Temps era temps -i encara ara- quan als vorals de les carreteres del Penedès, enmig d’aquells paratges infinits de vinyes educades i a tocar d’algunes masies, ens cridaven l’atenció amb cartells en què es llegia: “Aquí venem vi”. Els conductors rebíem una informació així de lacònica. No seduïen gaire aquells pamflets d’aparença rústica i d’argument ranci. De fet, rarament es podia guaitar algú que s’hi aturés.
La indiferència dels passavolants va canviar quan un pagès més murri va completar la llegenda del rètol amb la mateixa rusticitat d’abans, però amb una dosi elemental d’enginy: “Aquí venem vi bo”. A diferència d’aquells altres que només venien vi i prou, el pati del casalot s’omplia de vehicles atrets per les suggeridores qualitats del vi. S’anunciava que era bo. Semblava convincent, però, sobretot, era un missatge diferent, singular.
Qui sap si l’episodi del vi bo va suposar l’arribada del màrqueting més primigeni al Gran Penedès. El cas és que avui dia s’hi fan vins excel·lents, tot i que la denominació no sembla passar pels millors moments si tenim en compte la seva presència discreta en les cartes dels restaurants d’arreu del país. Qüestió d’estratègies, potser.
No fa pas gaire comentàvem amb un altre escrivent habitual del VIA Empresa que no era fàcil parlar del sector vitivinícola sense despullar-se dels tabús i incórrer en tòpics. Des de fora no es pot entendre i des de dintre tot sembla massa tèrbol, com una peixera amb els vidres bruts i tetra neons somnolents. Mana la prudència i no m’hi posaré, que té la pell molt fina, la gent dels carrolls.
A la sortida d’un acte de lliurament de premis als millors vins catalans, un estol de periodistes es va aplegar al voltant d’un viticultor de prestigi que havia acaparat bona part dels guardons d’aquella edició. Algú li va preguntar: “Digui’m, si us plau, quin és el secret d’un bon cava?”. Sense pensar-ho gaire i amb la major fermesa, el cellerer va respondre: “La clau del producte és el raïm”.
El Penedès és terra de bons vins i us animo a descobrir els delers que susciten un xarel·lo o una malvasia de Sitges, entre d’altres varietats residents
Tant és així que un altre elaborador d’escumosos m’avisava que, amb la tecnificació dels processos, el que resultava difícil de veritat era fer-ho malament. “Tots ho fem igual”. La diferència és el raïm. “L’important c’est la rose”, segons Becaud. Una altra cosa és la fiabilitat del producte, una altra és l’estructura del negoci i, encara una altra, la gestió de marca i el posicionament en els mercats. Del preu del raïm no en parlem; de veres que caldria fer-ho, però.
Amb to més prosaic i de perfil fenici, un altre cavista de grans tiratges em revelava que més enllà de la litúrgia i la poètica del producte calia preservar la factoria i la continuïtat de l’empresa: “... mentre els uns elaboren, els altres fabriquem”. La tecnificació ja és passat. El present obligat és la robòtica. Tot plegat ens dona pistes de com està el sector.
Així i tot, proclamo que el Penedès és terra de bons vins i us animo a descobrir els delers que susciten un xarel·lo o una malvasia de Sitges, entre d’altres varietats residents que espavilen tots els sentits.
Els vins s’ho valen i la creixent activitat de l’enoturisme al Penedès és el millor indici d’un sector tossut a l’hora de perseverar en els seus orígens i atraure l’interès dels visitants. En pocs anys s’ha passat del no-res al molt més. Ja no es pretexta que ens aturem a comprar vi bo; ara es proposa que gaudeixis del context i sintonitzis amb l’entorn i la tradició, entre les rengleres de vinyes i les botes de roure francès o les grans tines d’inoxidables i els giropalets, que la modernitat també demana pas.
Si sortiu de la C15 o de la N340 i us atreviu per qualsevol de les opcions que ens dona la teranyina de carreteres estretes que uneixen la cinquantena de poblacions del Penedès us endinsareu en una diversitat de paisatges que fan olor de feina ben feta i traspuen el mestratge de tantes nissagues que han escrit la història de cadascun dels indrets. Si teniu sort, deixeu-vos portar pel rastre d’un tractor i no us perdreu mai del tot.
No trobareu cap altre territori com el del Penedès per rebolcar-se en una terra de vins de diferents alçades i perspectives, com ara les vinyes balconades al mar en el cas del Garraf o les que besen les alçàries de més amunt. La tasca que porta a terme el consorci Enoturisme Penedès des de fa moltes anyades ha assolit un punt de maduresa i finalment ha sintonitzat amb els elaboradors, que han après l’ofici d’ensenyar el tros i explicar allò que saben fer. No ha estat gens fàcil la didàctica i segurament també hi ha contribuït l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, amb seu a Vilafranca del Penedès, i l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech, que es troba a Sant Sadurní d’Anoia.
La tasca que porta a terme el consorci Enoturisme Penedès des de fa moltes anyades ha assolit un punt de maduresa i finalment ha sintonitzat amb els elaboradors
Les generacions hereves de les nissagues avui interpreten la cultura del vi i alhora tenen acadèmia d’empresa. Aquell màrqueting de pagès ha derivat en una altra manera d’entendre el negoci, sense la qual les parcel·les de ceps donarien pas, més d’hora que tard, als prismes formigonats i clatellejats per plaques solars amb regust de tempesta i llamps.
El sector del vi al Penedès i, per extensió, a Catalunya és un model d’adaptació als nous temps i les noves tendències en el consum; tant o més, a les regles de joc imposades pels aparells inquisitorials. L’aposta pels vins ecològics és conseqüent, de resultes d’un mirament egregi per la sostenibilitat i el millor dels maridatges: el vi i el medi natural.