Escolta l'article ara…
“Mantenir en un lloc fresc i sec. Un cop obert l’envàs, conservar a la nevera i consumir en un màxim de x dies”. Ben segur que heu llegit alguna vegada una frase similar en l’etiquetatge d’un bric o ampolla d’alguna beguda. Productes amb una data de caducitat que varia en funció del contingut, però que excedeix a bastament el nombre de dies de consum preferent abans de ser obert; i que, a diferència del que indica el text, al supermercat no es troben a la secció de refrigerats. Per què passa, això?
Aquesta situació és possible gràcies al que es coneix com a processament asèptic, un conjunt de tècniques que, a grans trets, consisteixen a esterilitzar tèrmicament tant el contingut líquid com l’envàs. D’entre les diverses tecnologies existents, una de les més populars és l’esterilització a ultraalta temperatura (UHT, per les sigles en anglès). Aquesta tècnica consisteix, bàsicament, en un escalfament a gran velocitat del producte, a temperatures superiors als 135° durant uns pocs segons, cosa que permet eliminar microorganismes i espores microbianes. A continuació, el contingut es refreda ràpidament, per evitar que la calor malmeti excessivament el producte, i després s'emmagatzema en un envàs també asèptic.
L’UHT és una tècnica estesa i emprada per multinacionals com Tetra Pak —els inventors de l’icònic tetrabric—, però això no vol dir que sigui la tecnologia definitiva, ja que el seu tractament tèrmic provoca una degradació als productes. Així ho defensa, almenys, l’empresa catalana Ypsicon, una companyia derivada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ja fa quinze anys que treballa en el que ha denominat UHPH, les sigles en anglès d’ultraalta pressió d’homogeneïtzació. “És un salt evolutiu de l’UHT: nosaltres combinem altes pressions i controls de temperatura, amb exposicions de centèsimes de segon”, assegura el CEO i cofundador d’Ypsicon, Alex Guamis.
Ypsicon proposa una nova tecnologia d'esterilització de líquids que considera "un salt evolutiu" del popular UHT
La història d’Ypsicon neix de la unió de dues generacions: la d’Alex Guamis, economista amb un MBA en negocis internacionals i experiència laboral en incubadores de negocis, multinacionals i administració pública; i la de Buenaventura Guamis, catedràtic en tecnologia dels aliments per la UAB amb una carrera científica de més de quatre dècades que fou director general del Parc de Recerca UAB (PRUAB) entre 2012 i 2016. Va ser el segon, el pare, qui va avisar el fill que a la universitat tenien una tecnologia amb potencial industrial que ja havia esgotat totes les fases d’investigació acadèmica, i junts van decidir muntar Ypsicon el 2011, moment en què també es va unir l'enginyer industrial David Guamis. “Fins llavors s’havien aconseguit prototips que fallaven molt, combinacions de fabricants diversos… Hi havia resultats prometedors, però la viabilitat industrial era pràcticament impossible”, recorda Alex Guamis.
La seva proposta era diferent: en comptes de fer servir sistemes hidràulics (vapor d’aigua) per al procés d’esterilització, la tecnologia UHPH es basa en les forces mecàniques. “El producte líquid circula per un sistema de bombeig d’alta pressió”, explica Guamis, dins del qual pot arribar a pressions que poden assolir els 300 megapascals (MPa). “És com si fessis xocar un Boeing 747 contra una paret”, compara l’emprenedor.
El punt clau del procés és quan el líquid passa per una vàlvula d’homogeneïtzació que han dissenyat de manera molt específica, amb uns graus d’orientació i materials molt concrets: en aquesta etapa, el fluid experimenta “fenòmens físics extremadament intensos”, com forces de cisallament (la que experimentaria un cable en ser tallat per unes tenalles), turbulències (remolins i canvis ràpids de velocitat o pressió) o cavitacions (formació i implosions de bombolles dins del líquid). A causa de tot això, la mida de les partícules del líquid es redueix molt, al mateix temps que es destrueixen microorganismes presents al fluid, que és el que es busca en el procés d’esterilització.
Control tèrmic, electrificació i absència d’additius
La gran diferència amb el mètode utilitzat per l’UHT és que permet un control tèrmic molt més precís: com que el primer depèn de l’ús de l’energia tèrmica del vapor, ha d’exposar el líquid a alta temperatura durant uns pocs segons, entre dos i vuit, abans de refredar-lo. En canvi, l’ús de forces mecàniques de l’UHPH permet reduir aquesta exposició a altes temperatures a només unes centèsimes de segon. “Amb això, no es danya tant el producte”, assevera Guamis. A més, com que tot el procés es duu a terme dins d’un circuit estèril tancat, disminueix la necessitat d’afegir-hi additius, conservants o colorants, ja que manté més fàcilment les característiques originals del producte.
En conjunt, Guamis identifica quatre grans beneficis de la seva tecnologia per a possibles clients respecte a altres mètodes. El primer és l’esterilització completa de bacteris i espores, que comparteix amb l’UHT, però que no tenen tècniques com la pasteurització, que simplement “abaixen l’activitat dels microorganismes, que queden latents pel tractament de calor”. El segon és l’homogeneïtat del producte: amb tecnologies com l’UHT, la calor pot fer que el producte quedi molt dispers o que presenti precipitacions, qüestions que “arreglen molts cops amb additius”. En canvi, com que l’UHPH redueix la mida de les partícules en comptes de modificar-les amb calor, “el producte queda homogeni de manera natural”, un fet que fa que “visualment es veu més bonic”.
En tercer lloc, també compartit amb l’UHT, és el fet que la tecnologia d’Ypsicon és un sistema que funciona de manera contínua, cosa que ajuda a fer produccions a escala i a reduir costos d’aturada. Finalment, el darrer punt és que l’UHPH no funciona amb calderes ni combustibles fòssils, com l’UHT, i pot operar amb energia 100% elèctrica, ja que depèn de forces físiques. Tot això, a més, no s'aplica exclusivament al sector agroalimentari: Guamis remarca que indústries com la cosmètica, la farmacèutica o la biotecnològica comparteixen problemes similars en la conservació de líquids i altres fluids que es podrien solucionar amb la seva tecnologia.
A diferència d'altres tècniques, l'UHPH pot operar amb energia 100% elèctrica
Totes aquestes característiques són les que han aconseguit dotar a una tècnica que abraça amb consciència l’etiqueta de tecnologies profundes (deep tech). Des del 2011, quan els Guamis van iniciar Ypsicon amb la tecnologia ja patentada a la universitat, fins a l’actualitat, moment en què ja tenen un equipament funcional i operatiu, ha passat una dècada i mitja de desenvolupament constant. I el camí no ha estat fàcil.
15 anys de prototips i recerca
Guamis recorda que, l’any en què van muntar la companyia, la crisi financera estava donant les últimes fuetades i “la captació de capital estava en el punt més difícil”. A més, en aquell moment, el concepte de les deep tech, empreses que “sortien de la universitat, amb un projecte a llarg termini que volia escalar equipament industrial”, era un model que “sonava a xinès als fons de capital risc”. És per això que, els primers anys, el finançament d’Ypsicon va ser una combinació de fons propis i del programa Neotec del ministeri de Ciència i Innovació, que aleshores no eren encara unes subvencions, sinó uns “crèdits tous”.
Amb aquests recursos, Ypsicon va finançar la investigació i els dissenys de la vàlvula d’homogeneïtzació. En els primers anys, la companyia va fer proves amb prototips amb diverses empreses del sector agroalimentari, entre les quals Guamis destaca el grup murcià García Carrión (propietaris de Pata Negra i Don Simón, entre altres) o el grup vallesà Carinsa. Amb ells, l’empresa catalana va aconseguir finançament del ministeri d’Economia per a un primer prototip preindustrial amb una capacitat de 150 litres per hora, amb el qual van obtenir “resultats molt prometedors i la possibilitat de fer una producció en continu”.
Durant el desenvolupament de la tecnologia, Ypsicon ha col·laborat amb companyies com García Carrión, Carinsa o Puratos
Més endavant, Ypsicon va aconseguir un ajut Horizonte PIME del govern espanyol per desenvolupar l’estratègia de negoci i el pla d’empresa, i en la cerca de nous projectes va tancar-ne un amb la multinacional belga Puratos, dedicada als productes base del sector alimentari. Amb ells van fer les primeres proves amb productes d’alta viscositat, ja que fins a aquell moment havien treballat exclusivament amb productes líquids. Aquest nou prototip “va obrir les portes a moltes més aplicacions”, i amb ell van començar a fer codesenvolupaments d’R+D amb les principals multinacionals del sector agroalimentari.
Però aleshores treballaven encara amb un prototip de petites dimensions. L’objectiu era aconseguir una màquina de capacitat industrial, és a dir, capaç de processar 3.000 litres per hora. “Els darrers tres o quatre anys, la gran lluita ha estat aconseguir el capital necessari per fer l’escalatge de la tecnologia, perquè la màquina costa un milió d’euros”, relata Guamis. Un objectiu que, a còpia de diverses rondes i ampliacions, la companyia ja ha aconseguit: avui, Ypsicon té un equipament de tecnologia UHPH amb 3.000 litres de capacitat a la nau que l’empresa té a Barcelona.
En ple punt d’inflexió
A 2026, Ypsicon es troba en un punt clau com a negoci. La seva tecnologia es troba ja en el nivell màxim de maduresa tecnològica (TRL 9) i la companyia ha començat a rebre comandes de grans empreses per fabricar màquines a gran escala, però l’empresa no té la dimensió per assumir segons quins volums: “Hi ha multinacionals que potser necessiten 80 o 90 màquines”. És per això que Guamis remarca la importància de l’acord que Ypsicon ha tancat el passat mes de juliol amb Sivit Inversiones per a la comercialització en exclusiva a Europa dels seus equipaments. “L’acord facilita molt les possibilitats dels clients d’adquirir la maquinària, perquè Sivit aporta solucions financeres i moltes coses que nosaltres no podem aportar. No és com abans, que no hi havia fórmules financeres”, assenyala el CEO i cofundador d’Ypsicon.
Ypsicon ha tancat un acord amb Sivit Inversiones per la comercialització en exclusiva de les màquines UHPH a Europa
La fabricació i instal·lació directa de màquines UHPH és un dels models de negoci que ha possibilitat l’acord amb Sivit, però no és l’únic que contempla Ypsicon. Amb la màquina que ja tenen operativa, els fundadors estan “considerant seriosament” coparticipar en un “primer centre de maquinària” que comercialitzi el servei d’esterilització: en aquest model, els clients no adquiririen la maquinària, sinó que contractarien el servei d’esterilització UHPH. “Hi ha força empreses interessades, sobretot cellers de vi, perquè ja han fet proves a petita escala”, desvela Guamis. Una de les entitats amb qui han col·laborat és Innovi, el Clúster Vitivinícola Català, amb qui estan en converses per “crear una primera màquina per donar servei a la indústria del vi a Catalunya”.
Amb els dos models de negoci disponibles, Guamis no tanca portes: “Estem oberts a joint ventures, comandes de grans multinacionals… Hi ha tot un ventall de possibiltats”. El que sí que té clar és que, a curt termini, volen tenir un primer centre on estigui instal·lat l’equip de 3.000 litres que serveixi com a “referència comercial i de màrqueting”, al mateix temps que es continua captant nous clients (fins ara, la companyia ha treballat sobretot amb companyies europees i estatunidenques). D’ençà que van començar, Ypsicon ha aconseguit aixecar més de dos milions d’euros, i tot i que ara disposa d’un equip reduït de quatre persones, dues d’elles autònomes, Guamis té clar que l’èxit de la primera instal·lació pot obrir la porta a un creixement accelerat de l’empresa.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat