El Japó, el fracàs de la demografia

05 de Desembre de 2025

Durant els anys vuitanta, el Japó era un referent mundial pel seu creixement econòmic i la seva capacitat d’innovació. Semblaven imparables. Però aquell miracle va començar a esvair-se a partir de 1991, quan va esclatar la bombolla financera creada per una política monetària molt laxa i l’especulació desbocada. El col·lapse del valor dels actius immobiliaris i borsaris va portar el país a una crisi de deute i a una llarga etapa d’estancament que encara dura.

Des d’aleshores, els successius governs han intentat reactivar l’economia amb receptes keynesianes i monetaristes, però amb minsos resultats. Darrere d’aquesta feblesa hi ha un altre problema profund: la manca de mà d’obra, a causa de l’envelliment i el descens sostingut de la població.

El Japó encadena ja dotze anys consecutius de pèrdua demogràfica. El 2008 tenia 128 milions d’habitants; avui en té 125,6. Les persones majors de 65 anys representen el 29% de la població –una de les proporcions més altes del món– mentre que a Espanya i a Catalunya la xifra és d’un 20%. Aquesta estructura fa que la població activa, és a dir, la que sosté el sistema productiu i fiscal, s’hagi reduït fins al 59,6% del total, la taxa més baixa de tots els països de l’OCDE.

L’economia japonesa no acaba de trobar el camí de la recuperació. L’elevada inflació, la desacceleració global i un deute públic que ja supera el 260% del PIB llastren el creixement. A això s’hi afegeix el fracàs de la demografia: una natalitat mínima, d'1,1 fills per dona, i un rebuig cultural profund a la immigració que limita l’entrada de nova mà d’obra. Només el 3% dels habitants del Japó són estrangers, mentre que a Catalunya aquesta proporció arriba al 18%.

El contrast és evident. Tant el Japó com Catalunya comparteixen una natalitat baixa i una esperança de vida molt alta, però la immigració permet al territori català mantenir una població creixent i un envelliment més moderat. Al Japó, en canvi, el nombre d’habitants disminueix i el pes dels jubilats creix cada any.

"Les mesures de la nova primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, comportaran un ien més feble, més dèficit i més inflació; una fórmula ja provada sense èxit"

Les conseqüències de l’envelliment són clares: menys treballadors, menys productivitat, menys dinamisme econòmic, menys ingressos fiscals i una progressiva disminució de la renda per càpita. El país es veu abocat a una transformació profunda: excés d’habitatges, tancament d’escoles, més demanda sanitària i de residències, i un increment sostingut de la despesa en pensions. Mentrestant, les zones rurals es buiden a un ritme accelerat.

El passat octubre de 2025, al Japó hi ha hagut un canvi de govern. Sanae Takaichi s’ha convertit en la primera dona a ocupar el càrrec de primer ministre. Takaichi, una dona conservadora admiradora de Margaret Thatcher, defensa una política monetària laxa, menys despesa pública i reformes estructurals liberalitzadores. Tot apunta, però, que això comportarà un ien més feble, més dèficit i més inflació. És una fórmula ja provada al Japó en el passat, sense èxit. Conscient del bloqueig de l’economia, la nova dirigent, de tendència nacionalista, podria acabar obrint tímidament la porta a la immigració qualificada, una necessitat que els sectors econòmics fa temps reclamen.

El futur del Japó dependrà, entre altres factors, de la seva capacitat per afrontar el repte demogràfic i trencar amb la seva tradicional resistència al canvi cultural.