Està de plena actualitat el debat sobre les contrapartides que els partits independentistes catalans haurien d'aconseguir per a Catalunya a canvi dels vots dels catorze diputats que van obtenir en les darreres eleccions al Congrés de Diputats i així evitar una nova convocatòria electoral. Expressament, parlo del seu conjunt de diputats, puix no és intenció d'aquest article entrar en les lògiques estratègies partidistes per a les complexes negociacions i tampoc valoraré les dificultats globals que comporta compaginar ideologies d’un conjunt de partits quin únic comú denominador és evitar una negativa presència o influència de l’extrema dreta en el govern.
Fa pocs dies un destacat rotatiu català informava que l'empresariat independentista apostava per "fer un PNB" i obtenir contrapartides econòmiques en la negociació, però sorprenentment i a excepció de la presidenta de la Cambra de Barcelona, els diferents empresaris consultats van demanar restar en l'anonimat. Sense entrar ara a qüestionar la seva línia editorial i si tenia prou base per qualificar "d'oportunitat d'or" l'opinió del col·lectiu mencionat, estimo convenient explicitar aspectes cabdals que Catalunya necessita i que, al meu entendre han de formar part de les mesures a situar en la balança que en tota negociació s'ha d'equilibrar. Sense defugir aspectes generals em centraré en aquells d'interès per a l'activitat econòmica i el bon desenvolupament d'empreses i autònoms.
Exigiria que amb estratègies sostenibles, s’ultimés d'una vegada el Corredor Mediterrani, l'ampliació de l'Aeroport del Prat i el traspàs de Rodalies
Vull destacar que amb la voluntat de revalidar la meva actual presidència, estic al capdavant de la candidatura La teva Cambra a les pròximes eleccions a la Cambra de Terrassa, i tot i recollir l’opinió àmpliament majoritària dels representants de la resta d’empreses, autònoms i entitats que m’acompanyen com a candidats/tes als diferents epígrafs, aquest article és a títol personal puix en la rica i buscada varietat de la candidatura coexisteixen valoracions als dos extrems d’aquesta humil opinió.
La progressiva reducció del fort dèficit fiscal per situar-lo a mitjà termini en termes homologables al topall de sostenibilitat entre els länders alemanys, és al meu entendre una necessitat cabdal donada la pèrdua actual de capacitat per fer front a moltes de les necessitats de Catalunya. En aquest punt optaria més per assolir l'objectiu que no pas per reclamar el dèficit acumulat i a canvi, amb un compromís ferm i travat per evitar nous incompliments, exigiria que amb estratègies sostenibles, s’ultimés d'una vegada el Corredor Mediterrani, l'ampliació de l'Aeroport del Prat, situant en la balança la gestió i titularitat de totes les infraestructures aeroportuàries i en aquest apartat valoro necessari el traspàs de Rodalies amb el finançament de les inversions necessàries per revertir els seus actuals dèficits i el traspàs de la titularitat estatal de part de la xarxa d'autopistes de Catalunya i poder gestionar-les en recerca d'una eficàcia malauradament perduda des de l'alliberament dels peatges que per conceptes de gestió i manteniment i amb tarifes equivalents a aquests costos, s'haurien d'introduir de nou aplicant tecnologia punta.
També considero d'importància una gestió i repartiment equivalent a la contribució al PIB estatal dels fons Next Generation Funds EU, per canalitzar-los també a projectes reals i existents en moltes pimes en les que rau una part important de la riquesa del país i potenciar la seva competitivitat i autoestima, aprofitant també l’onada de reindustrialització que podem aprofitar al màxim amb un suport clar per a polítiques actives de R&D i FP, sense descuidar apostar perquè una de les plantes de semiconductors previstesa l'European Chips Act, s'implanti a Catalunya tal com les cambres catalanes hem perseguit donant suport al projecte FabCat, quin projecte ens aportaria la necessitat d'incorporar/formar de professionals formats en les diverses disciplines, també directives, que un projecte d'aquestes dimensions requereix i conjuntament en realitats actuals evitar perdre avantatges competitius no assegurats a futur.
Cal reforçar el català com a llengua vehicular necessària per a la cohesió d'una societat cada cop més diversa, també per orígens
Les anteriors són, com he assenyalat, les principals necessitats pel desenvolupament econòmic, però cal valorar que la reducció del dèficit fiscal possibilitaria assolir objectius bàsics de país, com són el manteniment de la qualitat en la sanitat pública i les polítiques d'educació, reforçant el català com a llengua vehicular necessària per a la cohesió d'una societat cada cop més diversa, també per orígens, i sense desmerèixer el castellà, estructurar una imprescindible integració de la migració que, tant per necessitats futures del país com per solidaritat en un món global, no podem defugir com tampoc ho podem fer en la lluita contra el canvi climàtic quin vessant econòmic és font de forta activitat econòmica vinculada amb una necessària interacció amb el món acadèmic, en aquest i altres aspectes.
Per la limitació en l'extensió d'aquest article no puc baixar a més detall i entenc que les anteriors necessitats, amb els seus diferents pesos, poden formar part en conjunt o parcialment de les mesures a situar en un dels plats de la balança negociadora, la qual afrontaria puix l'estabilitat que tota economia precisa no és amiga de noves convocatòries electorals. Decidir quines mesures equilibren la balança, quines hauran d'esperar temps millors, com combinar-les amb lògics i importants aspectes polítics, etc. és ja tasca de tots els representants elegits, dels quals i conjuntament amb la resta de candidats de La teva Cambra restem a la seva disposició, tot comprenent la seva complexa tasca per compaginar divergents voluntats extremes que, tenint la seva motivació, no porten enlloc i valorem el pragmatisme més propi de l'activitat empresarial que coneix que sempre és millor una negociació amb resultat equilibrat que un conflicte amb incerta resolució.
Des de la demarcació de la Cambra de Terrassa, no puc deixar de mencionar la necessitat d'ultimar el projecte d'enllaç de la B40, que pròximament quedarà ultimada des d'Abrera a Terrassa, fins a Sabadell – Castellar, però soc conscient que aquest és un aspecte en el qual el joc es juga a casa i malauradament les postures partidistes dificulten perfeccionar l'acord amb l'Estat i estudiar una solució possible i sostenible de també perfeccionar la idea inicial. Una llàstima.