El món sacseja Europa. I el Cercle la posa en alerta. Amb debats valents sobre l’escenari (seguretat, vulnerabilitats, desigualtats, polítiques d’immigració…) i, sorprenentment, amb anuncis, amb accions. La Reunió anual d’enguany (la 40a edició de l’entitat) serà recordada pel protagonisme indiscutible de l’OPA -tant a l’escenari però sobretot als passadissos- i pels dos anuncis que han marcat el tret de sortida i el tancament d’aquestes jornades: l’anunci de Pedro Sánchez sobre la consulta pública oberta sobre l’OPA i la construcció de més de 21.000 Habitatges de Protecció Oficial, anunciat aquest dimecres per part de Salvador Illa, i que sorgeix de la convocatòria a Ajuntaments llançada el febrer per part de la Generalitat per obrir una reserva pública de solars per construir habitatge social. El resultat? Hi han participat 226 ajuntaments, que han ofertat 665 solars públics i s'hi construiran 21.289 habitatges.
Abans de donar peu al tancament del president de la Generalitat, Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, ha sintetitzat el sentiment resultant de les jornades d'enguany, que s'iniciaven amb un to d'alerta i urgència, però tanquen amb cert "optimisme". Per a Guardiola, l'esperança beu d'aquests quatre motius: la imprevisibilitat de la nova administració econòmica dels EUA, "pot convertir Europa en un pol d'estabilitat capaç d'atreure talent i inversions, i reforçar el paper de l'euro"; els valors que conformen el "projecte europeu són més necessaris que mai", com a element de cohesió interna i de projecció exterior; hi ha actors rellevants que veurien amb bons ulls que Europa esdevingui "un gran actor geopolític"; i les grans famílies polítiques europees estan avançant en sintonia "cap a una Europa més unida i forta", amb poca fractura política.
Si bé Guardiola ha lloat el Pla Catalunya Lidera presentat per la Generalitat fa dos mesos per ser "un full de ruta ambiciós", no tot han estat flors i violes per al representant del Cercle: "No negaré, President, que també hi ha mesures que està engegant el seu govern que no em semblen les més adients per al desenvolupament del nostre país". Aquestes mesures -que no ha dit quines- sorgeixen d'haver pactat "amb partits allunyats de la centralitat del país", ha criticat Guardiola, reclamant, un any més, "pactes transversals, que ens apropin a la centralitat del país".
Illa justifica la intervenció: "l'habitatge és una fallida de mercat"
Si bé Pedro Sánchez va suggerir en el seu discurs que l'interrogant del Europa, wake up call? s'hauria de treure -"No es tracta de si Europa ha de respondre o no, sinó de com ho ha de fer"-, per a Illa, només tres dies més tard, ja no és necessari ni fer la trucada: "Crec que Europa ja s'ha despertat, i ara toca actuar" i reaccionar al "cicló frenètic" que han suposat els 100 primers dies de la presidència de Donald Trump als EUA.
D'acord amb el president Illa, el mandat de Trump ha fet "esclatar l'ordre mundial geopolític" i ha tensat "perillosament les regles geopolítiques que conformen la política liberal dels Estats Units". La lectura geopolítica que fa el president de la Generalitat és que Europa es troba, ara mateix, en un moment de canvi de paradigma, amb dues amenaces per davant: una comercial, protagonitzada pels EUA, i una bèl·lica, per Rússia.
Si “l’habitatge és el principal factor que incideix en la desigualtat a Catalunya i a tota Europa”, el govern d’Illa avisa que haurà d’intervenir en casos de "fallida de mercat"
Ara bé, hi ha una tercera amenaça a la qual Illa hi ha posat especial atenció, que ha protagonitzat un dels panells més importants del dia i que ha servit com a preqüela de l'anunci dels 21.289 Habitatgesde Protecció Oficial: la desigualtat. Aquesta amenaça ja no ve de fora, és interna i exigeix "prendre mesures d'intervenció".
“Europa té una amenaça interna, la desigualtat”, ha sentenciat el president de la Generalitat, alertant, a més, que “les desigualtats descontrolades són un perill per a l’estabilitat de la democràcia”. Per això, si “l’habitatge és el principal factor que incideix en la desigualtat a Catalunya i a tota Europa”, el govern d’Illa avisa que haurà d’intervenir: “cada vegada que hi hagi una fallida de mercat, com és l’habitatge, el Govern intervindrà”. No ha dit, però, com esdevindrà aquesta intervenció -encara que ja en portem algunes, com el topall dels preus del lloguer-, però sí que ha fet un anunci de la següent actuació de la Generalitat en clau d’habitatge: el Govern ja té 665 solars identificats per a construir 21.289 habitatges a Catalunya.
La primera reserva pública de solars resol la meitat dels habitatges promesos pel Govern
El passat mes de febrer, el govern de la Generalitat va obrir la primera convocatòria de reserva pública de solars, per tal que tots aquells ajuntaments que detectessin que tenien solars públics disponibles els registressin per construir habitatge assequible de lloguer finançat 100% públicament. Gairebé tres mesos més tard, Illa ha anunciat que a aquesta primera crida -que volen repetir cada any- s’hi han sumat 226 municipis de Catalunya, amb un resultat de 665 solars identificats que permetrien construir més de 21.200 habitatges. Són, de fet, gairebé la meitat dels 50.000 habitatges públics promesos fins al 2030.
Durant la seva intervenció Illa ha afirmat que és "un pas endavant significatiu", però ha advertit que "no és suficient" i s'ha compromès a continuar treballant per reduir les desigualtats en l’àmbit de l’habitatge i donar solució a aquesta “fallida de mercat”. Dels 21.289 habitatges de protecció oficial, el 25% estaran reservats per a joves de menys de 35 anys i un 8% per a persones en situació de vulnerabilitat.
Alguns d’aquests solars ja compten amb un promotor assignat, però aquells que no el tinguin, ha assegurat Illa, se’ls buscarà un. El president ha assegurat que les condicions proposades pel Govern són atractives i que podran obtenir una rendibilitat mínima esperada. “No podrem fer-ho sense el sector privat”, ha assegurat. A més, Illa ha anunciat que l'executiu està treballant per arribar a un acord amb la Sareb per donar sortida a alguns dels seus solars.
L'OPA al Sabadell i les infraestructures, dues qüestions de país
Pel que fa a l’OPA hostil entre el BBVA i el Banc Sabadell, Illa ha refermat la seva posició inicial. “Preferiria que no sortís. La meva opinió és clara i està en sintonia amb el que pensa una immensa majoria de Catalunya”, ha afirmat. Entre les raons que ha esgrimit, el president ha mencionat l’arrelament del Sabadell al territori o l’afectació a les pimes. Tot i això, s’ha remès “amb respecte” als procediments legals que ha de travessar l’operació i tots els actors que hi han d’intervenir. És a dir, el govern espanyol, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i els accionistes de l’entitat vallesana.
Illa ha mostrat un to entre la resignació i la cautela a l'hora de parlar de l'OPA, l'ampliació de l'aeroport o l'estat de Rodalies
Illa no ha volgut pronunciar-se gaire sobre l'OPA del moment, però tampoc en el cas de l'ampliació de l'aeroport. "Faré un esforç perquè sigui una decisió tan consensuada com sigui possible", ha comentat. Ho farà a través de la comissió d’estudi d’anàlisi tècnica que la Generalitat ha creat. En qualsevol cas, aquest és un organisme que ha avançat que "trigarà massa" a resoldre la problemàtica.
En el cas de Rodalies, el to que ha emprat ha estat similar. És a dir, una barreja entre resignació i cautela. "Hi haurà una millora progressiva, però tindrem encara moments de dificultat", ha avisat. El president ha mencionat tres problemàtiques que han portat a l'actual escenari: la manca d'inversió en infraestructures, l'estat del material rodant i la governança. I un bonus track: el vandalisme que pateixen les infraestructures. Per resoldre-ho tot plegat ja s'han previst actuacions que van des d'obres a l'R3 fins al lliurament de 110 combois a partir de gener de l'any vinent.
Catalunya, a punt per despertar Europa
A banda de qüestions internes, el president de la Generalitat ha desitjat que Catalunya exerceixi el “lideratge que li correspon” a Europa. D’acord amb el seu diagnòstic, el moment és ideal per guanyar pes al Vell Continent, ja que el PIB del territori va créixer un 3,5% el passat 2024 i enguany es preveu que l’economia catalana es mantingui com una de les més resilients de l’eurozona.
Més enllà de les xifres, però, Illa ha citat la “confiança” com l’instrument que atorga més credibilitat al seu Govern. Aquesta es fonamenta en els tres grans projectes que ha engegat el seu executiu: el Pla Catalunya Lidera, dotat de 18.500 milions d’euros, que vertebrarà la seva legislatura; el Pla Responem, orientat a l’impacte dels aranzels (1.500 milions); i el Pla d'Impuls del Vehicle Elèctric2025-2030, adreçat a l’electrificació del sector de l’automoció (1.400 milions).
D’altra banda, el president també s’ha recordat d’altres propostes ambicioses com el PERTE Xip o el Talent Bridge, a més del nou model de gestió de l’aigua. “Tornarem a tenir sequeres i hem de treballar per garantir un pla hídric”, ha proclamat.
Illa ha refermat el seu compromís perquè les energies renovables representin el 54% del mix energètic de Catalunya cap al 2030.
Illa també ha avançat un projecte similar en el cas de l’energia. Aquest últim camp estava molt marcat pel “gran silenci” de la 40a Reunió del Cercle d’Economia, que ha estat l’apagada elèctrica del passat 28 d’abril. A diferència d’altres ponents de la cita, el president sí que l’ha esmentat directament. “L’apagada elèctrica no ens ha de fer qüestionar el nostre compromís amb la sostenibilitat i la descarbonització”, ha etzibat. Per aquesta raó, ha refermat el seu compromís perquè les energies renovables representin el 54% del mix energètic de Catalunya cap al 2030.
Tot plegat, enmig d’un debat sobre l’energia nuclear. Actualment, aquesta suposa el 58% del total català. Un fet que ha portat a l'exsecretari d'Estat d'Energia, Nemesio Fernández-Cuesta, a afirmar rotundament hores abans que les centrals nuclears catalanes “no es podran tancar”. Especialment, després de l’episodi de fa una setmana. Illa no ha volgut entrar en polèmiques i ha demanat “calma” fins que no se sàpiga de primera mà què va motivar la gran apagada.
Amb la intervenció de Salvador Illa, el Cercle tanca la seva 40a edició amb tres jornades plenes de debat -com és habitual- i accions, la novetat d'enguany. Bona manera de respondre, Europa, en un moment de disrupció geopolítica.