Escolta l'article ara…
Plaça de la Universitat, 10:30h del matí. Forcadell cita els periodistes a les oficines principals per presentar el seu darrer estudi i perspectives per al 2027 al mercat de l'habitatge, elaborat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB). La roda de premsa precedeix el tradicional dinar amb els mitjans de comunicació, en un espai més íntim per conèixer els detalls de l'informe i intercanviar impressions sobre la realitat del sector. Dies enrere, però, VIA Empresa conversa amb el director de l'àrea residencial de la firma, Raúl Prieto, per apropar als lectors el dia a dia d’aquesta immobiliària catalana. No és pas estrany que se li confiï a Prieto la veu de la companyia: a cada trobada amb la premsa, la direcció i els caps d'àrea sempre s'han deixat veure en equip.
Fundada l’any 1958 pel matrimoni format per Salvador Forcadell Fortuny i Carmen Company Montes, Forcadell ha crescut i evolucionat al llarg de tres generacions. La segona, liderada per l’actual president Carles Vila i Polls i Carme Forcadell Company, ha jugat un paper cabdal en l’expansió de la marca a Catalunya i a la resta de l’Estat. Avui, sota la direcció d’Ivan Vaqué com a conseller delegat, la consultora comparteix la seva ambició per tancar el 2026 amb l'objectiu de créixer un 15% respecte de l’any passat. “Estem al 95% d’aquesta meta”, detalla Vaqué. El 2025, Forcadell va tancar l’exercici “amb clau”, tal com va ironitzar Vaqué entre riures a l’anterior presentació de l’informe, en què preveia assolir els dotze milions d’euros de facturació, amb la mirada posada als tretze el 2026.
Fundada l’any 1958 pel matrimoni format per Salvador Forcadell Fortuny i Carmen Company Montes, Forcadell ha crescut i evolucionat al llarg de tres generacions
La divisió d'administració de comunitats de veïns s’emporta un bon gruix de l'activitat, amb prop d'un 40% del pes total, mentre que el sector terciari, format per oficines i logística, manté una trajectòria sòlida. Pel que fa al departament turístic, la firma ha volgut obrir una línia petita que, malgrat la seva “complexitat”, progressa de manera adequada. Aquestes xifres consoliden el camí d'una firma que aquest mes de juny ha integrat Finques Gràcia Centre (FINGRACEN), una agència immobiliària sabadellenca, familiar i emblemàtica fundada l’any 1963. L’operació ha permès incorporar-hi una nova oficina a la ciutat vallesana i reforçar la seva posició al Vallès Occidental Amb aquest moviment, la companyia ha superat les 2.000 comunitats de propietaris administrades.
Malgrat que Gonzalo Bernardos –professor titular d’Economia de la UB i autor de l'estudi que presenten des de fa 26 edicions– els recordi sovint que són “una de les firmes més importants del sector”, Vaqué prefereix ser prudent i defugir la modèstia: “Aquests milions d'ingressos que obtenim es reparteixen en una plantilla àmplia i deixen un marge de benefici ajustat”, apunta.
Raúl Prieto té 43 anys i en fa 25 que volta pel sector immobiliari. Arquitecte tècnic de formació, es va endinsar amb divuit anys a la professió i avui dirigeix el departament de venda de segona mà de Forcadell. No dona massa voltes quan se li demana una paraula que defineixi l’estat de salut de l'habitatge a Catalunya: “Desequilibri”. Sosté que la demanda ha crescut de valent i que l'oferta actual “no pot absorbir-la”. Tot plegat en un context d'"incertesa constant”, amb dos decrets d’habitatge pendents de convalidació al Congrés i una vaga general amb serveis mínims que aquest dimecres, 11 de novembre, encara manté propietaris i llogaters amb l'ai al cor. Vaqué entoma el debat que plana sobre els sindicats per apujar els salaris, però matisa que l'arrel del problema requereix solucions molt més profundes, com ara la construcció.
Mentre altres àrees i prop de 200 treballadors de la firma abasten indústria, obra nova, inversió o lloguer, la parcela de Prieto és la venda residencial de segona mà. Un treball coordinat des de la seu central i estès per delegacions a Barcelona, Granollers, Mollet del Vallès, Terrassa, Gavà, Palma de Mallorca, Sevilla i Madrid. Entre aquestes ubicacions, la xarxa de consultors tracta amb una demanda molt diversa. “Tenim el comprador de millora, que ven per buscar més espai perquè la família ha crescut o vol millorar la seva qualitat de vida; la demanda primerenca, que ve del lloguer o de casa dels pares; el petit inversor domèstic i el client estranger”, detalla Prieto.
Prieto: “Per un propietari, el menjador on s’ha reunit amb quinze persones per Nadal no té preu"
A l'altra banda de la balança, la tipologia de venedors reflecteix totes les casuístiques vitals: des de famílies que han de traslladar-se a Madrid per una oferta laboral fins a una de les grans fonts d'oferta del mercat actual: les herències. Quan l'habitatge prové d'una herència o d'una vida en família, l'afecte acostuma a distorsionar-ho tot. “Per un propietari, el menjador on s’ha reunit amb quinze persones per Nadal no té preu. Cal fer-li entendre que qui entra a comprar no paga per les vivències passades, sinó per la possibilitat de crear-ne de pròpies”, explica.
En el cas de les herències, el vincle emocional és tan profund que molts senten que en vendre tallen l'últim llaç que els uneix als seus pares: “Ens hem trobat amb propietaris d'herències que, en anar a fer les visites al pis, no eren capaces de pujar-hi”. La fixació del preu és un altre dels reptes principals: “Sovint fem més de pedagogs i psicòlegs que d’agents immobiliaris”, reconeix Prieto. Lluny de la subjectivitat, la valoració es calcula mitjançant les dades de vendes reals del darrer trimestre al registre, la competència directa a la zona, les característiques individuals –orientació, balcó, terrassa o ascensor– i factors de barri com ara la proximitat a un col·legi molt sol·licitat.
A més, la pedagogia també implica gestionar les expectatives en un mercat a l'alça: “Els preus creixen, però no al mateix ritme. No és el mateix el barri del Carmel que l’Eixample, ni tampoc és igual Mollet que Barcelona”. Prieto explica que molts compradors arriben amb els seus desitjos particulars: tres habitacions, dos banys, àtic i terrassa. Però, i el pressupost? “Un cop el sabem, comencem a preguntar per les necessitats reals i la gent s'adona que potser no li cal una terrassa i n'hi ha prou amb un balcó”. Un procés de maduració que no només afecta qui compra, sinó també qui ven: “Especialment en les herències, al propietari també li importa saber a qui li ven el pis, si serà una bona família i si seran bons veïns per a la comunitat”, afegeix.
En aquest sentit, el directiu recorda un cas recent: un habitatge procedent d'una herència, de tres habitacions i dos banys, publicat un divendres a les deu del matí. “La primera persona que el va visitar a les quatre de la tarda, el va reservar aquell dia. Ja venia amb tota la documentació a la bossa”. Un fet que es repeteix quan l'immoble està llogat: si abans l'inquilí rebutjava comprar, ara és el primer que fa els números i es queda l'habitatge “per no perdre’l”.
En el cas del lloguer, la tensió frega els extrems. Ha quedat palesa la seva consolidació en entregues anteriors de la sèrie Tres dies, tres immobiliàries, però a Forcadell la manca d'oferta també ha fet que els sol·licitants enviïn "cartes de motivació". “També ens fan arribar la declaració de la renda, nòmines…” I pel que fa als joves que volen comprar, l'accés a la segona mà sovint només és possible mitjançant donacions en vida de la família o a través de noves línies financeres que cobreixen el 90% o el 100% de la hipoteca, “si el perfil de risc és bo”.
Preguntat sobre quina seria la seva "carta als Reis" per a les administracions per tal de reconduir la crisi de l’habitatge, Prieto tampoc dubta i coincideix amb el seu conseller delegat: “Cal construir més, donar seguretat jurídica als propietaris i estabilitat als llogaters”. Però també proposa solucions directament executables: “Seria bo facilitar el canvi d'ús de locals comercials a habitatge en carrers secundaris o no comercials, en què aquells immobles ja no tenen cap futur com a negoci i podrien absorbir molta demanda”.
Prieto: “Les estadístiques i els números estan molt bé, però el dia a dia el vivim nosaltres des del moment en què anem a fer una valoració i hem d'entendre per què aquella persona vol vendre”
Al capdavall, Prieto defensa que el paper de les immobiliàries hauria d'estar molt més present als cercles de decisió política i econòmica, ja que són ells els qui palpen el neguit i les realitats del mercat en primera persona: “Les estadístiques i els números estan molt bé i són necessaris, però el dia a dia el vivim nosaltres des del moment en què anem a fer una valoració i hem d'entendre per què aquella persona vol vendre”. Una tasca que sovint exigeix dir les coses tal com ragen, i algunes que el client no vol sentir: “Hem de ser francs amb els propietaris i fer-los entendre que per la seva situació personal o perquè les seves expectatives de compra posterior no es podran complir, ara mateix no és el moment de vendre, o a l'inrevés. Cada operació és un món independent”.
A l'hora de fer balanç, Prieto deixa fa especial èmfasi en la vocació que mou la casa: “La part més agraïda d'aquesta feina és la signatura al notari i veure la il·lusió de les dues parts, però també ho és quan un client et truca al cap d'un temps i et saluda pel teu nom”. Amb la mirada posada al llarg termini, el directiu no se sent pas representat amb el refrany de pan para hoy y hambre para mañana. “No fem operacions ràpides; fem clients per a tota la vida”, conclou.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat