entendre un mercat en tot el seu conjunt sense mirar més enllà de les nostres fronteres. La producció tèxtil forma part d’una cadena de valor internacional en què els costos, la capacitat productiva i la velocitat de resposta tenen cada vegada més pes. Si ampliem el focus al conjunt de les activitats de tèxtil, confecció, cuir i calçat, segons l'Idescat, Catalunya va importar 10.460 milions d’euros el 2025, davant d’unes exportacions de 6.952 milions, amb un saldo comercial negatiu de més de 3.500 milions d’euros.
En aquest escenari, grans potències com la Xina ocupen una posició privilegiada. El país asiàtic s’ha consolidat dins la indústria tèxtil gràcies a una enorme capacitat productiva, una àmplia xarxa de proveïdors i una elevada capacitat d’adaptació als canvis de la demanda. A aquest avantatge industrial s’hi ha afegit en els darrers anys una aposta decidida per la digitalització, que ha permès connectar la producció amb el consum amb una rapidesa fins ara difícil d’imaginar. El resultat és un model cada vegada més orientat a produir ràpidament, ajustar l’oferta en temps real i competir en preu.
Un bon exemple d’aquesta nova realitat el trobem en el creixement de Shein i en la seva aproximació a Inditex. Les dades de l’any 2025 mostren com, en volum de negoci, la marca xinesa ja supera els 36.000 milions d’euros d’ingressos i s’apropa al grup espanyol, que va ingressar 39.864 milions d’euros. Aquesta proximitat, però, no es trasllada als resultats. La distància entre els dos grups augmenta quan mirem la rendibilitat. Inditex va tancar el 2025 amb un benefici net de 6.220 milions d’euros, amb un marge del 15,6%, mentre que Shein no arriba al 5%.
"Amb el nou escenari, la indústria tèxtil catalana difícilment podrà competir basant la seva estratègia exclusivament en el volum o en els costos"
Aquesta comparació ens permet veure que la transformació del sector no només està canviant les regles de joc, sinó que també està fent conviure models de negoci molt diferents. D’una banda, empreses amb una trajectòria consolidada, una estructura industrial desenvolupada i una aposta clara per la marca i la rendibilitat. De l’altra, nous actors capaços d’assolir una dimensió global en molt poc temps gràcies a la digitalització, la velocitat i una capacitat d’adaptació constant a la demanda.
Davant d’aquest nou escenari, la indústria tèxtil catalana difícilment podrà competir basant la seva estratègia exclusivament en el volum o en els costos. Intentar replicar models sustentats en una capacitat productiva gairebé il·limitada, preus molt baixos i una enorme velocitat de comercialització ens situaria en una cursa difícil de guanyar. El repte passa, per tant, per definir amb claredat en quins segments volem competir i quin valor diferencial podem aportar al mercat.
Això obliga les empreses a revisar constantment el seu model de negoci. No n’hi ha prou amb fabricar un bon producte: cal entendre millor el client, anticipar-ne les necessitats, reduir els terminis de resposta i incorporar serveis que permetin construir relacions més sòlides i duradores. La digitalització, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial poden ajudar a preveure la demanda, personalitzar l’oferta, optimitzar els estocs i produir amb més flexibilitat. Però la tecnologia només serà realment transformadora si s’integra en una estratègia empresarial ben definida.
"La diferenciació i l’especialització han de ser dos dels grans eixos de futur; Catalunya disposa de coneixement industrial, capacitat de disseny, talent creatiu, centres tecnològics i una llarga tradició empresarial"
La diferenciació i l’especialització han de ser dos dels grans eixos de futur. Catalunya disposa de coneixement industrial, capacitat de disseny, talent creatiu, centres tecnològics i una llarga tradició empresarial. Aquests actius ens permeten competir en àmbits en què el preu no sigui l’únic factor de decisió: els teixits tècnics i funcionals, les solucions per als sectors sanitari, esportiu, automobilístic o de la construcció, els productes d’alt valor afegit, les sèries curtes, la personalització i la producció de proximitat.
La innovació també haurà d’anar més enllà del producte. Cal innovar en materials, processos, sistemes de producció, logística i comercialització. Al mateix temps, la sostenibilitat i la circularitat deixaran de ser únicament una qüestió reputacional per convertir-se en un factor de competitivitat. Reduir el consum d’aigua i energia, reutilitzar fibres, millorar la traçabilitat i dissenyar productes més duradors i reciclables serà cada vegada més determinant per accedir als mercats i respondre a les noves exigències dels consumidors i de la regulació europea.
Tot això requerirà dimensió empresarial, inversió i talent. Les empreses, especialment les pimes, necessiten instruments que facilitin la seva modernització, la internacionalització i la incorporació de tecnologia. També serà imprescindible reforçar la col·laboració entre empreses, universitats, centres de formació professional, centres tecnològics i administracions.
El futur del tèxtil català no passa per competir fent el mateix que els grans operadors globals a un cost inferior, sinó per fer coses diferents i fer-les millor. Hem de convertir el coneixement, la innovació, la qualitat, la proximitat i la capacitat d’adaptació en avantatges competitius reals. Catalunya té tradició industrial, talent i ecosistema per continuar ocupant una posició rellevant en el sector. Però preservar aquesta posició exigirà visió estratègica, inversió i una aposta decidida per models de negoci amb més valor afegit. En un mercat global, competir no significa necessàriament ser els més grans ni els més barats, sinó saber en què podem ser els millors.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat