L'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell encara aquest dimarts un nou dia decisiu al calendari. Ho fa en un moment de màxima incertesa, amb una consulta pública prèvia i un intent frustrat de fusions pel camí. Ara, però, ha arribat el Dia C: el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, decidirà avui si eleva l'operació al Consell de Ministres i permet la intervenció del govern espanyol. Cuerpo ha exhaurit gairebé tot el temps de què disposava, ja que el termini conclou aquesta mitjanit. En cas que finalment s'opti per activar la fase tres, l'executiu encapçalat per Pedro Sánchez tindrà fins al divendres 27 de juny per imposar condicions a l'OPA.
Fins ara, Cuerpo no ha volgut mostrar les seves cartes. No ho va fer el primer dia d'aquest període, a la 40a Reunió del Cercle d'Economia, quan es va remetre a declaracions del passat en què Madrid expressava una "preocupació clara" quant als riscos de l'operació. Una postura d'aparent neutralitat que ha mantingut fins al final. Aquest dilluns va comparèixer davant dels mitjans de comunicació i tampoc va avançar cap detall del seu posicionament. "Estem prenent la decisió amb totes les garanties i sent respectuosos amb la normativa i els terminis", va apuntar, amb un to serè.
Cuerpo només va manifestar-se sobre la consulta pública oberta a tota la ciutadania, en què l'executiu va preguntar quins conflictes d'interès general vulnerava la proposta del banc basc. La va qualificar de "mecanisme addicional" de la disposició legal i va recordar el caràcter no vinculant d'aquesta. De fet, el BBVA no va voler ni participar-hi. Alhora, el ministre va confirmar que els resultats de l'enquesta quedarien reflectits en un informe que el govern espanyol publicarà pròximament. I res més. En tot moment, el discurs del dirigent ha estat molt aïllat del soroll mediàtic procedent de totes bandes.
Aquesta ambigüitat, però, caduca aquest dimarts. Allargar l'OPA a una fase tres implicaria plasmar aquestes preocupacions d'una manera formal, mentre que no fer-ho seria alinear-se de totes totes amb la polèmica resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), publicada el passat 30 d'abril. Els partidaris de la fusió consideren que no elevar el cas al Consell de Ministres representaria un suport notable al criteri del regulador. D'altra banda, els grans detractors de l'operació -entre els quals hi ha membres del mateix govern espanyol, com ara la vicepresidenta Yolanda Díaz- defensen que Cuerpo té el deure de frenar l'operació, sigui a través de condicions que compliquin la viabilitat de l'OPA o bé amb la prohibició temporal de fusions entre entitats bancàries. En qualsevol cas, aquests escenaris no es començarien a estudiar fins que no s'aprovés la intervenció governamental.
L'arbitrarietat de l'article 10.4 de la Llei de la Defensa de la Competència atorga cert marge de maniobra al govern espanyol, però també pot donar aire al BBVA a l'hora de recórrer contra la decisió
Des de fa setmanes, el rebuig que ha generat l'OPA entre la gran majoria de partits polítics, associacions empresarials i sindicats ha portat a pensar que el govern espanyol participaria indubtablement en una tercera fase. Ara com ara, l'executiu ha preferit ni confirmar ni desmentir res. L'única informació que ha arribat als mitjans de comunicació ha estat l'intent frustrat d'explorar altres fusions entre el Sabadell i entitats més petites com Abanca o Unicaja. Una alternativa que va morir en només dos dies, tot i que podria revifar-se més endavant.
Tampoc se sap quins criteris podria fer servir el govern espanyol per endurir les condicions. Malgrat que aquests dies s'ha parlat molt del tancament d'oficines i els acomiadaments massius -que UGT xifra en uns 30.000 indirectes-, el concepte d'interès general és genèric i pot al·ludir a moltes qüestions reflectides a l'article 10.4 de la Llei de la Defensa de la Competència: des d'aquelles referents a la protecció del medi ambient (gens aplicable en aquest cas) fins a la defensa i seguretat nacional, passant per la garantia d'un adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial.
Alhora, la llei deixa un marge d'interpretació política o estratègica. Això va ser el que va voler atendre el govern de Sánchez a través de la seva consulta. Tanmateix, el BBVA podria fer servir aquesta mateixa arbitrarietat de la disposició per recórrer contra la decisió judicialment davant del Tribunal Suprem, en cas que no quedi satisfet amb les condicions que imposi la Moncloa.
L'oferta del BBVA, el gran interrogant
Mentrestant, els actors implicats han continuat parlant públicament. Sobretot, el president del BBVA, Carlos Torres, qui va concedir entrevistes a Cope i Rac 1 on va afirmar que la consulta "no era necessària" i va desitjar que l'OPA no s'elevés a la fase tres. "Lluny d'afectar negativament a cap element d'interès general, l'operació és bona", va insistir el dirigent. El seu homòleg al Sabadell, Josep Oliu, va refermar el "clamor social i empresarial" contrari a l'operació i va assenyalar que l'OPA "no té bones perspectives" si no es produeix un increment de l'oferta.
A hores d'ara, el preu del canvi és el gran quid de la qüestió. En cas que s'arribi al període d'acceptació, cosa que l'entitat vallesana continua posant en dubte, els accionistes del banc català hauran de decidir si accepten o no una proposta que ara mateix presenta una prima negativa. El canvi proposat és de 0,70 euros en efectiu més un títol del BBVA per cada 5,3456 accions del Sabadell. Des del passat 20 de gener, l'operació presenta pèrdues per als accionistes donada la gran revaloració de les accions del Sabadell.
Fa tres setmanes, el conseller delegat de l'entitat catalana, César González-Bueno, va titllar de "devaluada" l'oferta de l'entitat biscaïna perquè estava "malament de preu". De fet, va convidar el BBVA a abandonar l'OPA i va afegir que si així ho decidís "no passaria res", perquè ja ha succeït amb altres operacions d'aquestes característiques. Obviava, però, que mai a la història de la democràcia espanyola s'havia produït una oferta hostil tan important en el cas del sector bancari. Per això, Torres va rebutjar la idea i va justificar-se dient que "no es pot retirar". Fins i tot, va descartar un increment de preu. "L'oferta es mantindrà intacta fins al final", va declarar.
El BBVA encara considera la seva proposta "tremendament atractiva" perquè està "expressada en accions del BBVA", circumstància que, segons els seus càlculs, apuja un 35% el valor de l'oferta inicial. Entre altres coses, per l'increment del 23% del valor dels títols del banc biscaí d'ençà de l'inici de l'operació. Pel que fa al Sabadell, aquesta revaloració s'enfila al 61%. En aquest cas, però, Torres va atribuir aquest creixement al fet que el mercat estava descomptant l'èxit de l'OPA. "Gran part de la revaloració del Sabadell té a veure amb l'oferta que hem posat sobre la taula", va opinar. Des del banc català sempre han defensat que la variació hauria estat la mateixa amb OPA o sense. A més, la interpretació que fan d'aquest contrast és que l'acció del BBVA ha perdut molt valor, ja que ha crescut per sota de la mitjana del sector (al voltant d'un 40%).
Amb aquest escenari s'arriba a aquest dimarts, data en què el govern es posiciona oficialment vers l'OPA per primer cop. Qui sap si serà la primera de moltes o una única intervenció per aprovar la fusió tal com l'ha concebuda el BBVA, amb el plàcet de tots els reguladors que hi han participat fins ara: CNMC, Banc d'Espanya, Banc Central Europeu (BCE), Comissió Europea (CE) o Prudential Regulation Authority (PRA) britànic, entre d'altres. En qualsevol cas, no serà l'últim episodi d'aquest serial. Abans que arribi el Dia D, ho haurà de fer primer aquest Dia C.