Escolta l'article ara…
Entre la tercera i la sisena planta del número 245 del carrer de València de Barcelona es cuina el dia a dia de GuinotPrunera. La immobiliària familiar catalana desplega una vintena d’oficines, tant al Principat com al conjunt de l’Estat, però la seu de l’Eixample funciona com a nucli d'operacions d’un grup format per 260 professionals. VIA Empresa s'hi desplaça per conèixer de més a prop com és un dia a l’interior d’aquesta firma centenària i donar el tret de sortida a un especial format per tres entregues sobre tres grans noms del sector. Al rebedor, un logotip ben vistós mostra el segell d'Althena –el grup paraigua sota el qual treballa a escala estatal–. Travessades unes quantes taules i murmuris dels treballadors, el conseller delegat, Jordi Tomàs Miras, convida a retrocedir 120 anys.
Fundada el 1905 per Casimiro Guinot, els clients del tèxtil català formen part dels orígens de la companyia: “Gestionem el patrimoni dels cognoms més típics. De fet, molts tenien la fàbrica i la botiga a l'Eixample”, relata. Durant aquella època, els propietaris vivien en finques creuades, és a dir, els uns vivien a les dels altres. Una pràctica que ara torna a repetir-se entre les rendes més altes: “Avui, a una persona rica no li surt a compte comprar-se un pis de dos milions d'euros per viure-hi. Prefereix pagar 5.000 euros al mes de lloguer i invertir aquells dos en negocis o actius que li ofereixin molta més rendibilitat”, explica Tomàs.
Fundada el 1905 per Casimiro Guinot, els clients del tèxtil català formen part dels orígens de la companyia: “Gestionem el patrimoni dels cognoms més típics"
L’any 2009, Guinot es va fusionar amb Finques Prunera, fundada el 1940 i d'arrel igualment familiar. La unió d’ambdós cognoms –i la fusió posterior amb Newland i la compra de Vidal Gomà el 2023– va donar lloc a la dimensió actual de la companyia. Avui, aquesta gestiona més de 2.200 comunitats de propietaris, 75.000 entitats en propietat horitzontal i una cartera superior a les 15.000 entitats en propietat vertical. Unes xifres que han portat la firma, presidida per Marcel Prunera Colomer, a tancar el 2025 amb uns ingressos de 17,5 milions d’euros, un 21% més que l’exercici anterior. "Tancarem el 2026 amb uns vint milions", apunta Tomàs.
Aquest creixement respon a una estructura interna per departaments: la gestió patrimonial, l’administració de comunitats de propietaris i la línia residencial de compra i lloguer operen sota la marca clàssica. Per cobrir el segment corporatiu i B2B, la companyia va adquirir aquest mes de març la consultora barcelonina Gramar. “Volíem entrar en el segment de locals, oficines i naus industrials per a l’empresa”, explica Tomàs. L’operació s'emmarca en un pla d'expansió encetat el 2024 amb la creació del grup Althena i l'entrada de Catalana Occident en l'accionariat, un impuls que combina el creixement orgànic amb la compra de carteres per exportar el seu model a Madrid, la Costa del Sol, Galícia o el País Basc.
Enguany, GuinotPrunera ha decidit apostar pel lloguer assequible. Un horitzó que afronta amb decrets, eleccions i una vaga general amb les seves respectives discòrdies patronals: “Amb els decrets pendents de convalidar al Congrés, hi ha propietaris que volen esperar a veure què passa el 29 de novembre”, exposa Tomàs, i fa referència al fet que les negociacions per formar govern poden allargar-se mesos “entre acords i festes”, i avisa que el mercat quedarà paralitzat: “Ens podem trobar que no hi hagi cap producte de lloguer durant un temps”, assevera.
Malgrat tot, i d’acord amb Tomàs, la companyia ha guanyat dos dels quatre lots de les UTE de projectes públics com Casa 47, un model escalonat que preveu un volum total de 10.000 habitatges entre el programa i la socimi que gestionen. “Creiem que hi ha d’haver aquest doble mercat; el lloguer assequible i la col·laboració publicoprivada són un bon intent de solució a un problema enorme, i mani qui mani el mercat obligarà a desenvolupar-lo perquè l'administració sola no pot assumir-ho”, reflexiona.
Cada dada interna de la firma avala la lectura de Tomàs sobre el mercat, qui també remarca la seva experiència a la junta de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i com a membre del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API). Tampoc s’oblida de subratllar la bona consonància que comparteix amb altres companys de professió: “Ens escrivim força i tenim un vincle molt sa”. Un context amb què se serveix per oferir la seva fotografia sobre l’estat de salut de l’habitatge: “Qui té un habitatge comprat o llogat gaudeix d’una certa tranquil·litat. El gran problema el tenim amb tothom qui vol accedir-hi”. A GuinotPrunera, la velocitat amb la qual s'esgoten les opcions d’arrendament és vertiginosa. “Divendres teníem sis pisos de lloguer a Barcelona, dilluns ja n'hi havia tres de reservats i l'endemà se'n van reservar dos més”, il·lustra.
D’altra banda, la competència i la manca d'oferta han transformat de dalt a baix el ritual clàssic per aconseguir un pis. La selecció de candidats ja no només s’articula amb el filtre econòmic com a requisit principal. "Per llogar ens arriben correus electrònics amb unes presentacions espectaculars", admet Tomàs. La redacció de cartes i documents de recomanació signats per antics arrendadors ja és un fet més que consolidat. El procés s'equipara al d'una selecció de personal, en què l'aspirant presenta el seu currículum o l'aval equivalent al d'un empleat quan canvia d'empresa. "La gent demana que se certifiqui que han estat bons llogaters i que no han donat cap problema durant set anys, per exemple. Davant de milers de candidats, això suma molt a l'hora de triar", subratlla.
Tomàs: "La gent demana que se certifiqui que han estat bons llogaters i que no han donat cap problema durant anys"
En aquest context, el perfil jove o monoparental és el que en surt més perjudicat. "Espanya i Catalunya creixen en població i la generació dels anys trenta, quaranta o cinquanta ocupava una o dues llars durant tota la vida”, assenyala Tomàs. Avui, “els models familiars han canviat, la gent se separa més i l'esperança de vida fa que es deixi l’habitatge cada vegada més tard”. Un escenari agreujat per les traves legislatives. Segons Tomàs, quan es vol rehabilitar una finca al centre per oferir pisos petits, els criteris de densitat urbana limiten el nombre màxim d'entitats per metre quadrat. Alhora, el jove amb ingressos baixos queda expulsat perquè "els bancs són molt actius en finançament, però a partir de 2.500 o 3.000 euros per unitat familiar". Si a això se li suma un increment continuat de la població, “el còctel és una autèntica salvatjada", reconeix Tomàs.
Sobre les mesures de protecció als més vulnerables que han emergit durant els darrers mesos, Tomàs adverteix que la falta de garanties davant la morositat expulsa aquests col·lectius, com ara autònoms o famílies monoparentals: “El propietari pot entendre una regulació temporal, però si no li paguen, en tres mesos el llogater ha d'estar fora. Quan hi ha molts candidats, a qui es lloga? Doncs al perfil més solvent”.
Una espiral de restriccions que també juga en contra d’altres perfils, des dels estudiants de màster fins als pacients que viatgen fins a Barcelona per una operació. “A la clínica Barraquer hi ha intervencions oculars o tractaments que requereixen estar una setmana a la ciutat durant sis mesos, i a aquestes persones els hi surt molt més a compte un lloguer de temporada que anar d'hotel en hotel”, argumenta Tomàs. “El mercat necessita opcions de temporada, pisos d'una habitació i formats per a tota mena de públics”, afegeix.
Tot plegat és poc quantificable: "Ningú sap les habitacions que hi ha llogades a Barcelona; només ho sap el senyor Bizum. Si li demanéssim que busqui pagaments de lloguer per habitacions cada mes, sortirien unes xifres altíssimes”, apunta Tomàs. A l’altra cara de la moneda hi ha la compravenda, en què el repte principal rau en la bretxa de l'estalvi. "Un 10% d'ITP, més el 20% que demana el banc perquè no dona més del 80%, vol dir que s’ha de posar un 30% de la mateixa butxaca", adverteix Tomàs. Sumant-hi notaris i registres, “un pis al centre de Barcelona pot costar un milió d'euros; estalviar 300.000 euros de manera prèvia és el que mata l'accés a la compra, tant per a les rendes mitjanes com per a les altes", denúncia.
Per fer front a aquestes dinàmiques, el conseller delegat insisteix que "criminalitzar" els grans tenidors o els fons d’inversió “és un gran error”. “El gran tenidor històric va ser l’Estat després de la crisi del 2010 amb la Sareb”, rebla. Per Tomàs, el mercat necessita inversors patrimonials “de gran dimensió”. Al seu entendre, un llogater que tracta amb un propietari professional disposa de més estabilitat i garanties de renovació a llarg termini que no pas amb un particular que “pot necessitar l'habitatge per a un familiar més endavant”.
Però les impressions que comparteix el conseller delegat de GuinotPrunera amb aquest diari no s’acaben pas en el seu sector. De fet, hi ha altres elements que considera indispensables: “L’habitatge també és transport públic les 24 hores, serveis, sanitat i escoles a 50 quilòmetres a la rodona perquè la gent pugui viure dignament a Vilanova, Igualada o Terrassa”, defensa. En aquesta mateixa línia, reclama revisar les mesures que “no han donat els resultats esperats”, com ara el percentatge de reserva del 30% o els topalls actuals. “Si es fa una norma, xapó, s’ha fet, però s’ha d’avaluar la seva eficàcia al cap dels anys. Si no funciona, doncs es canvia, però no ens enroquem perquè fem la bola més gran”, lamenta Tomàs.
Rere l'entramat de xifres, operacions i moviments del mercat, la tasca d'una immobiliària també assumeix, en bona part, un rol profundament emocional. Tomàs parla de l’experiència de les persones grans que decideixen vendre la casa on han viscut durant dècades i han criat els seus fills. En aquests casos, explica, "no estan venent un actiu immobiliari, estan venent la seva vida". "Aquella cuina que per al comprador pot representar una reforma de 50.000 euros, per al venedor és perfecta perquè concentra tots els seus records i vivències", exemplifica.
Tomàs: "Aquella cuina que per al comprador pot representar una reforma de 50.000 euros, per al venedor és perfecta perquè concentra tots els seus records i vivències"
Precisament aquesta dimensió humana és la que, segons el conseller delegat, concentra l’altra cara de la professió: “El més agraït és quan ajudem algú a trobar casa seva i sentim la felicitat d’aquella persona. I el més desagraït és la impotència de no poder ajudar més gent perquè no tenim la capacitat de satisfer tota la demanda”, confessa. “Viure jubilat i de lloguer té una complexitat molt gran. Posar-te a buscar pis a aquesta edat…”, es fa el silenci. "Encara en té més", respon una servidora.
Al capdavall, i més d'un segle d'història després, GuinotPrunera es mou entre dues verticals que conviuen en cada operació: el valor econòmic de cada actiu o immoble i el valor emocional de qui hi ha viscut. Tomàs mira a l'altra banda del finestral de vidre de la sala i sospira. Fa temps que no deixa de rebre peticions a títol personal: “Amics, coneguts o familiars d'amics em demanen si poden entrar en una llista prioritària per trobar pis, però jo no puc fer res més perquè no hi ha”, conclou.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat