Escolta l'article ara…
En són quatre les oficines que desplega Amat Immobiliaris entre Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern. VIA Empresa accedeix al número 3 de la Via Augusta barcelonina. És un divendres feiner i l’ambient de tancament de setmana ja es respira. Escales amunt, ens espera Guifré Homedes Amat, tercera generació i director general de la firma, que avui suma més de 65 treballadors. L’origen dels Amat es remunta al 1948, quan un jove Joan Amat, de 24 anys, va posar en marxa un despatx d’administració de finques. Quatre anys més tard, el 1952, la seva mort prematura va deixar vídua la Concepció, de 25 anys i dues filles petites, l’Imma, actual presidenta, i la Joana. En plena etapa franquista i a força de dedicació, la immobiliària es va reconstruir i consolidar. A principis dels vuitanta, mare i filles van fer un pas decisiu en convertir el despatx en una organització integrada per dones.
Tot plegat és només un tastet de la història de la casa, una trajectòria que la il·lustradora Pilarín Bayés va copsar en una auca especial amb motiu del 75è aniversari de la companyia, i que Homedes recorda avui amb un somriure. Costa, doncs, no preguntar-se què queda i què no de la seva essència fundacional: “Els valors que va instaurar la meva àvia, com l'honestedat i la transparència, es transmeten entre generacions. Treballem en un món molt diferent del que era abans, però aquesta línia comuna no l'hem perdut”, explica Homedes. Una filosofia de treball que, a la pràctica, també topa amb alguns clixés. Quan Homedes visita instituts per parlar de la professió, constata de primera mà les idees preconcebudes que hi ha. “Se’ns acostuma a veure des del punt de vista de la propietat, però la nostra funció d'equilibri entre les parts no es veu gaire”, reflexiona.
L’origen dels Amat es remunta al 1948, quan un jove Joan Amat, de 24 anys, va posar en marxa un despatx d’administració de finques
Aquesta funció de què parla Homedes és, de fet, el pilar central sobre el qual se sustenta la visió de la companyia: “Treballem pensant en el futur i en la quarta generació. Si no hi ha harmonia entre compradors, propietaris i inquilins, el negoci deixa de ser sostenible”, afegeix. Amb una facturació de sis milions d’euros prevista per al tancament del 2026 i un creixement anual “moderat”, l’activitat d'Amat articula un ventall de serveis altament diversificat: més de 2.600 contractes de lloguer gestionats, entre 200 i 270 propietats residencials l’any i l’administració de prop de 300 comunitats de propietaris, a banda d'operacions singulars de sòl i edificis.
Aquest model es caracteritza per una visió “360º”. “Estem en tot el procés: gestionem i transformem sòl per vendre'l a un promotor; si aquest promotor ens cedeix habitatges, els venem a famílies o inversors”, resumeix Homedes. Una lògica similar s'aplica a la marca Amat Empreses, enfocada a comercialitzar actius industrials, com ara naus o magatzems. Per fer-ho, Homedes reconeix que la situació és complexa, tal com ja va analitzar en una entrevista el mes de setembre amb aquest diari. “Les regulacions ens han lligat de mans i peus. En crisis anteriors, la nostra prioritat a les reunions era veure com ajudaven els llogaters, pactant baixades de renda, per exemple”, apunta. “Avui ja no tindríem la mateixa capacitat de maniobra perquè tot s’ha polaritzat molt més i ens veiem limitats”, afegeix.
En aquest escenari, la gestió dels immobles de lloguer s'ha convertit en una tasca titànica. “Ser escollit entre 500 candidats és una loteria”, admet Homedes. Amb tot, a Amat s'han vist obligats a canviar de soca-rel la manera de publicar els anuncis: “No tenim la capacitat de trucar a 500 persones. La situació es resoldrà pràcticament amb els primers 50 candidats; amb la resta ni tan sols arribarem a parlar-hi”. Per això, sovint activen l’anunci durant 30 minuts i posteriorment el retiren.
Una dinàmica que beu del saber fer manual, i que contrasta amb els mètodes que la firma havia utilitzat durant anys. Entre el 2014 i el 2015, “quan el mercat encara funcionava amb certa normalitat i tot es podia publicar obertament”, Amat comptava amb un algoritme basat en el seu històric de dades. La tecnologia analitzava paràmetres com el dia o l'hora de la petició i detectava, per exemple, que un missatge rebut un diumenge tenia una probabilitat de visita més alta que un de dilluns. Alhora, classificava els sol·licitants en lletres de la A a la E per endreçar les trucades de l'equip.
Amb el pas dels anys, però, aquestes eines “han perdut sentit” degut al fet que Amat ha deixat de publicar força anuncis. Però fins i tot en el context actual, Homedes descarta altres fórmules de gestió que considera massa “fredes o agressives”, com ara exigir tota la documentació econòmica abans de fer una primera visita a l’immoble: “Potser és un mètode més eficient, però no és el nostre estil. A l'altra banda no hi ha un robot, hi ha una persona, i l'eficiència de l'empresa no sempre ho pot justificar tot”, assevera.
Un altre dels grans frens a l'hora d'assessorar la propietat arriba determinat pels darrers decrets d’habitatge: “Ara mateix estem en un moment d'imprevisibilitat”, assenyala Homedes. El motiu? “Fins que no es convalidin al 100%, no podem recomanar res amb seguretat”, sentencia el director, qui es mostra especialment crític amb “la tendència” a unir força qüestions en un mateix decret: “Hi ha aquesta mania en els decrets de barrejar moltes coses. Això fa que siguin difícilment aprovables”. Al final, remarca, “fer coses tan genèriques perjudica molt”.
Amb aquest teló de fons, la companyia s'ha implicat de manera activa en el Pla 50.000 del govern Illa i col·labora amb constructores catalanes per impulsar el lloguer assequible: “Hi confiem perquè és una qüestió de país i de supervivència del sector”. Però el mateix Homedes avisa de les contradiccions que hi ha entre el pla i els decrets: “Hi ha moltes coses que van en contra o que li posen molts pals importants a les rodes. No ho han calibrat gens”, lamenta. Un exemple el situa amb l'IPC: “No té cap sentit que a l'habitatge concertat s'apliqui una limitació amb l'IPC i al mercat lliure no, o que s'acabi castigant el protegit davant del lliure. És absurd”.
Tant incomprensibles veu Homedes aquestes limitacions que arriba a assegurar que al Pla 50.000 "li han fotut un tret al peu". "Ara ho reconduiran, però parlem d'un projecte concebut a 75 anys vista; si canvien les normes del joc un cop s'ha de presentar el concurs, la desconfiança ja està sobre la taula”, lamenta. Aquesta inseguretat s'agreuja amb el clima de tensió social i la convocatòria de vaga general prevista per aquest dimecres, 11 de novembre. Homedes no amaga el malestar que es viu a les patronals: “Qualsevol analista polític de qualsevol altre país pensaria que fer una vaga general contra ell mateix és una cosa surrealista”.
Homedes: “Qualsevol analista polític de qualsevol altre país pensaria que fer una vaga general contra ell mateix és una cosa surrealista"
Malgrat reconèixer que la pujada del preu de l'habitatge i els salaris estan estretament relacionats, el director d'Amat es mostra crític amb algunes de les propostes sorgides dels sindicats: “Hi ha peticions que diuen que la gent ha de pagar en funció del que cobra. Però posem-ho en condicions lògiques: això no és assumible ni per a l'habitatge públic. I si algú no cobra res, què fem? Demanar el màxim és lícit, però s'ha de mantenir un mínim de raonament”, demana.
Pel que fa a l'evolució del mercat, Homedes insisteix en el fet que s'ha arribat a un "sostre de preus" en la compravenda. En l'àmbit del lloguer, en canvi, la sequera d'oferta desvirtua la situació: “Si la gent destina un percentatge altíssim dels seus ingressos a pagar un lloguer, deixa de consumir, i això acaba llastant l'economia en general”. Una economia que si es veiés empesa per un "pèndol cap a l'altra banda, tampoc avançaria prou bé", confessa.
Tanmateix, recorda que el problema de fons no es resol només amb regulacions i decrets, sinó amb una qüestió de volum: “Volem viure en un espai molt reduït, però sovint oblidem un fet bàsic: no hi ha habitatges construïts per a tothom al centre de Barcelona. Molts pretenen viure a l'Eixample perquè hi han nascut, però físicament els pisos no hi són. Si falten milers d'habitatges, s'hauran de fer allà on sigui possible".
I si amb GuinotPrunera ja va quedar palès que una immobiliària arrossega una forta càrrega emocional, amb Amat no hi ha dubte que també és així. “S’hi barregen moltes coses i arguments sentimentals, però malauradament no tenen cap valor sobre la propietat”. La compravenda sempre acostuma a ser un moment feliç, i per això l'empresa cuida els detalls fins al final. Per aquells propietaris que venen la seva “casa de tota la vida” se'ls lliura un àlbum de fotos commemoratiu de l'immoble. “A la notaria, les advocades que hi són presents m’expliquen que hi ha gent que es posa a plorar. Participar d'un moment tan emotiu és de les parts més gratificants de la feina”, reconeix Homedes.
L'ADN de la família Amat també deixa espai per a la cultura. A través de la marca 'Amat Cultura', la firma destina recursos propis a projectes aliens al negoci
Més enllà dels estira-i-arronses que mouen el sector immobiliari, l'ADN de la família Amat també deixa espai per a la cultura. A través de la marca Amat Cultura, la firma destina recursos propis a projectes aliens al negoci. Des de la tradicional distribució d'un calendari anual —que el 2027 girarà al voltant de dotze cases icòniques de l'arquitectura catalana– fins a col·loquis literaris i presentacions de llibres a Sant Cugat. “Dediquem part dels nostres recursos al que ens agrada com a família: la literatura, la poesia i el patrimoni artístic”, assenyala el director.
Tots aquests ingredients mantenen dempeus el llegat de Joan Amat. A les acaballes de la conversa, Homedes es mostra optimista i confiat pel futur del mercat de l'habitatge. Somriu quan una servidora li recorda aquest "cicle del mentrestant" en què ha afirmat en altres ocasions que fins al 2030 no veurà massa la llum, però reivindica el seu rol d'empresari, que l'obliga "per força" a ser optimista. "Confio en trobar l'equilibri entre l'habitatge públic i el privat. Des d'Amat lluitarem perquè així sigui”, conclou.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat