La intel·ligència artificial ha irromput en la societat transformant aspectes quotidians del nostre dia a dia, així com la manera de fer de moltes empreses. L'interès per aquesta tecnologia ha crescut exponencialment en els darrers anys: segons les dades facilitades per Google Trends, aquest any, les cerques relacionades amb intel·ligència artificial han crescut un 290%, i un 500% si ho comparem amb les dades de fa cinc anys. Així i tot, la IA no és l'única tecnologia que es troba en auge. La quàntica, l'hidrogen net o la ciberseguretat són algunes de les tendències que Acció recull en el darrer informe 10 tendències tecnològiques destacades pel 2024 i que ofereixen un seguit de solucions al sector industrial a l'hora de mitigar els impactes de les crisis i conflictes actuals.
1. Intel·ligència artificial
És una de les àrees tecnològiques amb més projecció econòmica a curt i mitjà termini. La IA generativa és la part més visible (i coneguda), en oferir eines com ara el popular ChatGPT que, malgrat trobar-se en una fase inicial, ja és capaç de desenvolupar una gran quantitat de tasques. La IA té encara un llarg camí per recórrer i continuarà desenvolupant-se en àmbits com les dades biomètriques, el reconeixement facial o el consum, permetent a les empreses automatitzar tasques i millorar la presa de decisions. Així i tot, la normativa d'aquesta tecnologia ha d’avançar al mateix ritme, promovent una IA ètica i responsable.
2. Ciberseguretat
La ciberseguretat esdevé clau a l’hora de protegir tots els actius que, cada vegada més, traslladem al món digital. L’augment de la connectivitat i la digitalització ha comportat també un increment dels atacs cibernètics i, en aquest context, la seguretat digital ha esdevingut una prioritat tant per a governs, com per a empreses o individus que necessiten protegir des de fitxers o fotos fins a dades personals o diners. Aquesta tendència, per tant, és necessària per protegir vulnerabilitats alhora que contribueix al ple desenvolupament de noves tecnologies.
Catalunya compta amb 495 empreses dedicades a la ciberseguretat
Catalunya, però, es troba al capdavant en aquest àmbit a escala europea. El percentatge d'empreses catalanes amb alguna mesura de ciberseguretat està per sobre de la mitjana de la Unió Europea, una dada positiva malgrat la tendència a la baixa que s'ha donat en gran part de l'Estat, que també necessita millorar en aquest aspecte. Així, el percentatge català és superior al 92%, mentre l'estatal es mou entre el 87% i el 89%, segons les estadístiques oficials analitzades per Pandora FMS. Per la seva banda, la UE es troba en el 91,80% mentre que estats com França arriben al 93,40%. Actualment, Catalunya compta amb 495 empreses dedicades a la ciberseguretat que donen feina a més de 9.400 persones i facturen un total de 1.071 milions d'euros, tal com apunta un estudi d'Acció i l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que recull que el territori és la tercera regió europea en captació d'inversió estrangera en aquest negoci, només per darrere d'Irlanda i Brussel·les.
3. Quàntica
La quàntica és una de les grans revolucions que tindrà un gran impacte en camps com la criptografia, la sensòrica o, especialment, la informàtica. Catalunya va passar a liderar la supercomputació en obtenir, fa dos anys, el primer ordinador quàntic del sud d’Europa al Barcelona Supercomputing Center (BSC). I és que, en aquest àmbit, la quàntica resoldrà problemes que ara són impossibles per a la computació clàssica. La recerca europea s’ha posat les piles pel que fa a la computació quàntica, una disciplina liderada per empreses nord-americanes i universitats xineses.
Així i tot, la quàntica està experimentant una gran demanda en altres camps com la criptografia, on contribuirà generant i compartint claus més segures, o en la sensòrica, podent mesurar amb precisió certes propietats físiques, com el camp magnètic. D’aquesta manera, l’ús d’aquesta tendència s’ampliarà a molts sectors com ara la salut, la química o les finances.
4. Indústria 4.0
La indústria 4.0 s’entén com a sinònim de canvi de model productiu cap a la fabricació intel·ligent. La transformació digital de la indústria és el pal de paller d’aquesta tendència, que permet accedir a una major productivitat, flexibilitat i agilitat, i una presa de decisions en temps real. En aquest àmbit, la capital catalana és un referent a Europa amb la celebració de l’Advanced Factories, una cita ineludible pels professionals del sector.
Les tecnologies digitals aplicades als sistemes productius com la IoT, l’anàlisi de dades, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, el cloud computing, la robòtica o la fabricació additiva permetran als fabricants l’optimització dels processos, implementant millores pel que fa a l’eficiència i a la capacitat de resposta a la demanda.
5. Xips i semiconductors
El desenvolupament tecnològic d’un país depèn, en bona part, per la seva capacitat de fabricar i adquirir xips punters. Aquest, de fet, és el motiu de la pugna tecnològica al voltant dels semiconductors entre els Estats Units i la Xina, en un context en què els avenços tecnològics dels semiconductors continuen imparables. A finals de maig d’aquest any, la Generalitat va crear l'aliança de semiconductors i xips de Catalunya, una plataforma que neix amb l'objectiu de promoure el creixement i la consolidació de l'ecosistema de semiconductors, l'electrònica, la fotònica i la quàntica.
Actualment, el sector de semiconductors a Catalunya disposa de 86 empreses que generen una facturació de 160 milions d'euros i 700 llocs de treball. En el context europeu, la Llei Europea de Xips té com a objectiu incrementar la producció de semiconductors a la Unió per reduir la dependència de països com la Xina, els Estats Units o Corea del Sud, i passar de cobrir el 10% de la demanda actual a escala global a un 20% en els pròxims set anys. S’espera que el 2024 hi hagi bones oportunitats per explorar noves tecnologies i nous dissenys de la cadena de valor.
6. Medicina personalitzada
L’àmbit de la salut veurà (i està veient) grans canvis. La tecnologia dona pas al concepte de la medicina personalitzada o genòmica, un canvi de paradigma pel que fa a la salut de les persones. Aquesta fa referència al tractament d’una malaltia i pacient concret, adequant les teràpies o els fàrmacs més idonis en funció de la seva individualitat química i genètica. Així, la pràctica clínica està avançant cap a una atenció més precisa i individualitzada, amb la intel·ligència artificial i el big data com les eines que més ajut proporcionen. Genomcore és un exemple de cas d'èxit català que mitjançant la plataforma impulsada pels seus cofundadors, Oscar Flores i Miquel Àngel Bru, volen fer avançar la medicina personalitzada i de precisió.
7. Descarbonització
L’economia busca descarbonitzar-se. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) han anat augmentant any rere any, arribant a les 40,40 milions de tones a Catalunya, un 1,4% més que a l'any anterior. Així, la necessitat de capgirar aquesta situació augmenta en un context en què la sostenibilitat ha passat a un primer pla. En aquesta direcció es desenvolupen noves tecnologies i nous processos per reduir les emissions -especialment el CO2-, com ara combustibles alternatius, el redisseny de processos per fer-los més eficients, l’electrificació de processos industrials o materials menys intensius en carboni. La captura i reutilització del diòxid de carboni seran també necessaris per descarbonitzar l’economia.
Les emissions de GEH a Catalunya l’any 2021 van ser de 40,40 milions de tones
8. Hidrogen
Precisament, un paper fonamental en la descarbonització el tindrà l’hidrogen net. Aquest es produeix mitjançant l'electròlisi de l'aigua utilitzant electricitat de fonts renovables, i no emet gasos d’efecte hivernacle durant la seva producció. L'hidrogen net contribuirà a la descarbonització de l’economia, tant en les seves aplicacions de vector energètic, com en la mobilitat pesant o com a matèria primera en indústries com la química.
Tot i que més del 95% de la producció actual d'hidrogen es basa en combustibles fòssils, l'hidrogen net és la pedra angular de la transició energètica i els seus casos d'ús s'estan expandint a multitud de sectors. El desenvolupament de tecnologies per a la generació d’hidrogen net accelerarà exponencialment en els pròxims anys.
9. Economia blava
El mar és una font important de recursos, però la seva sobreexplotació genera riscos per als seus ecosistemes. Així, l’economia blava fa referència a l’ús sostenible i responsable dels recursos marins i costaners. Aquesta pot ajudar a optimitzar els beneficis econòmics generats al mar, alhora que es protegeixen els ecosistemes marins i es mitiguen els impactes ambientals negatius. A més, l’economia blava crea noves oportunitats en àrees com l’energia renovable marina, l’ús d’algues i la biotecnologia marina, i Barcelona n'és un exemple amb iniciatives com SOSbag o Toroi Marine.
10. Tecnologies de l’aigua
Les tecnologies de l’aigua són tots aquells dispositius, sistemes o nous materials que tenen com a punt central la gestió, la millora en l’eficiència, la recuperació, la reutilització i la preservació de l’aigua com a recurs fonamental. I és que aquest 2023 ha estat marcat també per la sequera i una gran escassetat de recursos hídrics que han exigit un seguit de solucions per tal que sectors com l’agricultura es vegin afectats en la menor quantitat possible. Així, les tecnologies de l’aigua estan guanyant un pes cada vegada més important en el panorama actual i seran fonamentals en la transició sostenible a escala global.