Cava amb accent català

Multinacionals i fons estrangers es fan amb els principals cellers, que mantenen l'elaboració d'un producte tradicional i arrelat al territori

El consum de cava puja al mercat exterior però s’estanca a l’interior
El consum de cava puja al mercat exterior però s’estanca a l’interior

S’acosta Nadal i els supermercats ja fa més d’un mes que ens atabalen amb ofertes de productes típics d’aquest període. Pràcticament van començar l’endemà mateix de Tots Sants per recordar-nos que val més ser “previsors” i fer les compres amb temps. I entre aquests articles tan habituals i necessaris en els dinars i sopars nadalencs és el cava. La tradició de prendre’n a Catalunya ha fet que tinguem unes marques de referència i amb una llarga nissaga familiar dedicada al negoci, i un sector que pot presumir de ser de km 0 (en la seva majoria).

Cava o xampany?

Tots dos tenen la particularitat de fer una segona fermentació dins de l’ampolla en repòs durant un mínim de nou mesos, però només s’anomena xampany el vi escumós produït a la regió francesa de la Xampanya i cava, el que està elaborat a les zones de la seva Denominació d’Origen (DO). Cap caldo d’aquestes característiques que no s’elabori en aquestes localitzacions, no pot ser anomenat de cap de les dues maneres.

El producte francès es fa amb raïm Chardonnay i Pinot Noir, mentre que els altres acostumen a estar fet amb Parellada, Macabeo i Xarel·lo, menys habitualment amb Chardonnay, i amb Pinot Noir, Garnatxa, Trepat i Monastrell en el cas dels rosats.

La DO cava

De vins escumosos en podem trobar de tota mena, però el cava és el clàssic en les celebracions. La major part s’elabora a l’Alt Penedès, tot i que també se’n fa al Baix Penedès, Alt Camp, Alt Empordà, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Conca de Barberà, Garraf, Maresme, La Selva i Tarragonès. Aquestes comarques catalanes són les encarregades de fer el 95% el cava que es comercialitza a l’Estat espanyol.

A l’Estat espanyol hi ha més de 159 municipis i prop de 170 hectàrees dedicades al cava

Fora de Catalunya hi ha 18 poblacions de La Rioja que en fan i nou entre Àlaba, Badajoz, La Rioja, Navarra, València i Saragossa. En total, a l’Estat espanyol hi ha 211 empreses que fan aquesta beguda, 170 hectàrees de conreu de raïm per a cava i 159 municipis que s’hi dediquen.

Els grans, en mans de multinacionals

Com que aquest caldo és un producte protegit amb DO, comprar-ne de local és fàcil: només cal verificar la situació de la companyia, és on hi té les vinyes i el celler.

Es pot optar per algun dels noms clàssics. Un és Freixenet, líder mundial al seu sector i amb més de 100 anys al darrera. Un altre, Codorníu, 18a generació i amb una història de més de 460 anys. Ambdues companyies representen un 50% del sector del cava. El 2017 van facturar plegades 1.149 milions d’euros.

Ara bé, s’ha de fer un matís perquè un 50,7% de la propietat de Freixenet ara es troba en mans del grup alemany Henkell; i un 68% de Codorníu és propietat del fons d’inversió nord-americà Carlyle. Però res d’això ha fet canviar que elaborin caves catalans.

Freixenet, Codorníu i Juvé & Camps són els tres líders del sector i es troben en mans d’empreses estrangeres

Juvé & Camps és la tercera companyia en vendes. En aquest cas, la societat holandesa Scranton Enterprises -participada per la farmacèutica Grífols- n’és la propietària. La companyia, nascuda fa dos segles a Sant Sadurní d’Anoia, va facturar el 2017 prop de 40 milions d’euros.

El quart al rànquing en vendes és Vallformosa amb 32 milions d’euros. La seva també és una història de 150 anys amb alts i baixos. La seva etapa més dura ha estat la dels darrers anys. Actualment presideix la companyia Josep Graells, qui va adquirir amb Vicenç Vidal la majoria del capital i va provocar la marxa de la família Domènech. Aquest és un cas més de canvi de mans al sector cavista, però el primer que ha mantingut una propietat 100% catalana.

Bona qualitat a l’ombra dels grans

Més enllà dels tres grans es poden trobar altres productors que posen el seu granet de sorra a fer del vi escumós català una beguda de qualitat. Entre els que es podria etiquetar de mitjans i amb tradició hi ha Canals & Nubiola, Jaume Serra i Peralada.

El primer està arrelat a Sant Sadurní d’Anoia des del 1915. El segon, en canvi, va néixer el 1890 a Alella, però es va traslladar a Vilanova i la Geltrú buscant espai per a ampliar les vinyes. Tot i que el producte és català, des del 1997 el negoci es troba en mans de García Carrión, també propietària de Don Simón. A més a més, Jaume Serra és interproveïdor de Mercadona.

En el cas de Peralada, la família Suqué Mateu continua al capdavant d’un negoci empordanès que va sorgir el 1923 i que ja lidera la tercera generació.

Podrien continuar amb la llista Bach, propietat de Codorníu des del 1975, i Ferré i Catasús, del Penedès. Altres opcions són les marques del grup Gleva Cellars, de Ramón Raventós Basagoiti i des de fa poques setmanes fusionat amb Codorníu: Parxet (Alella), Mont-Ferrant (Blanes) i Titiana (Tiana).

Jané Ventra (El Vendrell), Recaredo (Sant Sadurní d’Anoia), Oriol Rossell (Sant Marçal), Signat (Alella) o Cava Bertha (Subirats) són alguns dels noms que es poden trobar als supermercats, entre altres petits cellers que distribueixen els seus productes en botigues especialitzades.

Per a totes les butxaques

Probablement els caves menys coneguts són dels que tenen preus més elevats. El motiu és que se’n fa una producció molt més limitada, però també que compten amb una qualitat més elevada. Per això els sibarites prefereixen adquirir els seus vins en espais especialitzats.

Malgrat que hi hagi opcions més gurmet, el cava és un producte estàndard que s’ha adaptat a tota mena de butxaques. Freixenet, Codorníu o Jaume Serra també compten amb gammes i preus diversos que poden anar des dels 1,50 euros fins als 80 euros a les grans superfícies.

La bona notícia és que, per norma general, un cava és més barat que un champagne. I també agrada més a fora. L’Observatori Espanyol del Mercat del Vi va registrar el 2017 un total de 156 milions d’ampolles exportades davant els 149 milions del vi escumós francès.

Una opció creixent en els darrers anys, més enllà del cava, és el Clàssic Penedès de la DO Penedès. Va rebre el seu impuls el 2013, quan una dotzena de productors amb DO Cava van decidir marxar. Ara ja són 17 els productors que etiqueten amb aquesta marca per competir contra el cava.

Més Informació
Les famílies del cava brinden amb l’inversor internacional
Grifols entra al sector del cava
La patata veïna truca a la porta
Avui et destaquem
Comentaris