La generació Z no és el problema: som nosaltres

En una conversa recent, un comercial m’explicava que, estant de vacances a Tailàndia, es va reunir amb un potencial client amb qui feia mesos que, sense èxit, intentava mantenir una reunió. Al final, el client li va donar una data i, tot i que aquesta coincidia amb les seves vacances i el seu viatge, ell la va acceptar.

Si sou del món comercial i llegiu aquesta anècdota podeu pensar que tampoc no n’hi ha per a tant, perquè segur que en algun moment tots hem fet reunions en situacions curioses o excepcionals. El que realment em va sorprendre és que el protagonista tingués 24 anys i que ho fes per iniciativa pròpia i sense ni plantejar-s’ho.

Si vols saber-ne més

 

   

Montse Soler-De la resiliència a la resistència: un repte pendent de l’àrea comercial

Escric aquest article perquè darrerament tinc la sort de treballar molt amb persones molt joves. I dic sort perquè, contràriament a moltes de les etiquetes que sovint s’atribueixen a aquesta generació Z —que no tenen compromís, que no volen esforçar-se, que no aguanten la pressió o que volen treballar poc— a mi no paren de sorprendre’m en positiu.

Sí, és clar, segur que coneixeu casos que reforcen aquesta percepció. Però exactament en la mateixa mesura que hi ha sèniors resignats esperant un bon acomiadament, que els toqui la loteria o que passin de pressa els anys que els separen de la jubilació. Per tant, o no generalitzem, o diguem les coses pel seu nom.

Què m’agrada de la generació Z?

Doncs d’entrada, les ganes —diria gairebé la necessitat— d’aprendre constantment i superar-se en el dia a dia. I parlo d’aprendre també de tota mena de persones que senten que els aporten i que els fan créixer, i que poden ser els seus referents. Són conscients que la seva experiència professional és limitada i mostren una curiositat genuïna per tot el que encara no saben i necessiten entendre. De fet, diversos estudis recents sobre la generació Z coincideixen a destacar aquesta voluntat d’aprenentatge continu i la recerca constant de feedback.

"La generació Z és conscient que la seva experiència professional és limitada i mostra una curiositat genuïna per tot el que encara no saben i necessiten entendre"

Contràriament també a “tot el que es diu”, són persones agraïdes. Quan reben, donen. Quan se les acompanya, valoren. I quan es creu en elles, es comprometen. Potser el concepte de compromís no és exactament el mateix que el de generacions predecessores, però el futur són ells i el repte de les empreses és crear entorns motivadors que el facilitin.

Són un full en blanc. No hi ha mals hàbits adquirits. Escolten amb atenció i, si entenen i troben coherent el que se’ls explica, ho posen en pràctica l’endemà. Sense resistències, sense condicions.

Vull fer èmfasi en “coherent”, perquè sí que penso que és la generació més crítica amb el “fes el que dic, però no el que faig”. Si l’empresa parla de cultura, però premia només els resultats; si parla d’equip, però només reconeix els individus; o si parla de flexibilitat i confiança, però controla horaris, la coherència cau. I si es deceben, se’n van.

Si vols saber-ne més

 

   

Montse Soler-Disculpa que et molesti...

Un altre aspecte que en vendes és especialment interessant. Veig comercials joves experimentant amb noves formes de prospecció o nous canals de contacte amb el client sense el pes del clàssic “això sempre ho hem fet així”, un mantra encara massa present en aquest món.

Aquesta obertura a provar, testar i avaluar noves eines —per exemple, d’intel·ligència artificial— ens obre a tots un món de possibilitats: estalviar temps, analitzar millor les dades o prendre decisions més informades. I, per sort, a més, solen ser generosos compartint allò que descobreixen i que funciona.

Sí que tenim un aspecte a treballar amb ells, i és la resistència a la frustració. En entorns comercials, els resultats no solen arribar ni fàcils ni ràpids. I és aquí on es fa més visible la impaciència i la necessitat d’immediatesa d’aquesta generació que, potser, han afrontat menys frustracions vitals que generacions anteriors.

"Potser, doncs, el problema no és la generació Z. Potser només és que continuem observant-la amb els mateixos prejudicis amb què moltes generacions han mirat sempre les que venien darrere"

Potser, doncs, el problema no és la generació Z. Potser només és que continuem observant-la amb els mateixos prejudicis amb què moltes generacions han mirat sempre les que venien darrere. I potser, abans de repetir que els joves no tenen compromís, hauríem de mirar amb més atenció què està passant realment a les empreses.

Si hi ha comercials de 24 anys fent reunions amb clients des de Tailàndia a les nou del vespre, potser la història no és exactament com ens agrada explicar-la. Potser el repte no és entendre la generació Z, potser és saber si les empreses estem realment preparades per treballar amb ells.