Innovar sense destruir allò que ja funciona
07
de Març
de
2026
Durant anys hem sentit una idea que sembla inqüestionable: la innovació pertany al món de les startups. Són àgils, experimenten ràpidament i, en teoria, poden transformar indústries senceres des d'un petit equip.
Les grans empreses, en canvi, solen aparèixer en l'imaginari col·lectiu com el contrari: organitzacions lentes, burocràtiques i poc donades a assumir riscos. Però la realitat és força més interessant.
Fa uns dies, durant algunes converses al marge del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, parlava amb Riccardo Pascotto, vicepresident de recerca i responsable de la incubadora de Deutsche Telekom, una companyia que factura més de 120.000 milions d'euros a l'any. La seva reflexió era clara: fins i tot organitzacions d'aquesta mida necessiten col·laborar amb universitats, startups i ecosistemes d'innovació si volen garantir el seu propi futur. No parlàvem d'innovació com una moda, sinó com una qüestió de supervivència estratègica.
Si vols saber-ne més
En els últims mesos he tingut l'oportunitat de treballar, com a professor d'innovació, en diferents programes de formació corporativa amb grans companyies. En el mòdul d'innovació passa una cosa reveladora: directius amb més d'una dècada d'experiència en l'organització acaben creant en poques hores el concepte d'una nova startup dins de la seva pròpia empresa. Identifiquen un problema latent dels seus clients, dissenyen una solució i comencen a imaginar com podria convertir-se en un nou negoci.
L'interessant és que moltes d'aquestes idees difícilment sorgirien d'algú sense el bagatge que aquests directius han acumulat durant anys. Coneixen profundament el mercat, les limitacions operatives, la tecnologia disponible i, sobretot, els problemes reals dels clients. En certa manera, actuen com a autèntics exploradors corporatius.
Les startups no tenen passat. Les grans empreses, sí.
"Innovar implica, en gran mesura, saber abandonar selectivament part d'aquest passat. Però abandonar selectivament no significa destruir el que ja funciona"
I aquest passat és, al mateix temps, una fortalesa i una barrera. Les grans empreses poques vegades fracassen en innovar per manca d'idees. Molt més sovint fracassen perquè estan dissenyades per protegir el que ja funciona.
Innovar implica, en gran mesura, saber abandonar selectivament part d'aquest passat. Però abandonar selectivament no significa destruir el que ja funciona. De vegades significa crear alguna cosa nova al costat de l'existent.
Un exemple interessant el tenim molt més a prop del que pensem. Durant anys, Seat tenia una pregunta estratègica difícil dins del grup Volkswagen: ¿podia convertir-se en una marca aspiracional i cool? Probablement no. La història d'una marca pesa. La resposta no va ser intentar canviar radicalment el que Seat havia estat durant dècades, sinó crear alguna cosa nova dins de la mateixa organització: Cupra.
Si vols saber-ne més
Mentre Seat continuava explotant el seu negoci principal, Cupra permetia explorar un posicionament diferent, nous clients i propostes de valor. El resultat és que Cupra ha aconseguit construir en pocs anys una identitat pròpia, atraure un perfil de client diferent i convertir-se en una de les apostes estratègiques més clares del grup per al futur.
No es tractava de reinventar Seat. Es tractava de crear l'espai on explorar alguna cosa que Seat, per la seva pròpia història, difícilment podia ser. Aquest equilibri entre explotació i exploració és un dels grans reptes de la innovació corporativa.
Les organitzacions necessiten continuar gestionant amb excel·lència el negoci d'avui mentre creen espais per descobrir el negoci de demà. Tanmateix, gairebé sempre apareix una resistència inicial. Moltes idees es bloquegen amb una frase molt habitual dins de les organitzacions: “Això ja ho vam intentar”. És en aquell moment quan introdueixo una pregunta molt senzilla que sol canviar la conversa: Why now? Per què ara? La pregunta desplaça el debat. Ja no discutim si la idea es va intentar abans o no. Allò rellevant passa a ser si avui les condicions han canviat: noves tecnologies, nous comportaments dels clients, noves dinàmiques competitives o noves possibilitats operatives. De sobte, allò que semblava impossible comença a tenir sentit.
"Les startups tenen un avantatge evident: no arrosseguen història. Però les grans empreses tenen una cosa igual de valuosa: coneixement acumulat, accés al mercat i la capacitat d'escalar ràpidament una idea"
Les startups tenen un avantatge evident: no arrosseguen història. Però les grans empreses tenen una cosa igual de valuosa: coneixement acumulat, accés al mercat i la capacitat d'escalar ràpidament una idea quan aquesta funciona. La innovació no pertany exclusivament al món de les startups. De fet, moltes de les transformacions més rellevants neixen dins d'organitzacions que han après a fer una cosa aparentment senzilla, però profundament difícil: gestionar el negoci actual mentre exploren el següent.
Aquest és, en el fons, el veritable repte de la innovació corporativa.
Perquè innovar no consisteix només a crear coses noves. De vegades consisteix, sobretot, a decidir quina part del nostre passat mereix continuar formant part del futur i quina hem de deixar enrere.