El 5 de maig, el 98% dels treballadors de Google DeepMind a Londres van votar sindicalitzar-se. Un mes abans, a Nova York, els periodistes de ProPublica havien fet la primera vaga d'una redacció nord-americana motivada, en part, per la negativa de l'empresa a incloure una clàusula que prohibís acomiadaments per IA. I al 22@ de Barcelona, Capgemini ha obert un ERO per a 130 treballadors. Motiu declarat: l'impacte de la intel·ligència artificial.
Tres notícies que llegides alhora s’entenen millor.
Els titulars de Silicon Valley, tecnosolucionistes o apocalíptics, depèn de com es miri, sembla que aquests darrers mesos han passat de les xarxes socials al carrer. Mark Zuckerberg declarava al gener que “2026 és l'any que la IA canviarà dràsticament com treballem”. Marc Benioff, CEO de Salesforce, resumia la raó de l’acomiadament de 4.000 treballadors del seu departament d'atenció al client amb un lacònic “necessito menys caps”. Jack Dorsey —l’infame cofundador de Twitter i de Block, que va acomiadar el 40% de la seva plantilla— ho va deixar per piulat: “Un equip significativament més petit, amb les eines que estem desenvolupant, pot fer més i millor”. Els programadors veuen com els seus copilots digitals fan més feina i més ràpid que la que mai podran fer. També les cadires buides dels seus companys més júniors.
No podem dir que no n’estiguéssim avisats. L’informàtic, músic, compositor, multiinstrumentista, gurú i flipat de la vida Jaron Lanier, ja va escriure el 2013 a Who Owns the Future? que l’economia digital no va ben bé com l’atòmica (la basada en àtoms). “Kodak tenia 140.000 empleats de classe mitjana molt bons. Instagram en tenia tretze, i punt”. El 1996, Kodak era la quarta marca més valuosa dels Estats Units, per darrere de Disney, Coca-Cola i McDonald's, amb 28.000 milions de capitalització borsària i el 90% del mercat nord-americà de pel·lícula. El 19 de gener de 2012, va declarar la fallida i, només tres mesos després, Facebook comprava Instagram per 1.000 milions de dòlars. Tretze empleats. Cap ingrés.
Els economistes del MIT Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee van plantejar un experiment mental al llibre The Second Machine Age (2014) que ens pot ajudar a entendre per què ara pot no ser com sempre. Imaginem que demà una empresa introdueix androides que poguessin fer absolutament tot el que fa un treballador humà, incloent-hi fabricar més androides. Subministrament il·limitat, extremadament barats, virtualment gratuïts de mantenir. Treballarien tot el dia, cada dia, sense avaries. Tots els empresaris els preferirien. Substituirien molt ràpidament la majoria dels treballadors humans. Els propietaris dels androides capturarien tot el valor de l'economia. Els qui no tinguessin actius només tindrien la seva mà d'obra per vendre. I la seva mà d'obra no valdria res.
Això, que quan ho vaig llegir al seu moment em semblava un experiment mental provocatiu (és que n’hi ha d’altres?), avui, tot i que continua essent provocatiu, ja no em sembla tant experiment.
"La resposta al planià 'i tot això qui ho paga?' és plana també: els treballadors acomiadats. Començant pels qui han programat aquesta IA. Gir de guió"
Meta va tancar el primer trimestre de 2026 amb 26.800 milions de dòlars de benefici net —un 61% més que l'any anterior— i dies després va anunciar 8.000 acomiadaments. Oracle va eliminar fins a 30.000 llocs just després d'uns resultats excel·lents, per finançar 156.000 milions en infraestructura d'IA. Els analistes de TD Cowen van fer el càlcul: cada 20.000 acomiadaments a Oracle equivalen a entre 8.000 i 10.000 milions addicionals en flux de caixa lliure. La resposta al planià i tot això qui ho paga? és plana també: els treballadors acomiadats. Començant pels qui han programat aquesta IA. Gir de guió.
Anthropic —l'empresa que construeix el puixant Claude— ja no necessita, segons afirmen ells mateixos, que els seus enginyers escriguin codi: el 90% el genera Claude Code, que és el mateix Claude. Boris Cherny, responsable del producte, va escriure a X que fa més de dos mesos que no escriu ni una línia de codi. A tota l'empresa, la xifra se situa entre el 70% i el 90%. El robot de Brynjolfsson i McAfee està aprenent a fer el robot.