Tràfec, cares de cansament i paritat entre dessuadores i americanes. El dijous de tancament del Mobile World Congress (MWC) constitueix un microcosmos propi dins de la dinàmica habitual de la cita, especialment d'ençà de l'estrena d'un Talent Arena que habilita els estudiants accedir de franc al congrés durant l'últim dia. Hi ha qui voldria que la fira mundial de la connectivitat s'allargués una altra jornada per tal d'explotar-la encara més econòmicament, però GSMA i el seu CEO, John Hoffman, no volen ni sentir-ne parlar. "La d'enguany ha estat, de llarg, l'edició més intensa dels quatre anys que fa que hi soc", confessa Francesc Fajula, CEO de la Fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), a Connexió MWC 2026, el pòdcast especial de VIA Empresa al congrés. En aquest cas, però, la intensitat s'ha d'interpretar des de l'òptica positiva.
El MWC 2026 no passarà a la història com el més massificat. L'esclat de la guerra a l'Orient Mitjà ha impossibilitat que prop de 5.000 persones no s'hagin pogut desplaçar a Barcelona, i les dades així ho indiquen. Els 105.000 visitants que ha confirmat oficialment l'organització podrien fer pensar que el MWC ja ha tocat sostre i comença a fer curt, però l'impacte d'un esdeveniment d'aquesta rellevància no es mesura únicament per la quantitat de cames que el visiten. Només cal treure el cap als voltants de Fira de Barcelona i observar les manifestacions polítiques que no han cessat en tota la setmana.
En el cas de Catalunya, l'edició d'enguany ha estat especialment positiva. Segons dades d'Acció, les 106 empreses, centres tecnològics, entitats i startups catalanes que han participat al MWC i al 4YFN preveuen generar 23,1 milions d’euros de volum de negoci o inversió aixecada els pròxims mesos gràcies a la seva activitat durant l’esdeveniment. És un 2% més que l'any passat. D'aquestes, el 30% ja ha tancat algun acord durant la cita, mentre que la quantitat de reunions i visites s'enfila a les 2.500.
"Les sessions que es fan des de l'estand de Catalunya al 4YFN ens permeten reunir-nos amb empreses nacionals i internacionals que poden interessar-se com a clients", confirma a VIA Empresa Ferran Briansó, CIO de VDM Health. Al MWC, la seva empresa presenta un robot que traspassa la funció d'un xatbot tradicional: funciona com a sistema que pot assistir metges en casos complexos, capaç de referenciar papers, preparar informes o organitzar el seguiment d'un pacient.
La companyia de Briansó se situa al Congress Square, entre els pavellons sis i set del recinte. En total, hi ha 44 empreses catalanes i quatre iniciatives de la Generalitat de Catalunya, que presideix la filera d'estands amb un concepte propi: un llençol de seda amb què s'apel·la a un ús responsable de la IA. "És una demo per pensar i reflexionar; simbolitza la part del maquinari (hardware) i la relaciona amb la part més humana, perquè el component ètic de la IA és molt important", explica un representant del Govern. És un disseny més conceptual i menys impressionant que el cor digital exposat l'edició anterior.
Bassolas (CVC): "Hem vist empreses que tot just acabaven de constituir-se i que avui ja tenen lloc aquí, sinó que tenen estands més grans i van evolucionant"
Al passadís, una de les més veteranes -i visitades- és el Centre de Visió per Computador (CVC). Amb l'edició de 2026 fan dotze anys al MWC. Enguany presenten nous mètodes de volumetries amb què creen models 3D de camps agrícoles per tal d'analitzar el sòl o monitorar conreus com vinyes més curosament. "La presència catalana cada vegada és més forta", confirma Meritxell Bassolas, cap d'Innovació de l'entitat. "Hem vist empreses que tot just acabaven de constituir-se i que avui ja tenen lloc aquí, sinó que tenen estands més grans i van evolucionant", afegeix, tot somrient.
Malgrat que és l'últim dia, no hi ha símptomes de cansament entre els expositors. Tots són conscients que cada un dels quatre dies és important. "És molt important i productiu per nosaltres, perquè ens ajuda a mostrar els nostres productes i a posicionar la marca", explica Cynthia López, directora de comunicació i màrqueting de Fluendo. És el quart any de la companyia al MWC i, tal com fan altres empreses catalanes, enllacen la fira de la connectivitat després de la de l'audiovisual (ISE). En el seu cas, han aprofitat tots dos esdeveniments per presentar un "producte d'anonimització en temps real". A través de la IA, el sistema és capaç de detectar enmig d'una càmera de videovigilància o una cobertura televisiva si apareix una persona vulnerable -com ara un nen- i de censurar-ne la cara al moment. De moment, ja treballen amb grans marques com Dell o HP.
Una altra empresa que repeteix fira després de l'ISE és ebantic. Són el primer aparador de la delegació catalana, i la seva solució de programari a mida és una de les més reclamades. En part, gràcies a la imatge d'una ovella negra liderant un ramat d'ovelles blanques, objecte de moltes fotografies per part dels assistents. El significat? La importància de diferenciar-se. "No tot el programari genèric s'adequa a totes les empreses; n'hi ha que requereixen programari específic adaptat a les seves operacions, i com més complexa és una companyia, més es reforça aquest requeriment", aclareix Carles Rams, CEO i cofundador. Un bon cas d'ús serien les xarxes i televisions locals.
2026, l'any dels robots... i dels satèl·lits
Any rere any, en començar el MWC, tots els mitjans busquen trobar la gran atracció del congrés. Les innovacions més atrevides es troben al tercer pavelló, com ara el robot de la càmera de mòbil de Honor o el cotxe esportiu de 1.900 cavalls que presenta Xiaomi. Tanmateix, l'edició d'enguany ha estat menys unànime. En una entrevista prèvia al congrés amb aquest diari, el responsable del MWC, John Hoffman, prometia una edició dominada per la robòtica, i Rams hi coincideix: "Ha estat l'any dels robots, encara que jo me'ls imaginava més grans". Tot plegat, sense tenir en compte la integració total de la IA.
Fajula també apostava pel mateix cavall a Connexió MWC 2026. "Hem vist robots autònoms i hem passat del xatbot a veure agents d'IA que ja interactuen entre ells", apuntava. Però no tothom comparteix aquesta reflexió. Un dia abans, Gina Tost també admetia aquesta possible hegemonia de la robòtica, malgrat que no semblava pas impressionada. "Enguany no hi ha una novetat que destaqui per sobre de tota la resta".
Al seu torn, Josep M. Ganyet hi afegia un altre sector puixant: el del satèl·lits. Bona prova d'això és que els estands d'Open Cosmos i Sateliot guanyen espai amb el transcurs de les edicions, però també és rellevant que l'escenari de Noves Fronteres (New Frontier) estigués dedicat a xarxes no terrestres i quàntica. "Per mi, aquesta ha estat l’edició de la irrupció de l’espai al MWC", afirma Clàudia Mateo, responsable de negoci d’innovació pel sector espacial a i2Cat. Mateo defensa que tot plegat no és casual, atès que el new space és "creixent": "L’any passat ja vam veure que allò pel que nosaltres fa cinc o sis anys estem apostant en recerca, començava a entrar tímidament al MWC mitjançant estands d’operadors de satèl·lits".
De fet, és el segon any que i2Cat s'exposa al MWC per parlar d'aquest sector. Enguany s'han centrat molt en els satèl·lits 6GStarLabs que van llançar el 28 de novembre, els quals funcionen com a laboratoris oberts per a qualsevol persona o institució. "Si volem tecnologia a l’espai, hem de tenir laboratoris on testejar-les. D’aquí neix la idea de tenir-ne un", agrega Mateo, qui es mostra optimista del paper de Catalunya en aquesta revolució.
Els joves, un nou nínxol de dijous
Veure cares joves pels passadissos del MWC ja no és una novetat. L'edició del 2025 va obrir un nou nínxol pels expositors més enllà del perfil directiu predominant. Un dels més beneficiats és, precisament, el CVC. "Els comentem quines són les vies com a centre de recerca amb què donem suport al talent tecnològic català, que té ganes d'esprèmer tot el que ha après al territori", comenta Bassolas.
Acostumats als gestos de cansament i reunions d'última hora, la irrupció de joves catalans l'últim dia del congrés reconfigura l'escaleta habitual i li aporta l'enèsima capa a la fira
Durant el matí desfilen universitaris, molt interessats per les grans atraccions del congrés, però també amb la intenció d'orientar la seva carrera professional. "Venir aquí em permet saber com funciona el 6G i les solucions que hi ha. Haig d'estar alerta per saber com moure'm al mercat, perquè la tecnologia avui dia canvia molt ràpidament", reconeix Martí, un estudiant de 19 anys que cursa enginyeria informàtica a la UAB. Visita diversos estands catalans juntament amb els seus companys Santiago i Kaissa per presentar-se i cercar oportunitats laborals. Els succeeixen altres grups nombrosos d'universitaris encuriosits, sobretot, per Biorce, la startup catalana guanyadora dels 4YFN. Una constatació del ressò que suposa endur-se aquest guardó.
Aquesta circumstància ha revitalitzat els dijous del MWC. Acostumats als gestos de cansament i reunions d'última hora, la irrupció de joves catalans l'últim dia del congrés reconfigura l'escaleta habitual i li aporta l'enèsima capa a la fira. Un fet que encara s'accentuarà d'aquí a dos anys, quan el Talent Arena es mudi a un Hall Zero incipient i que ja exhibeix els seus fonaments als carrers contigus. Apunta a gran prolegomen de l'edició de l'any vinent. Abans, però, hi haurà un altre MWC. I dos anys al gran congrés de la connectivitat mundial no són poca cosa.