Des del Cercle d'Economia tenien clar que podia ser "arriscat" celebrar la 38a edició de les jornades econòmiques l'endemà de les eleccions municipals del 28 de maig i comptaven amb "algunes converses entre passadissos", però no s'esperaven que ho eclipsés tot. De fet, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha suspès la seva assistència a la clausura de les jornades d'avui. Un fet que en els últims 30 anys només havia ocorregut una vegada i va ser el mateix Sánchez amb la moció de censura contra Mariano Rajoy. Tres dies intensos a l'hotel W de Barcelona que, a part de la política, ha abordat la polarització internacional amb el rerefons de la guerra d'Ucraïna i l'economia global. A continuació, una recopilació dels 5 moments clau per entendre les reunions d'enguany.
1. La previsió d'unes jornades amb "menys política" que ha saltat pels aires
Sense cap mena de dubte, les jornades del Cercle havien de tenir "menys presència política", tal com havia pronosticat el seu president Jaume Guardiola en una entrevista a VIA Empresa. Però, al final, l'actualitat política del moment ha passat per sobre de tots els protagonistes de l'esdeveniment. El dilluns van comptar amb el tret de sortida amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va aconseguir la tercera posició del consistori barceloní, després de Xavier Trias, per Junts per Catalunya i Jaume Collboni pels socialistes. La líder dels comuns va celebrar que les jornades hagin tornat un any més a la ciutat de Barcelona i va fer balanç del model econòmic de la ciutat durant el mandat, a més de demanar un govern progressista pels pròxims quatre anys.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha aprofitat la seva assistència al Cercle durant el dimarts per anunciar que Sánchez ha posat "una catifa vermella al canvi de govern a l'Estat" i que "Catalunya s'ha de defensar". Tanmateix, ha anunciat que Catalunya té sobre la taula acollir una planta de fabricació de prototips de microxips al costat del Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès que requereix 300 milions d'inversió. També apunta que el país "té l'ambició de jugar un paper protagonista en la imprescindible reindustrialització europea".
Per la seva part, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha promès un "canvi tranquil i serè" a l'estat espanyol i s'ha mostrat convençut que "una majoria latent de catalans" comparteix amb el PP aquest "anhel" i "afartament d'aquesta situació". Feijóo ha admès que el PP ha comès "errors" a Catalunya, i un d'ells és haver considerat que era un "problema crònic des del punt de vista polític". En l'àmbit econòmic, també ha rebutjat l'impost de patrimoni, que veu "injust des del punt de vista fiscal". "No es pot pagar sempre pel mateix cada any", ha dit. Tanmateix, Feijóo no ha fet cap proposta concreta perquè "cal mirar el dèficit" i "quadrar els comptes". El que sí que ha avançat és que vol eliminar l'impost estatal a les grans fortunes.
"Col·laboració, optimisme i molta feina a fer". Amb aquest leitmotiv ha resumit Natàlia Mas, consellera d'Economia i Hisenda de Catalunya, la seva intervenció a la Reunió al Cercle d'Economia, un discurs on no han faltat tocs d'atenció al "derrotisme" transmès a la Nota d'Opinió del Cercle d'Economia, publicada la darrera setmana: "Hi ha altaveus que els hi agrada dir que anem malament i crec que no és cert ni rigorós. S'ha d'acabar el temps d'aquest derrotisme, que no està justificat", ha afirmat amb contundència.
La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha clausurat la jornada i ha parlat de la "incertesa" amb la qual vivim. També ha avançat que, segons les previsions, Espanya serà un dels països que més creixerà aquest any i que el 2024 l'Estat sortirà del "llistat de territoris amb desequilibris financers". I, sobre les eleccions generals del juliol, afegeix que "no té vertigen" i que se sent molt orgullosa de l'agenda de política econòmica que ha liderat.
2. La nota d'opinió del Cercle, l'aposta pel consens i la visió a llarg termini
Durant els dies previs a la jornada d'enguany, el Cercle d’Economia va alertar d'una ‘red flag’: l’economia catalana acumula 15 anys d’estancament. Mentre que a la zona euro el PIB per càpita s'ha incrementat un 33% en els darrers 15 anys, a Catalunya aquest indicador només s'ha incrementat un 7%. També van fer una crida a una "gestió competent", "coratge polític" i "consens" als polítics. A més, han advertit que Catalunya corre el risc de perdre grans projectes per "falta d'ambició i visió estratègica". En concret, avisen del "cost d'oportunitat astronòmic" de perdre l'ampliació de l'aeroport, reclama un "augment substancial de la inversió efectiva" de l'Estat a Catalunya –en especial a Rodalies- i més "consens" sobre les superilles. "Deixin de banda els recels i l'afany de protagonisme", comenta Guardiola. I, a la clausura de les jornades, ha apuntat que "falta un projecte econòmic de país" i "més mirada a llarg termini".
3. Permacrisi, la guerra d'Ucraïna i la polarització internacional
Permacrisi va ser considerada la paraula del 2022 pel diccionari Collins. El mot -que significa crisi permanent- no es limita, de fet, a descriure únicament l'any 2022, sinó tot un període que s'inicia l'any 2020, amb l'esclat de la pandèmia de la covid-19, i s'estén fins al moment actual, amb les diferents crisis i imprevistos internacionals que l'han anat succeint. Mentre que per a uns, la crisi és el pretext per analitzar els fronts oberts, altres la perceben com a una oportunitat "per veure tot allò que en veritat ja estava allà". Així ho ha evidenciat el politòleg Ivan Krastev, president del Centre for Liberal Strategies de Sofia i autor d'Europa després d'Europa, en la seva intervenció al Cercle.
També han replantejat la política europea de seguretat. "Tothom s'estima més la mantega que els canons. Però de vegades no tens mantega si no tens canons", ha afirmat Josep Borrell, alt representant de la UE d'Afers Exteriors i Política de Seguretat, per il·lustrar la seva proposta, que ell mateix qualifica d'impopular: establir un nou sistema de seguretat comú per als membres de la Unió Europea. La seguretat, de fet, ha protagonitzat també part de la tercera xerrada de geopolítica de la jornada: "Rússia ha passat de ser un soci estratègic de l'OTAN a un adversari potencial, l'amenaça més directe a la nostra seguretat".
Durant al Cercle també s'ha abordat els obstacles per implementar els fons Next Generation en l'àmbit industrial i el paper d'Europa. Davant d’una gran representació de l’ecosistema empresarial i econòmic de Catalunya, els ponents han expressat la necessitat d’entendre els Next Generation com una gran oportunitat “per invertir” i, a la vegada, “per reformar”.
4. Els lideratges en temps d'incertesa
Amb un clic es pot canviar el món? Com es gestionen les companyies en temps d'incertesa? Com ha de ser el líder actual? Quin és el risc més gran d'un líder? Un dels plats forts de la 38a Reunió del Cercle d’Economia d’enguany ha sigut la taula rodona sobre lideratges globals des de Barcelona, Frankfurt i els Estats Units. I, amb ells, pesos pesants com ara Joaquín Duato, CEO de Johnson & Johnson; Belén Garijo, CEO de Merck i Wayne Griffiths, CEO de Seat & Cupra.
Per als ponents de la taula rodona, els lideratges de les grans empreses han de ser ambiciosos, exigents, compassius i intuïtius. També parlen d’adjectius com ara inspiradors, autèntics, generosos, globals i decidits. Però quin és el risc més gran d'un líder? El líder de Johnson & Johnson parla d’aprendre a tocar de peus a terra i la CEO de Merck de no perdre la “credibilitat” davant l'organització. És a dir, “tot el que dius ho has de fer”. I sobretot: “per inspirar i tenir gran impacte necessites molta credibilitat, creure amb tu i tenir confiança”.
La novetat d'enguany ha sigut la presència d'una taula rodona sobre banca. A la pregunta de quin paper han d’assumir els dirigents en la governança d’una entitat bancària, José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank, valora que la prioritat “d’un consell és gestionar els equilibris de tots els grups d’interès”. Un cop dibuixat aquest mapa, el president de CaixaBank afegeix que “no es pot equiparar l’ètica amb el risc reputacional”.
Més enllà dels murs del sector bancari, Goirigolzarri puntualitza que tot projecte “ha de tenir transcendència social”. Deixant de banda l’autocrítica, el banquer basc vincula les vulnerabilitats del sistema al fet que Europa “és un continent fragmentat i sense un mercat de capital únic”.
5. El Cercle d'Economia guardona Flax & Kale, Indi & Cold i Innovamat
El Cercle d'Economia ha premiat les empreses Flax & Kale, Indi & Cold i Innovamat amb el premi José Manuel Lara a l'ambició i el propòsit empresarial, que s'atorga en homenatge a aquest català. A VIA Empresa hem publicat dues peces per conèixer a fons les dues companyies catalanes premiades: Flax&Kale, el grup lleidatà que va revolucionar la gastronomia ‘healthy’ i Innovamat, o com perdre la por a les matemàtiques.
6. Bonustrack i homenatges
El Cercle d'Economia ha fet un homenatge als tres expresidents de la institució morts aquest any, Vicenç Oller, Enric Corominas i Josep Piqué, polític i empresari aquest últim del qual han destacat la seva "integritat" i "el seu compromís amb el progrés social". L'expresident de la institució Antón Costas ha estat l'encarregat de recordar els tres empresaris, en un acte que ha comptat amb la presència del rei Felip VI.
Els tres empresaris van defensar valors, segons ha destacat Costa, que defineixen la trajectòria del Cercle com són la defensa de la democràcia, d'una economia social de mercat com a "instrument" per crear i distribuir riquesa, i la recerca d'una societat oberta i integrada a Europa i a les institucions occidentals. També ha subratllat que tots tres van tenir "la virtut" d'assumir "el coratge cívic de dir allò que creiem que hem de dir a cada moment per mantenir la independència de la nostra institució davant de pressions".