El període d'acceptació de l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell conclou aquest divendres amb un dubte i una certesa. Si bé es desconeix el grau d'acceptació, l'operació ha arribat al final del camí amb el mateix rebuig social amb què va començar. A Catalunya, sindicats, patronals i associacions empresarials s'han unit per frenar la desaparició de l'entitat vallesana. Tanmateix, dins d'aquesta causa comuna conviu una ala crítica del sector financer molt propera al banc que desitja la seva independència, però lamenta que el Sabadell no estigués preparat per defensar-se d'una OPA hostil com la plantejada pel BBVA.
No es tracta d'una queixa quant als megadividends, l'ambiciós pla estratègic 2025-2027 o la venda del TSB, sinó sobre l'origen d'aquesta operació. Aquest dijous, el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, va presumir a VIA Empresa de la "raresa" que presenta l'estructura accionarial del banc, amb més d'un 40% de quota en mans dels minoritaris. "Abans es considerava que podia ser una debilitat, però jo sempre he pensat que era una fortalesa", va defensar. De fet, el dirigent va agregar que el temps ha demostrat que és "encara més fortalesa" del que ell mateix es pensava, atès que el BBVA s'ha topat amb una negativa molt gran per part d'aquest tipus d'inversor durant el període d'acceptació. El Sabadell estima que només ha acudit a la proposta un 1% dels minoritaris que són, a més, clients del banc -el 80% d'aquest grup-.
No obstant això, el pensament de González-Bueno no és unànime a l'entorn sabadellenc. "Han volgut fer del Sabadell un gran banc, però amb aquest relat l'han convertit en una cosa que no és ni un Santander o CaixaBank, ni tampoc un petit banc protegit, sinó una mitjania que quan ha esdevingut interessant se l'han quedat", explica a aquest diari una font del sector vinculada a l'entitat vallesana. Aquesta afirma sentir "ràbia" per la desprotecció que considera que pateix l'accionariat arran d'una "visió estratègica poc adient".
Per tal de disposar d'un aliat durant l'OPA, el Sabadell ha comptat amb el suport de Zurich, el seu soci en l'àmbit de les assegurances. Actualment, representa prop del 5% del capital sabadellenc i és el segon màxim accionista del banc. La seva negativa a la proposta del BBVA, ratificada aquesta setmana, ha ajudat a calmar els nervis a la cúpula vallesana. "Es vol tenir un nucli de socis que facin aquest paper amb més participació, però potser hem fet tard i el BBVA s'ha aprofitat", comenta un altre inversor minoritari. En el seu cas, es mostra més escèptic pel que fa a la necessitat d'una sindicatura i ho considera una "arma de doble fil": "Si vols blindar-te completament, t'has de protegir tant com puguis i tenir tantes barreres com et permeti la llei, però si hi poses moltes també impediràs que l'acció augmenti de valor", concedeix.
El precedent de fa 20 anys
En tot cas, la queixa d'aquesta ala crítica té el seu origen el desembre del 2006, quan La Caixa es va vendre el 12,45% de la seva participació. Inicialment, el president del Sabadell, Josep Oliu, va pactar amb l'altre gran banc català un pes elevat entre l'accionariat per protegir-se precisament d'una OPA hostil.
Quan La Caixa va deixar de veure estratègica la seva inversió en el Sabadell, el nucli dur va canviar de forma i va passar a les mans d'una societat anomenada Famol, participada amb un 4,99% pel mateix Oliu, Joaquim Folch-Rusiñol -aleshores president de Titan- i els empresaris Miquel Bosser, Isak Andic i José Manuel Lara. Prèviament a la sortida de La Caixa, el president del Sabadell ja havia convençut els empresaris a títol individual: Lara va quedar-se amb un addicional 2,7%, Andic amb un 2,3% i Folch-Rusiñol un 1%. Altres grans noms com Enrique Bañuelos (Astroc) també hi van entrar aleshores. En total, més d'un 10% compromès a protegir els interessos del Sabadell.
Fonts del sector financer creuen que Oliu tindrà "impossible" formar un altre nucli dur després de l'intent fallit de fa gairebé vint anys
El problema és que aquests moviments es van produir tot just abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. És a dir, els inversors van entrar al capital vallesà pràcticament alhora que l'acció del Sabadell va tocar sostre i va assolir la seva valoració màxima històrica a borsa. "Si Oliu hagués creat el nucli dur després de la bombolla, encara avui es mantindria. Però ho va fer en el pitjor moment", analitza una altra font del sector financer, que xifra en 500 milions d'euros les pèrdues d'empresaris com Andic i Lara.
A parer d'aquest analista, que ha preferit mantenir-se en l'anonimat, els efectes d'aquella decisió encara s'arrosseguen avui. Des de fa mesos, l'entorn del Sabadell especula amb la possibilitat que Oliu podria estar preparant l'entrada d'un nou nucli dur en cas que el banc català sobrevisqui a l'OPA. Des del punt de vista d'aquest expert, però, el president del Sabadell va quedar desacreditat després del primer intent fallit: "Qui es pot refiar d'un altre nucli dur després d'allò? Ho hauria de fer un altre president".
De moment, des del banc català no han alimentat pas aquesta possibilitat. Aquesta setmana, González-Bueno va limitar-se a subratllar a VIA Empresa que la participació de Zurich s'hauria de considerar part d'un nucli dur, malgrat que va descartar que la cúpula del banc català estigui perseguint l'articulació d'una iniciativa com la de fa gairebé vint anys. "No és imprescindible", va remarcar.
L'ala crítica i tradicional del Sabadell, però, ho veu diferent. "Abans el banc era privat i protegit, però amb l'ampliació de capital, la compra d'altres entitats i l'entrada dels fons tot això s'ha anat diluint", protesten. Des del seu punt de vista, l'ambició del banc vallesà ha estat la seva pedra de Sísif en tota aquesta història.
"El Sabadell ha volgut ser una granota gran en un petit bassal", conclou Xavier Brun, director del Màster Universitari en Mercats Financers a la UPF BSM. El doctor al·ludeix a l'objectiu de l'entitat catalana de créixer a partir d'aspiracions "regionals", molt diferents de l'entorn de consolidacions bancàries transfrontereres que demana el Banc Central Europeu (BCE). A més, defensa que el Sabadell hauria d'haver previst un "control de riscos", com ara "arribar a un acord amb una companyia d'assegurances molt gran o family offices, com Unicaja".
En qualsevol cas, el missatge des del Sabadell és que una sindicatura no entra en els seus plans immediats. Entre altres coses, perquè el conseller delegat no tem una nova OPA en cas de resistir als intents del BBVA. Ni en el cas del seu banc, ni en el d'un altre. "En aquest moment no hi ha cap entitat a Espanya que no se senti còmoda amb el seu propi full de ruta", va insistir González-Bueno aquest dijous. Mentrestant, el projecte del nucli dur continuarà descansant al calaix.