La burocràcia no és gratis

Si Groucho Marx visqués, probablement trobaria en els nous contractes de treball material suficient per actualitzar aquella mítica escena d’Una nit a l’òpera sobre “la part contractant de la primera part” on de forma magistral feia una sàtira mordaç de com més intentem precisar què diu un contracte, més absurd resulta.

Des del passat 5 d’octubre està en vigor el Reial decret 723/2026, que transposa la directiva europea sobre condicions laborals transparents i previsibles i amplia la informació escrita que les empreses han de facilitar a les persones treballadores en el moment de la contractació.

És difícil estar en contra de la transparència i la previsibilitat. Qui no voldria que una persona treballadora conegués amb claredat les seves condicions de treball? Aquesta no és la qüestió.

Si vols saber-ne més

 

   

Emma Gumbert-Trencaclosques

La pregunta és si, després d’incorporar tota aquesta informació que ara s’exigeix amb el nou reial decret, tindrem relacions laborals més transparents i persones treballadores més ben informades. O simplement contractes més llargs i encotillats que corren el risc d’acabar assemblant-se al manual d’instruccions d’un electrodomèstic: cada vegada més exhaustiu, més detallat i, probablement, menys llegit i menys útil.

L’excés d’informació té aquesta paradoxa: arriba un moment en què deixa d’aclarir i comença a generar infoxicació perquè costa distingir què és important entre tanta dada.

I a això s’afegeix una segona qüestió: la burocràcia no és gratis.

"Darrere de cada nova obligació hi ha algú que ha d’interpretar-la, adaptar contractes i procediments, revisar sistemes, assessorar-se i assegurar-se que tot s’ha fet correctament"

Tota aquesta informació s’ha de gestionar. Darrere de cada nova obligació hi ha algú que ha d’interpretar-la, adaptar contractes i procediments, revisar sistemes, assessorar-se i assegurar-se que tot s’ha fet correctament. Podrà repercutir-se aquest cost en els negocis? Segurament no.

Això sí, aquestes noves exigències se sumaran a les 41,1 hores de mitjana al mes que les pimes catalanes dediquen a gestionar tràmits amb l’Administració pública, segons l’informe elaborat per l’Observatori de la Pime de Catalunya de Pimec.

Per tant, novament, un increment de gestió administrativa que no farà altra cosa que ser un fre a la productivitat i a la competitivitat, alhora que ampliarà la bretxa per a aquelles pimes que intenten créixer i guanyar dimensió.

"Anem engreixant els costos empresarials procedents de l'obsessió per la hiperregulació que impera a Europa, i que la norma espanyola supera incorporant exigències que van substancialment més enllà"

Anem engreixant els costos empresarials procedents d’aquesta obsessió per la hiperregulació que impera a Europa, i que la norma espanyola supera incorporant exigències que van substancialment més enllà del que requeria la directiva. Amb aquestes, imposa no només una sobrecàrrega administrativa, sinó una rigidesa contractual amb la voluntat de fugir de relacions laborals flexibles i participatives, al mateix temps que deixa cada cop més buida de contingut la negociació col·lectiva.

Si Groucho Marx aixequés el cap tindria material per a una segona part, segur.