S'han acabat els dubtes, les contradiccions, les dilacions i les pors. Hem convingut que aquesta Setmana Santa és el temps del retorn a la normalitat. Es tracta d'un estat radicalment diferent del de les excepcions, rareses, desviacions o irregularitats que hem hagut de patir durant aquests dos anys darrers. Com els lexicòlegs no s'han espremut massa el cervell en definir la nova situació, d'alguna manera hauríem de qualificar el final (?) de la pandèmia. Visca la quotidianitat.
Una de les primeres qüestions amb què ens topem és com ordenar en endavant els horaris, què en fem del temps. Entre el teletreball, les restriccions sanitàries que disminuïen les visites socials i la presència a bars i restaurants, el trasllat de moltes funcions socials i econòmiques a la xarxa, i la relaxació dels horaris dels àpats i protocols familiars a les llars confinades, aquests s'han desgavellat. Tornem a les agendes del passat tal com les omplíem o ordenem els actes d'una manera distinta amb un quadern diferent?
Interessants les aportacions que acaba de fer al respecte l'Agència Catalana de Consum amb una enquesta sobre la percepció que els consumidors catalans tenen dels horaris (gener 2022). L'objectiu és la propensió dels catalans cap a la reforma horària que faciliti la conciliació familiar; encara que es tracta d'una mostra una mica estreta, hem trobat algunes idees il·lustratives.
Tornem a les agendes del passat tal com les omplíem o ordenem els actes d'una manera distinta amb un quadern diferent?
A l'informe es constaten tres coses interessants. La primera, que tres quartes parts de la població veuria amb bons ulls acabar d'una vegada amb el desfasament horari que ens porta cada octubre i, ara fa poc, cada març que obliga a retardar i avançar el rellotge, respectivament; trencar aquesta dinàmica històrica facilitaria uns bioritmes més racionals, com succeeix a la majoria dels països europeus. La segona, que hi ha un cert consens en el fet què els horaris comercials es situïn entre les 7 a 19.30h (51,8% a favor), i els escolars, de 8 a 19h, incloent-hi activitats extraescolars (42,9%); un acord molt més ampli ubica les activitats de lleure i cultura entre les 18 a 0.30 h, encara que les discrepàncies entre els millenials i els baby-boomers respecte al lleure nocturn són absolutes: els primers les voldrien de 18 a 2.30 de la matinada, mentre els segons l'ampliarien sense restriccions. I la tercera, que consideren més saludable dinar i sopar una o dues hores abans.
Més laxitud
Com el teletreball perdurarà amb major o menor intensitat, es mantindran un seguit de canvis que s'han assajat amb èxit. Pel que fa a les compres, l'informe Navigating the market headwinds, The State of Grocery Retail 2022: Europe (McKinsey y EuroCommerce, abril 2022) preveu pels anys propers un fort creixement a Espanya de les compres en línia, sobretot, en l'alimentació; els comerços que no s'adaptin, especialment en zones urbanes, ho tenen magra, diuen els autors. Més encara a Catalunya on els consumidors mostren una major propensió a adoptar els nous canals de compra digital, en totes les categories -alimentació, complements de la llar, complements personals, i cultura i oci-, per damunt de la resta de l'Estat, segons l'estudi Trets diferencials del perfil dels consumidors catalans comparats amb la resta de l'Estat (Valls, Labairu-Trenchs, Col·lecció Estudis UPF-BSM, maig 2021").
Pel que afecta els viatges, la desestacionalització de les vacances ha augmentat als dos darrers anys: les segones residències esdevenen més visitades; les sortides de proximitat d'uns dies entre setmana o en cap de setmana, més freqüents; i tornaran amb més força que ara els viatges a mitjan i llarga distància, com es constata a la Setmana Santa.
Sopar a les set
I amb la resta del temps, què en farem? Ha quedat palès que el teletreball redueix el nombre d'hores de treball real, la qual cosa beneficia la racionalitat del temps disponible. Sortir de casa torna a ser una activitat de la qual es pot tornar a gaudir sense limitacions; amb totes les mesures a prendre, l'esclat d'aquests dies només és l'inici de l'alliberament definitiu. Les llars són més confortables i facilitaran les reunions familiars i amicals, tant o més que als bars, restaurants, hotels o llocs d'encontre; vist el vist a l'Alimentaria, aquesta indústria haurà de fer un altre esforç per oferir diversificacions més notòries al càtering i al delivery.
Es necessita una reglamentació comercial, però més exigent amb la venda en línia, amb el control dels processos i el compliment dels mateixos paràmetres del comerç físic, que no pas amb els horaris dels negocis físics
En aquest context, perquè no hauríem de dinar a les dues o quarts de tres, si els bioritmes milloren fent-ho a la una? El mateix al vespre, sopar a les nou o quarts de deu, si es digereix millor a les set o les vuit? El Parlament Europeu és reticent a debatre sobre el desfasament horari, encara que el tema està damunt de la taula. A l'estat espanyol, circula un comitè d'experts que analitza la qüestió; més aviat d'hora que tard, el Parlament i el comitè es pronunciaran i faran avançar una legislació que sancioni aquest nou estat de coses. Les lleis arribaran tard, fet que no serà nou, però coincidiran amb amplis estats d'opinió favorables.
S'ha de tendir a legislar de forma molt estricta sobre els horaris comercials, laborals, i escolars? Una: moltes contradiccions dels horaris laborals presencials els està resolent el teletreball; una bona legislació sobre aquest permetrà sumar productivitat i flexibilitat. Dos, en la línia del que declaren els enquestats de l'Agència Catalana del Consum, les activitats escolars tendeixen a no superar les set del vespre. I tres, només quedaria per resoldre l'ordenació dels horaris comercials. És evident que es necessita una reglamentació comercial, però més exigent amb la venda en línia, amb el control dels processos i el compliment dels mateixos paràmetres del comerç físic, que no pas amb els horaris dels negocis físics; cadascun d'ells ha de cercar quin és el més adient per la seva clientela.
La pandèmia ha aclarit el panorama i ens trobem en un procés de convergència cap a la racionalització dels horaris. Hi manca donar-li una volta i pressionar als legisladors perquè legislin ja en aquest sentit.