Fi a la 40a Reunió del Cercle d'Economia que s'ha celebrat entre el dilluns 5 de maig i el dimecres 7 de maig de 2025, enmig de la incertesa de l'OPA del BBVA al Banc Sabadell, la wake-up call a Europa (sense interrogants), les turbulències i els casos pràctics que viuen algunes empreses catalanes internacionals, i una fi de mandat de Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, amb la benvinguda de la catedràtica d'Economia i vicepresidenta de l'entitat, Teresa Garcia-Milà, el pròxim mes de juny. A continuació, una recopilació de cinc reflexions per concloure una reunió anual històrica i que, com ens té acostumats els últims anys, molt mediàtica.
1. L'OPA del BBVA al Banc Sabadell al centre de debat, amb els protagonistes presents i conversa entre passadissos
"Nosaltres, els periodistes, aplegats, observant, som el públic. Ells, els assistents i convidats, entren en escena. Comencen les famoses salutacions, i saben que estan en escena. El ball de salutacions, cops a l’esquena i converses forçades escenifica el moment polític i econòmic actual, i els pocs que tenen el permís d’estar en el lloc del fotoreclam (photocall) són els veritables protagonistes d’aquest relat. Per descomptat, hi són els amfitrions, els del Cercle i... els més esperats, els reis de l’escena: Josep Oliu (Banc Sabadell) i Carlos Torres (BBVA), mantenint una conversa que es converteix en la imatge de la 40a Reunió del Cercle d’Economia, minuts abans del seu tret de sortida". Així començava la crònica de la jornada inaugural del Cercle, Elena Busquets, directora de VIA Empresa.
"No sembla una conversa improvisada. És estratègica, forma part de l'escenificació", continuava Busquets. Els dos protagonistes de l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell conversen amistosament davant d'ulls de desenes de periodistes i càmeres, pocs dies després que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) autoritzés la fusió proposada pel BBVA amb unes condicions que van decebre els interessos del Sabadell. Ho saben, l'OPA del BBVA al Sabadell serà un dels temes estrella entre els passadissos, bambolines i xerrades. I no els ha faltat raó.
El mateix Sánchez va anunciar, poc després, una de les novetats d'enguany: una "consulta pública" oberta a la ciutadania sobre l'OPA Banc Sabadell - BBVA. La iniciativa cerca recollir l'opinió d'associacions, patronals, sindicats i fins i tot ciutadans abans de posicionar-se amb "totes les garanties" respecte a l'operació. "La nostra intenció és que les nostres empreses creixin, que guanyin volum, però sempre que beneficiï els ciutadans", remarcava Sánchez. I, amb ell, les primeres impressions.
Mentre el govern català, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo i gran part de les patronals catalanes (excepte Cecot) veu "prudent i positiva" la consulta de Sánchez sobre l'OPA del BBVA al Sabadell, Feijóo ha titllat de "frivolitat" la consulta sobre l'OPA del BBVA al Sabadell.
Una curiositat, però, té a veure amb l'anàlisi de l'OPA de l'economista Enric Llarch a VIA Empresa. "Per no parlar de línies editorials i opinadors -inclosos expresidents de la Generalitat-, la unanimitat a Catalunya en contra de l’OPA ha estat absoluta", explica l'economista. I és que la potent, però retardada, campanya publicitària i de publicitat indirecta (publicity) del BBVA -i que tan bé han anat als comptes d’alguns mitjans- no ha impedit que tothom s’alineés com un sol home, relata. "Un home que ho pot simbolitzar és el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola. directiu del BBVA, va ser fitxat per esdevenir el conseller delegat del Banc Sabadell, on s’hi va estar durant 13 anys. Guardiola va ser l’únic cap que va rodar després de la frustrada fusió amistosa entre BBVA i Sabadell el 2020". Amb unes declaracions clares que ja va avançar al nostre mitjà: "Seria molt greu per a Catalunya que el Banc Sabadell desaparegués".
2. Un wake-up call Europa que deixa endarrere els interrogants per abordar les exclamacions
Sota el lema Europa, wake-up call? la trobada ha abordat la situació geopolítica i econòmica del continent en un moment de canvis i reptes globals. Com que al Cercle li preocupa el rumb de la Unió Europea (UE), han anat a buscar respostes. I la seva reunió anual és el millor lloc per trobar-les. "Europa ha viscut molt còmoda amb unes dependències que ara s'han convertit en vulnerabilitats", va criticar fa uns dies Miquel Nadal, al 24è episodi de L'empresa al dia. Quines són aquestes dependències? D'acord amb la seva anàlisi, reflectida a la nota d'opinió, són principalment en l'àmbit de l'energia, de la tecnologia i de la defensa. Segons el director general del Cercle, tot plegat no és nou i "s'ha anat gestant fàcilment durant els últims 20 anys", més enllà de l'esclat final que ha produït l'arribada de Trump.
Ara, si es vol reaccionar i recuperar, entre altres coses, el "gap tecnològic perdut", Nadal ha recomanat revisar les "ambicions climàtiques" europees: "Estan suposant un estrès evident sobre certes indústries, qüestionant fins i tot la seva viabilitat".
Sense cap mena de dubte, l’any 2025 arriba envoltat de turbulències geopolítiques, tensions comercials i una política monetària amb camins oposats entre Europa i els Estats Units. Les preguntes són moltes: quin serà el futur de l’euro? I del dòlar? Quin marge de maniobra tenen els bancs centrals? I sobretot, poden col·laborar Europa i Estats Units de forma sincera per evitar una fragmentació econòmica global? A la segona jornada de la 40a Reunió Anual al Cercle d’Economia, dos pesos pesants del món econòmic han abordat aquests interrogants: Francisco Blanch, director gerent del Bank of America, i Pablo Hernández de Cos, que assumirà aviat la direcció del Banc de Pagaments Internacionals. I una recomanació: hi ha una finestra d’oportunitat a Europa. A més, també han avisat que el lema de la reunió d'enguany hauria de deixar endarrere els interrogants i abordar-ho amb exclamacions.
Paral·lelament, una de les taules de debat més interessants ha estat la protagonitzada per Josep Borrell, president del Cidob (i alt representant de la Unió Europea d'Afers Exteriors i Seguretat fins al passat estiu). Borrell no creu en el projecte d'un gran exèrcit europeu. De fet, no veu viable el ReArm Europe tal com s'està enfocant des de la Comissió Europea (CE). "Requereix unanimitat i mai n'hi haurà per construir una OTAN europea", ha afirmat.
De fet, Borrell ha recomanat els seus excompanys "deixar de buscar solucions on no n'hi ha" i ha criticat amb duresa l'actitud d'Alemanya, el país que més ha impulsat el projecte a partir de l'article 42 del tractat europeu. "Han trencat tota la disciplina pressupostària amb què tant ens havien donat la murga", ha etzibat. Aquesta afirmació ha fet referència als 500.000 milions d'euros que el Bundestag va aprovar a finals de març per impulsar el sector de la defensa teutona.
Un altre tema interessant, sobre Europa ha estat el repte que té la Unió Europea (UE), entre descarbonitzar la indústria, sense erradicar-la en el procés. Les ambicions climàtiques del Pacte Verd Europeu topen amb sectors com l'automòbil, a la corda fluixa per les exigències i el context internacional.
A més, un dels ponents estrella d'enguany ha estat Anton Costa, president del Consell Europeu, un dels ponents més esperats del Cercle d'Economia que ha reflexionat sobre la defensa i la seguretat, l’economia, la figura de Trump i molt més. A VIA Empresa, hem preparat un recull de les 10 frases més destacades. També s'ha fet èmfasis durant la reunió amb la gestió de la immigració. El sociòleg holandès Hein de Haas i l'escriptora nascuda al Marroc i vigatana, Najat El Hachmi, han debatut sobre la millor manera de gestionar un dels fenòmens més rellevants de l'Europa contemporània.
3. L'empresa catalana en un món disruptiu: els casos pràctics de Fluidra, Penguin Random House i Mango
L'empresa catalana fa anys que viu en temps de turbulències. De la covid-19, a la guerra a Ucraïna fins a les tensions a Taiwan, sense oblidar la bateria d'aranzels de l'administració Trump i la possibilitat que esclati una guerra comercial. Com poden les empreses del nostre país anticipar riscos i adaptar les seves estratègies? La 40a Reunió del Cercle d'Economia d'enguany ha presentat una de les poques taules rodones que es va fer en català amb tres noms destacats del món empresarial català: Núria Cabutí (CEO de Penguin Random House), Eloi Planes (president executiu de Fluidra), Toni Ruiz (president i CEO de Mango). Els principals consells? Prudència, anticipació i diversificació del model de fabricació i negoci.
Eloi Planes, president executiu de Fluidra, té clar que “som catalans a Catalunya i nord-americans als Estats Units”, Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House avisa que cal “cal revisar escenaris contínuament i adaptar-se al que demana el lector”, mentre que Toni Ruiz, CEO de Mango, llança un avís: “més que endevinar el futur, cal projectar i actuar”.
4. Una 40a edició en un moment de calma política a Catalunya
Aquesta 40a edició ha tingut una rellevància especial, no només per la temàtica central, sinó també per la commemoració de les quatre dècades de trobades del Cercle d’Economia majoritàriament a la Costa Brava i, posteriorment, a Sitges i Barcelona. En aquesta edició, s'ha parlat poc de la reforma del model de finançament, tot i que darrerament el Cercle ho havia abordat en les seves notes d'opinió. S'ha parlat més de la fiscalitat, sobretot el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo. També s'ha abordat la simplificació administrativa, amb un crit d'alerta contra la burocràcia.
Com a curiositat, a cada presidència del Cercle d'Economia li ha tocat una etapa molt concreta. A Juan José Bruguera li va tocar l'època del procés, a Javier Faus li ha tocat la pandèmia de la covid-19 i els indults i a Jaume Guardiola l'amnistia, moltes eleccions i també un moment crucial per al futur d'Europa. Veurem quina nova etapa gestionarà la catedràtica d'Economia i vicepresidenta de l'entitat, Teresa Garcia Milà.
A més, el mateix Guardiola explicava al pòdcast L'empresa al dia, juntament amb Miquel Nadal, director general del Cercle, que la Reunió del Cercle d'enguany ha arribat en un moment "brutal" i "superoportú". Com sempre, els ponents encarregats d'aclarir els dubtes han estat els millors en la seva matèria.
Si es miren les xifres del Cercle d'Economia, avui dia, l’entitat compta amb 1.300 socis i 118 entitats col·laboradores, principalment de Barcelona i Catalunya, tot i que també té una presència significativa a Madrid. Al llarg de la seva història, ha tingut 19 presidents. Garcia Milà en serà la 20a.
5. El Barça "modifica" els horaris del dimarts i les converses, mentre el Cercle Obert guanya protagonisme
La semifinal de la Lliga de Campions de futbol va provocar una modificació de la jornada prevista per aquest dimarts 6 de maig, ja que el Barça es jugava el pas a la final de Múnic contra l'Inter de Mila a San Siro. D'aquí que l'acte commemoratiu de la 40a edició de la Reunió i la copa de cava acabessin abans de les 20 h, per donar temps a poder veure televisivament el partit. Com a curiositat, el mateix Guardiola explicava aquesta setmana a El País que el seu pare és el soci número 3 del club blaugrana. Durant la última jornada, de fet, els ponents han fet humor amb les cares llargues de la derrota. Tot i això, els joves futbolistes barcelonistes s'han convertit en un exemple d'unió i d'esforç, en temps convulsos i amb poc pressupost respecte als competidors.
Finalment, també s'ha fet palesa la presència del Cercle Obert durant aquests dies. Pels que ho desconeguin, la iniciativa del Cercle Obert té la voluntat de connectar el talent més jove del Cercle per garantir el relleu generacional de la institució, proposant nous debats i reflexions per continuar contribuint a l'interès general. Noms com Oriol Alba (Cecot), JoanTorras, Xavier Creus (fundador de diverses startups), Víctor Costa (consultor i exdirector de VIA Empresa) o Gemma Fontané (Orvit Digital), en formen part.
Bonustrack: el silenci de l'apagada elèctrica
Si duranr la setmana passada l'apagada d'electricitat que va patir Catalunya i la resta d'Espanya va ser la gran protagonista, en aquesta ocasió durant la Reunió del Cercle d'Economia s'ha tocat la incidència "per sobre". És a dir, com si "fos una anècdota", com si es passés per "sobre". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar durant la inauguració que encara estan treballant "amb prudència i rigor per esclarir les causes de l'incident". Per tant, una setmana més tard, encara no hi ha culpables oficials.
"Volem arribar fins al final per saber què ha causat aquest incident", va assegurar. No li van faltar minuts, però, per remarcar la reacció del govern espanyol -"vam recuperar la normalitat en un temps rècord"- i agrair als ciutadans i empresaris el país la col·laboració i civisme mostrat durant tota la jornada: "Cap societat del món hauria respost millor que la nostra". Una línia similar d'explicacions ha adoptat el mateix Salvador lla, en la clausura de la jornada.