Escolta l'article ara…
Complicitat, compromís, coratge… i Catalunya. Si bé el passat setembre la Fundació d'Empresaris de Catalunya (FemCAT) va anunciar la seva particular recepta de l’èxit econòmic, aquest dimarts, a la catorzena edició del fòrum biennal i poques hores abans de la vaga general, ha tornat a posar el focus en el paper de l’empresari. La cita ha tingut lloc en un Palau de la Música que ha reunit prop de 500 persones, entre aquestes personalitats destacades del teixit econòmic català.
“Soc optimista de naixement. Havent-hi nascut a Lleida, és inevitable”, ha apuntat amb humor Tatxo Benet, qui a inicis d’enguany ha agafat el relleu a la presidència de la Fundació, que entre el 2024 i el 2026 va estar liderada pel president de La Farga, Oriol Guixà. Benet no ha trigat a explicar el gran objectiu de FemCAT i el poder de convocatòria que té la trobada: “Fer de Catalunya un dels millors països del món”.
Tanmateix, el president de FemCAT ha assegurat que “els catalans tenim talent per explicar tot el que surt malament”: “Tenim molts problemes, però no és que no els coneguem, és que estem sobrediagnosticats”. La seva afirmació s’ha produït en un moment en què Catalunya no només explica aquells aspectes socioeconòmics que “surten malament”, sinó en un context de màxima protesta: aquest dimarts ha engegat una vaga per part dels maquinistes de Renfe, que precedeix la convocatòria general d’aquest dimecres.
En aquesta línia, Benet ha argumentat que el fet de dedicar “tant de temps” a reflexionar sobre “allò que no funciona” ens porta a oblidar-nos “del que tenim i del que som capaços de fer”. Si bé el Barça, els castells i El Bulli són grans ambaixadors catalans, el president de la Fundació ha matisat que, per ell, ho són “tot aquest seguit d’empresaris que no són tan coneguts, però que surten arreu del món per vendre els productes que fabriquen a Catalunya”. “El país té motius per confiar en si mateix”, ha insistit.
Tampoc s’ha descuidat del coneixement i les universitats catalanes, ni de grans infraestructures com el Sincrotró Alba o el Barcelona Supercomputing Center, capaces de donar vida a projectes amb prou potencial per canviar les nostres vides. Tot, però, sense oblidar la “llengua i cultura pròpia que no podem perdre”: “La de la llengua és una batalla desigual, però l’hem de guanyar”, ha reblat Benet.
Infraestructures i manca d'inversió en una Catalunya "sobrediagnosticada"
Si bé l’empresari ha destacat la “capacitat enorme” que els catalans tenen a l’hora d’emprendre, també ha posat sobre la taula alguns dels deures –o diagnosis– que té l’empresa catalana: “Som molt bons creant companyies, però no tant fent-les grans”. De fet, Benet havia avisat que Catalunya està “sobrediagnosticada”, però aquest no ha estat un impediment per recordar la dificultat que tenim “a l’hora de posar-nos d’acord i sostenir-ho en el temps”, o del tracte “intolerable” que Catalunya rep de l’estat espanyol: “Tenim el dret i el deure de dir-ho”, ha reblat.
Benet: “Els països que progressen són els que saben triar les seves prioritats i posar-se d’acord”
El que semblava un discurs optimista, tal com ha procurat que fos segons ha indicat a l’inici, inevitablement ha deixat de ser-ho quan les infraestructures han tret el cap: “Hi ha una manca d’inversió fora de Barcelona, a la resta del país, que moltes vegades és per culpa nostra”, ha sostingut Benet, qui, com a usuari del transport públic, ha assegurat que fora de la ciutat “hi ha infraestructura, però no funciona”, i que fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, directament, “no hi ha infraestructura”.
Ha estat al final del seu discurs quan el president de FemCAT ha recuperat l'optimisme promès als assistents i ha recordat l’expedició biennal que també organitza la Fundació per “aprendre i treballar junts”. L’any passat va ser a Corea del Sud, un viatge que va mostrar com “els països que progressen són els que saben triar les seves prioritats i posar-se d’acord”, i apreciar un creixement al qual el país també aspira: “La millor Catalunya no la trobarem esperant-la, l’haurem de fer entre tots, amb complicitat, compromís i coratge”.
La "prosperitat compartida" d'Illa (i l'avís als maquinistes)
El president de la Generalitat, Salvador Illa, qui també ha intervingut al fòrum, ha aplaudit tots tres conceptes i ha reconegut la seva importància en clau empresarial. Tanmateix, ha posat per sobre de tot la “prosperitat compartida”. I qui la genera? “Bàsicament, els empresaris. Els petits, els mitjans, els grans, i com més i més grans, millor”, ha recordat Illa. Inevitablement, el president de la Generalitat ha tingut present la vaga general que, segons la seva lectura, “no és contra ningú”, malgrat que episodis com els viscuts a inicis de setmana a la seu de Foment del Treball sí que tinguin destinatari.
Illa ha aprofitat l’ocasió per avançar un paquet d'uns 1.000 milions d'euros en polítiques d'habitatge, en el marc del pla estatal 2026 - 2030, que representen prop del 15% dels recursos del total del programa del govern espanyol. Dels 1.000 milions, l'Estat aportarà al voltant del 60% i Catalunya el 40%, i serviran per promoure un total de 29.235 habitatges i atorgar ajuts al lloguer fins a 121.800 joves. Si bé Illa ha remarcat que aquestes polítiques "no donaran un resultat demà", ha recordat que calen "actuacions concretes, tangibles i amb planificació explicada" en matèria d'habitatge.
D’altra banda, tampoc s’ha descuidat de la vaga de maquinistes, una convocatòria que respecta “especialment després dels accidents ferroviaris d’aquest any”, però a la qual li demana que asseguri el dret a la mobilitat: “Cal trobar un equilibri i calen uns serveis mínims. En cas contrari, el Govern actuarà”, ha avisat.
El "coratge" des d'una visió global
I si assolir acords, incrementar el teixit empresarial –i la seva grandària– i projectar Catalunya al món requereix compromís, complicitat i coratge, travessar la incertesa geopolítica, per descomptat, també. És per aquest motiu que la sessió inaugural del fòrum, anomenada El coratge de decidir en un món fragmentat, ha comptat amb una de les grans protagonistes de la jornada, l’exprimera ministra de Finlàndia, Sanna Marin.
Marin: "Hi ha moltes maneres de progressar junts, i ara és el moment de treballar més estretament”
La representant finesa ha detallat que aquesta és la seva cinquena visita a la capital catalana, i ha volgut donar un missatge molt clar: “En temps de crisi, la seguretat i l’autosuficiència són clau”, especialment en assumptes estratègics. Marin va viure al capdavant del govern finlandès la crisi de la covid-19, l’esclat de la guerra d’Ucraïna i l’auge de les noves tecnologies, de les quals cada país “ha de tenir la capacitat de controlar”.
També ha subratllat la importància que els països de mida més reduïda cooperin “més units”, amb els valors europeus com a punt de partida. “Hem d’assegurar-nos que les normes, regulacions i ordres internacionals siguin sempre les mateixes. Hi ha moltes maneres de progressar junts, i ara és el moment de treballar més estretament”, ha apuntat, sense deixar de reconèixer “les nostres habilitats estratègiques, que són essencials”.
Durant la jornada han participat també el president de la KIEA -i present a la mencionada expedició coreana-, Taekyu Lee, el conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera, la directora d'Innovació i Desenvolupament de Negoci al BSC, Mariona Sanz, la professora titular i investigadora de l’Esade D3, Mònica Casabayó i el catedràtic de filosofia política i social, Daniel Innerarity.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat