Política (o no) a la Cambra de Comerç de Barcelona

L'encara president Miquel Valls defensa que "la Cambra no és un senat ni un parlament públic"

Miquel Valls és president de la Cambra de Comerç de Barcelona ACN
Miquel Valls és president de la Cambra de Comerç de Barcelona ACN

A tot just una setmana per a les eleccions més disputades de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president Miquel Valls ha passat del "marxaré si em deixen" a "la Cambra no és un senat ni un parlament públic". Encara més: "Ens limitem a defensar els interessos de les empreses, ajudem als empresaris i com a tal, hem d'estar al marge de la política". Així ho ha assegurat en el Fòrum Empresarial del Llobregat promogut per l'Associació Empresarial de L'Hospitalet i el Baix Llobregat (AEBALL) on també s'ha reivindicat la importància estratègica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona així com les inversions en infraestructures i connectivitat.

Valls: "La Cambra no és un senat ni un parlament públic"

"La Cambra de Barcelona sempre ha intentat tenir bona relació amb tothom, encara que a vegades ha costat més", ha afegit Valls. És temps d'eleccions municipals, generals i europees i de política en aquesta campanya cameral se n'ha parlat i molt. Sobretot, per part de la candidatura Eines de País amb el suport del Cercle Català de Negocis (CCN) i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que defensa el seu compromís amb "la República catalana i la sobirania fiscal sense submissió als interessos d'oligopolis i empreses amb seus no catalanes" alhora que vol desvincular-se de "la Cambra d'Espanya i l'economia de l'Ibex 35".

"Cal esdevenir República perquè necessitem un Estat que doni suport a les nostres empreses perquè l'Estat espanyol dóna suport a les seves empreses, però no al teixit real de Catalunya que són les pimes", assegurava el candidat i fundador de Petrolis Independents, Joan Canadell, en el debat organitzat per VIA Empresa. "Defensar els interessos dels empresaris d'aquest país és polititzar?", es preguntava llavors alhora que s'autoresponia "hem intentat de totes les maneres trobar un encaix amb l'Estat espanyol i no hem pogut, hem tingut un cost d'oportunitat enorme. Quants diners hauríem guanyat en els darrers 10 anys si haguéssim estat independents?".

Més info: Un debat per servir (i despertar) la Cambra de Barcelona

En aquest sentit, Eines de País posarà en marxa un sistema de consultes nacional, territorial i sectorial on es preguntarà a l'empresariat català sobre l'actuació de la Cambra de Comerç de Barcelona pel que fa al procés donant informació i fent estudis sobre el potencial d'un nou Estat català, la sobirania fiscal per fer efectiva la República o fins i tot, reprovar Felip VI com a rei després de "pressionar les empreses per canviar la seu social" i declarar-lo "persona non grata" a la Cambra, entre d'altres. "Enquestes de Pimec, Cecot i la mateixa Cambra de fa anys posen de manifest que més d'un 50% de l'empresariat està a favor de la independència i ara els resultats poden ser més alts", recorda Canadell.

La política del César i l'economia de Déu (o viceversa)

Pel que fa a la resta de candidatures es mostren partidàries de no polititzar la Cambra. Així ho posen de manifest tots tres presidenciables. L'exdirector general de Damm i Cacaolat, Enric Crous, reivindica que "els empresaris no hauríem de manifestar les nostres opinions polítiques" o "l'economia s'ha de dedicar a l'economia, al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios", el president de Banco Mediolanum a Espanya i de Trea Capital, Carlos Tusquets, defensa que "la Cambra ha de ser el contrapoder de la política" i per últim, l'economista i advocat Ramon Masià té molt clar que "hem d'incidir en la independència de la Cambra respecte a les polítiques de partits".

Alhora, les dones de 50a50 que volen revolucionar la Cambra de Barcelona també opten per mantenir-se allunyades de la política. "Tenim dones que pensen de formes polítiques diferents", va reivindicar la candidata i portaveu de l'Associació 50a50, Carol Daunert, durant el debat de VIA Empresa. El trasllat de seus socials d'algunes de les empreses que formen part de les "14 cadires de plata" del ple cameral o la medalla d'honor que la Cambra de Comerç de Barcelona va donar a Àngel Gozalo, responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, després de l'1 d'octubre de 2017 han aixecat polseguera entre les diferents candidatures.

La disputa entre la Generalitat i el Govern espanyol

Les eleccions a les 13 Cambres de Comerç de Catalunya també han estat motiu de disputa (política o no) entre la Generalitat i el Govern espanyol. L'hemeroteca de VIA Empresa recorda: Les eleccions a les 13 Cambres de Comerç de Catalunya es faran per vot electrònic. Aquesta notícia és del 18 de desembre de 2018. El Govern espanyol vol impugnar el vot electrònic i incloure el vot per correu postal a les Cambres. Aquesta altra notícia data del 29 de gener de 2019. I com no hi ha dos sense tres, el resultat final és que les eleccions a les Cambres de la setmana vinent es faran només per vot electrònic.

Més info: En defensa del vot electrònic, amb risc d'impugnació

Malgrat el fantasma de la impugnació, la Conselleria d'Empresa i Coneixement ha reforçat el seu discurs sobre el sistema de votació: "El vot per correu no reuneix les mínimes garanties de confidencialitat i intransferibilitat i en canvi, el vot electrònic, presencial i remot, facilita la participació: només es necessitarà una certificació electrònica. S’augmenta la seguretat i la transparència: tot el procés estarà auditat externament". Tot plegat, una qüestió de política cameral.

Més Informació
'J'accuse!', de Crous i Torres sobre "el joc brut i les trampes" a la Cambra
Tusquets: "La Cambra de Barcelona ha de ser el contrapoder de la política"
Un debat cameral per televisió: "T'avala el Valls, per Déu"
Avui et destaquem
Comentaris