Podria ser el títol d’un llibre dedicat al moment actual que viu l’empresa catalana: Temps de collita. El signarien tots i cadascun dels empresaris, empresàries, emprenedors i emprenedores, autònoms i autònomes, així com els treballadors i treballadores de companyies que suen la samarreta cada dia i que projecten la marca Catalunya al món. Aquest dissabte, 27 de juny, és el sisè any que el Principat commemora el Dia de l'Empresa, una efemèride que enguany arreplega un munt d’indicadors excepcionals: més de 100.000 milions d’euros en exportacions el 2025, 2.403 startups i un lideratge indiscutible en la sol·licitud de patents a l’Estat, entre altres.
A aquesta fotografia s’hi afegeix una nova injecció coneguda aquest divendres: Catalunya ja supera els 10.000 milions d’euros captats dels fons Next Generation. Del total, uns 9.345 milions ja s’han distribuït entre 262.321 beneficiaris, inclosos 191.216 particulars i 67.829 empreses. En aquest context, el Govern ja s'ha encarregat d'avançar-se per fer lluir de valent la data. Ho ha fet aquest dijous a Montmeló, al Circuit de Barcelona-Catalunya, davant de prop de mig miler de persones.
El Dia de l'Empresa arriba amb dades rècord: més de 100.000 milions en exportacions el 2025, 2.403 startups i el lideratge en sol·licitud de patents
El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, no se n’ha estat d’enaltir el salt d’escala del teixit productiu: “Les empreses creixen en nombre d’assalariats, en dimensió, i aquesta és una molt bona notícia. Estem immersos en una transformació del mercat laboral, però mai havíem tingut tants afiliats a la Seguretat Social com ara”. I és que la jornada ha anat de partida doble: atès que economia i empresa van de bracet, el mateix dijous també s'ha presentat la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, un document que, tal com recull la periodista Ana M. González, constata que l'economia catalana "avança a bon ritme" sota l'ombra de l'habitatge i demana avenços en formació, indústria i recerca.
Recordin, però, que l’assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir nou anys enrere, el 2017, que el 27 de juny també marqués el Dia Internacional de les Microempreses i les Petites i Mitjanes Empreses (MIPIMES), precisament per reconèixer el paper crucial d'aquestes organitzacions en l'economia global, la creació d'ocupació i el desenvolupament sostenible. VIA Empresa dialoga amb Carles Mas, director de l'àrea d'economia i empresa de Pimec, sobre els clarobscurs del moment dolç -i exigent- que viu el teixit empresarial català.
Les dades d’exportacions, startups i patents són molt positives, però, en què va coixa l'empresa catalana? Segons Mas, "el primer que hem d’evitar és confondre que l’economia va bé amb què tothom va bé. Els indicadors macroeconòmics són bons: creixem més que la mitjana europea, però això no vol dir que totes les empreses ho estiguin aprofitant igual". L'expert distingeix "un grup que consolida vendes i projectes d’inversió", però detecta que "la gran majoria de pimes treballa amb marges molt justos. Entre un 15% i un 20% d'aquestes -segons el territori- operen amb marges tendint a zero o directament amb pèrdues".
"Hem d’evitar confondre que l’economia va bé amb què tothom va bé: creixem més que la mitjana europea, però això no vol dir que totes les empreses ho estiguin aprofitant igual"
Foment del Treball alertava aquesta setmana d’un "estancament" de les pimes i d'un increment del 25% dels costos operatius des del 2019. Una lectura que Mas comparteix: "En un món tan competitiu, no sempre pots repercutir els increments de costos en preus. Això limita el creixement i explica l’estancament de moltes pimes". El directiu parla de "tres velocitats: grans empreses que van molt bé, un gruix majoritari que creix molt poc, i un segment que es queda enrere". Alhora, afegeix que quan els marges són minsos, no es poden millorar els salaris, ni invertir, ni obrir mercats. Estàs més per la subsistència que per fer coses noves".
Transicions, absentisme i el binomi atur-ocupació
El conseller Sàmper parlava dijous d’una “transformació del mercat laboral”. Una metamorfosi que, a ulls de Mas, té molt a veure amb "les transicions que vivim en matèria digital, energètica o productiva. Els llocs de treball evolucionen més de pressa que mai i això genera desajustos". En aquesta línia, considera que "tenim màxims d’ocupació, però també un atur relativament alt i una demanda constant de perfils especialitzats. El creixement actual es basa sobretot en més persones treballant, i ve impulsat pels fluxos migratoris".
"Tenim màxims d'ocupació, però també un atur relativament alt i una demanda constant de perfils especialitzats"
L’absentisme està molt present en aquest debat, i a Pimec no ho passen pas per alt. De fet, Mas assegura que "forma part d'aquest nou mercat laboral i és un problema per a tothom, perquè impedeix que les empreses creixin i obliga a destinar recursos a solucionar una casuística que no hauria de ser un problema. Hem entès que l'allargament de les incapacitats temporals (IT) ve donat perquè falten recursos a la sanitat".
Alhora, subratlla que "hi ha recuperacions que haurien de fer-se en dues setmanes i triguen dos mesos. Això penalitza la productivitat i els recursos que les empreses haurien de destinar a créixer. No demanem menys baixes -això ja ho determina un metge- sinó que hi hagi prou recursos perquè administracions i sanitat treballin conjuntament per reduir aquests colls d’ampolla".
Innovació, dimensió i resiliència
El Regional Innovation Scoreboard (RIS 2025) va situar Catalunya com una regió europea fortament innovadora i la va col·locar a la posició 72 d’un total de 241. El Principat lidera l’Estat en aquest rànquing, per davant del País Basc i Madrid. El retrat és sòlid, i Mas apunta que "progressem adequadament. Els indicadors milloren perquè tenim centres de recerca molt potents i ecosistemes tractors". Ara bé, "la majoria de pimes no se’n beneficien. Les ajudes d’innovació no estan pensades per arribar al teixit real. I moltes empreses no s’atreveixen a aplicar deduccions fiscals per por a inspeccions d'Hisenda. Innovem, sí, però massa sovint de manera informal".
"El problema no és que siguem un país de pimes -a Europa passa el mateix-, sinó que les nostres són massa petites"
El president de l'Observatori de la Pime i col·laborador d'aquest diari, Oriol Amat, defensava al seu clàssic baròmetre empresarial que "cal guanyar dimensió per ser més resilients", una afirmació que Mas albira com "el resultat i el pal de paller d'un informe que vam treballar de manera conjunta a Pimec. El problema no és ser un país de pimes -Europa també ho és-, sinó que les nostres són massa petites. I això ho condiciona tot: productivitat, internacionalització, captació de talent i innovació. No es tracta de deixar de ser pimes, sinó de guanyar dimensió, passar de tenir una persona a tenir-ne dues o tres. Aquest salt petit és el que permet fer el pas següent, perquè la dimensió és l’eix que vertebra tots els reptes".
Més de 9.600 empreses estrangeres ja trien Catalunya
En clau internacional, Catalunya té més de 9.600 empreses estrangeres, un 68% més que fa una dècada. Davant aquest increment, Mas defensa que, en un món tan globalitzat, és positiu que aquestes companyies triïn Catalunya i no Polònia o Romania. El repte, però, és que s’integrin i treballin amb proveïdors locals. “Si a elles els va bé, han d’arrossegar el teixit local”, resumeix.
Per això, explica, Pimec treballa tant amb el ministeri com de manera interna perquè aquestes empreses acabin tenint, cada vegada més, "un teixit de proveïdors català". En lloc de portar aprovisionaments de fora, Mas reclama que "s'incorporin empreses d’aquí". És així, afirma, com es crea un ecosistema de creixement conjunt: si l’empresa que ha vingut a invertir prospera, també ho han de fer les que té al darrere. “Ha de generar un efecte de tracció, perquè la mida que tenen elles no la tenim nosaltres".
En paral·lel, admet que moltes companyies, al principi, "no ho fan", però assegura que s’hi està treballant perquè cada vegada sigui més habitual. L’únic límit, puntualitza, és que no es tracti d’una empresa estrangera competidora directa d’una catalana puntera en el seu àmbit. “Si ve, fantàstic, però no hauria de rebre més ajuts que la catalana".
El dilema sobre si els acords comercials entre la Unió Europea (UE) i mercats estratègics com Mercosur i l’Índia s’albiren com una oportunitat per a les empreses catalanes, es resol, per a Mas, en una condició prèvia: "Les mateixes regles per a tothom". Adverteix que no es pot exigir sostenibilitat aquí i permetre l’entrada de productes elaborats amb pesticides prohibits. Amb igualtat de condicions, defensa, la competència farà créixer el teixit productiu.
Per concloure, Mas apunta un darrer element que considera determinant: la regulació. "La burocràcia continua sent un llast, especialment per a les petites empreses que afronten cada tràmit com una autèntica cursa d’obstacles. No és només un problema empresarial, remarca, sinó un problema de país".