Una de les companyies emergents catalanes que més ha aparegut als titulars de premsa en els darrers anys s’ha graduat de la seva categoria de startup amb el compliment de la primera dècada d’existència. Parlem de Glovo, l’empresa de repartiment a domicili cofundada per Óscar Pierre i Sacha Michaud que aquest dilluns ha celebrat l’efemèride en un acte en què hi han assistit personalitats com el president de la Generalitat, Salvador Illa, o el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.
La celebració ha servit a l’empresa per presumir de xifres, com ara els 1,5 milions d’usuaris amb què compta la plataforma, les 12.000 botigues i restaurants amb què col·labora, les 44 ciutats on opera o els 1.500 empleats que hi treballen. Però també ha sigut un espai on resignificar l’escenari actual, després de l’anunci a finals de 2024 de la contractació en plantilla de tots els seus repartidors a domicili que treballen a l’Estat. Un “canvi inèdit” dins del sector que començarà a executar-se l'1 de juliol i que Pierre espera que serveixi per “construir des de zero” la segona dècada d’existència de la companyia. Un canvi celebrat també per Illa, qui ha agraït que "la nova etapa" adapti "el seu esquema de negoci a les regulacions" i el faci compatible amb els drets dels treballadors, raons per les quals, ha indicat, ha decidit assistir a l'aniversari.
Mentre Glovo prepara la nova etapa de l'entitat —i la declaració als jutjats per la denúncia de Just Eat per competència deslleial prevista per aquest dimarts—, a VIA Empresa fem la vista enrere per repassar en 10 moments els 10 anys d’història de l’empresa.
1. Els inicis prometedors
Glovo és ideada per Óscar Pierre a finals de 2014 inspirada en les diverses propostes d'economia col·laborativa que havien anat sorgint en aquells moments com una nova manera de concebre el repartiment de mercaderies. Després d'una primera ronda de finançament de 120.000 euros, la companyia es llança oficialment el març de 2015 i comença a operar inicialment a Barcelona. Des de la capital catalana, l'empresa va créixer ràpidament i va anar expandint-se a noves ciutats de l'estat espanyol: el setembre de 2015, comença a oferir serveis a Madrid; el novembre del mateix any, a València, i un any més tard, el setembre de 2016, s'expandeix a Saragossa, Sevilla i Màlaga.
2. Una internacionalització accelerada
El novembre de 2015, amb poc més de mig any d'existència, Glovo va aconseguir captar una ronda de finançament de dos milions d'euros destinada a internacionalitzar-se, a la qual l'agost de 2016 sumaria cinc milions més amb una nova ronda. El primer destí que la startup catalana va escollir va ser Itàlia, concretament Milà, on va començar a operar l'abril de 2016 després de la compra de l'empresa italiana Foodinho, i un mes més tard l'empresa també començà a repartir a París. El 2017 l'aposta seria creixent, primer amb el tancament d'un acord amb McDonald's per encarregar-se del servei de McDelivery a Espanya i Itàlia; més endavant, amb l'entrada de Rakuten en l'accionariat amb una inversió de 25 milions, i posteriorment amb l'expansió a Llatinoamèrica de la mà de Cabify, primer a Xile i Perú, i més endavant al Brasil i l'Argentina.
L'expansió continuaria els anys vinents, especialment a través d'adquisicions d'empreses terceres, com la de Pizza Portal a Polònia el 2019, les de Lola Market i Mercadão a Madrid i Portugal el 2021, les de Foodpanda (Romania i Bulgària), Donesi (Sèrbia, Montenegro i Bòsnia i Herzegovina) i Pauza (Croàcia) el mateix any o la de Socialfood al sud d'Itàlia el 2022. La companyia ha operat en més de 40 països durant els seus anys d'existència, però no ha mantingut tots els mercats; el mateix Pierre admetia en una intervenció a la trobada anual del Cercle d'Economia que el sector del delivery només suporta una o dues marques en un mateix territori i no sempre surt rendible mantenir-los tots: “Tancar un mercat és una decisió difícil i no tots ho han sabut fer”.
3. Primers conflictes laborals i una mort
De manera paral·lela al creixement i internacionalització de Glovo, el moviment rider anava guanyant cada cop més rellevància i altaveus en la seva lluita contra el model que l'empresa catalana i altres companyies defensaven, que implicava la contractació d'autònoms i no de persones en nòmina. El primer gran moviment va arribar el juliol de 2018, quan la plataforma RidersxDrets va denunciar l'empresa a Inspecció de Treball per la seva condició de falsos autònoms. El moviment s'emmirallava en el procés judicial que havien forçat els treballadors de Deliveroo a la companyia i reclamava contractes laborals per als repartidors. La plataforma defensava que la relació laboral entre els riders i Glovo suposava un “frau a la Seguretat Social”, mentre que l'empresa es defensava assegurant que el “contracte” entre les parts es basava en la “total flexibilitat”.
Les protestes inicials van ser seguides amb tota una sèrie de casos judicials, en què les sentències variaren en funció de la jurisdicció: el setembre de 2018, un jutjat de primera instància de Madrid negava la condició de falsos autònoms dels repartidors; el febrer de 2019, el jutjat del social número 33 el contradeia i afirmava que sí que eren falsos autònoms; el mateix mes, Inspecció del Treball arribà a la mateixa conclusió i inicià els tràmits per donar d'alta a la Seguretat Social a un miler de treballadors; en canvi, a Barcelona, el jutjat social número 24 donava la raó a Glovo a finals de maig i afirmava que els treballadors sí que eren autònoms. La situació s'agreujà intensament el maig de 2019, després de la mort d'un repartidor de Glovo de 22 anys després de ser atropellat per un camió d'escombraries a Barcelona.
4. El primer unicorn català
El 2019 va ser un any ple de sentències vinculades a casos de repartidors de Glovo, la direcció de les quals variava en funció del cas. Entremig, els riders van decidir organitzar una vaga durant el mes d'agost per protestar sobre la situació. En tot aquest context, la companyia va continuar creixent i expandint-se a altres ciutats, fins al punt d'assolir les 200 el setembre de 2019. Uns mesos abans, a l'abril, l'empresa va aconseguir tancar una sèrie D de 150 milions d'euros liderada per la firma de capital risc Lakestar. Amb tot, la bomba arribaria el desembre, quan després d'una nova ronda de finançament de 150 milions d'euros, la companyia fundada per Pierre assolí la valoració de 1.000 milions d'euros, convertint-se de facto en el primer unicorn català de la història (i el segon espanyol, després de Cabify).
5. La sentència del Tribunal Suprem
En plena efervescència pel títol d'unicorn, el 2020 s'inicià amb un moment clau en la batalla judicial per la condició laboral dels repartidors. El març de 2020, el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó a un treballador acomiadat per l'empresa en el fet que la seva relació no era de contractant i d'autònom, sinó d'empleat i empresa: “El treballador no posa els seus serveis a disposició del mercat, sinó que els posa a disposició de l'empresa demandada”. La sentència també assegurava que el rider “no treballa segons els seus propis criteris organitzatius, sinó que se sotmet als de l'empresa”. Mesos més tard, el setembre de 2020, el Tribunal Suprem d'Espanya arribà a la mateixa sentència, fet que obligà la companyia a començar a contractar els repartidors.
Aquesta sentència va començar a acatar-se el 2021, quan l'empresa va fer un primer pas cap al nou model amb la contractació de 2.000 repartidors. Amb tot, aquest moviment només representava el 20% dels missatgers que Glovo tenia a l'Estat. Mentrestant, l'empresa va tancar el 2020 doblant els ingressos de 2019 i reduint les pèrdues fins als 51,4 milions.
6. Entra en vigor la Llei Rider
El maig de 2021, el govern espanyol aprova la coneguda com a Llei Rider, un decret llei per modificar l'Estatut del Treballador que establia una presumpció de laboralitat entre els repartidors i les plataformes de repartiment d'última milla. Durant les primeres setmanes després de l'entrada en vigor de la normativa no es van percebre canvis substancials en el funcionament de Glovo i les altres companyies del sector delivery, malgrat que competidores com Uber Eats van denunciar l'incompliment de la llei per part de Glovo. Passat un any, els sindicats concedien que la reforma havia servit per “laboralitzar molt del personal que abans treballava com a autònom”, però també admetien que la manca de jurisprudència provocava que no hagués desaparegut la precarietat dels repartidors.
7. Delivery Hero i el trasllat al 22@
Després de tancar el 2021 amb unes pèrdues de 474 milions i unes vendes de 590 milions, el 2022 suposa un any clau per al futur de Glovo. Per una banda, pel seu canvi d'oficines: l'empresa es trasllada al 22@, en un espai de 30.000 metres quadrats que esdevingué, segons la consultora immobiliària JLL, “la transacció més gran de la història del lloguer d'una empresa privada a Barcelona”. La decisió va anunciar-se a finals de 2021, però no es faria efectiva fins al novembre de 2022.
Amb tot, el gran canvi que va succeir aquell any es va produir en la propietat de l'empresa. El mes de gener, l'empresa alemanya de repartiment de menjar a domicili Delivery Hero es convertí en accionista majoritari de l'empresa amb un 80% del capital social. La companyia germànica ja controlava el 43% de l'accionariat, i va arribar a un acord amb els fundadors per ampliar la seva presència i convertir-se en el principal accionista. En aquell moment, Pierre va assegurar que creia que “el nostre potencial està desaprofitat” i que Delivery Hero era un “soci que coincideix amb l'ambició i cultura” de Glovo. Dos mesos més tard, en una intervenció al Mobile World Congress, el cofundador afirmà que la direcció no estava alineada amb els antics inversors i que el canvi els permetia “continuar el camí amb més independència que abans”.
8. La investigació de la Comissió Europea
La confirmació de Delivery Hero com a accionista prinicipal de Glovo va arribar el 5 de juliol de 2022, i només dos dies després, la Comissió Europea va anunciar que investigava ambdues empreses per una possible infracció de l'article del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que prohibeix els càrtels i les pràctiques comercials restrictives. L'organisme antimonopolis de la UE sospitava que les dues companyies podien haver pactat repartir-se alguns mercats del continent i evitar fer-se la competència mútuament.
Arran d'aquesta investigació, la Comissió va registrar les oficines de Glovo a Barcelona el novembre de 2023. Després d'aquestes inspeccions, la Comissió va obrir formalment la investigació el juliol de 2024, sota la sospita que haurien compartit informació "sensible" i haurien acordat "no robar-se treballadors" entre el juliol de 2018 i el juliol de 2022, abans que l'empresa alemanya es convertís en la matriu de Glovo. El cas va tancar-se a principis de juny de 2025, amb la confirmació de les seves sospites i la imposició d'una multa de 329 milions d'euros.
9. La denúncia de la Fiscalia i la regularització dels treballadors
D'ençà de l'entrada en vigor de la Llei Rider, Glovo rebé multitud de requeriments per part dels inspectors laborals estatals perquè regularitzés la situació dels seus treballadors, però la companyia no va arribar a aplicar els canvis reclamats. Durant aquest temps, l'empresa va anar acumulant sancions econòmiques: una multa de 79 milions d'Inspecció de Treball el setembre de 2022 per vulnerar els drets fonamentals dels treballadors i “obstaculitzar” la tasca dels inspectors; una segona de 56 milions el gener de 2023 també per part d'Inspecció de Treball, en aquest cas per l'ús de falsos autònoms i immigrants sense permís de treball... Mentrestant, l'empresa va anunciar diversos ERO durant el 2023 i el 2024 per acomiadar part de la seva plantilla.
Amb tot, el cop dur va arribar el juliol de 2024, quan la Fiscalia va denunciar Glovo per continuar obligant els riders a fer-se autònoms per treballar per a la plataforma tecnològica de repartiment a domicili, després de recollir tots els informes que alertaven d'una possible infracció de la llei. A l'escrit, la Fiscalia considerava "inqüestionable" que els treballadors de Glovo havien continuat fent les tasques de repartiment "en les mateixes condicions" que abans de les sentències, "sense que se'ls hagi reconegut la condició de treballadors per compte aliè".
El 2 de desembre de 2024, un dia abans que Pierre declarés al jutjat per la denúncia de la Fiscalia, Glovo va anunciar que contractaria tots els treballadors que té la companyia a l'Estat i acabaria, així, la seva condició de falsos autònoms. En la seva declaració al tribunal, Pierre va assegurar que malgrat que podia semblar una “estratègia de defensa”, el fet que la companyia anunciés la notícia el dia abans de la seva intervenció va ser una “coincidència en el temps”.
10. 10 anys i un nou judici
Així, Glovo arriba al seu primer decenni en un context marcat per les sentències judicials, els casos encara oberts i les multes que ha rebut en els darrers anys, però també en ple procés de reestructuració de la plantilla, que es farà efectiva a partir de l'1 de juliol. Una etapa que, en l'acte de celebració, Pierre ha definit com “la intenció de voler ser més empresari que emprenedor". El cofundador de Glovo ha asseverat que la companyia que dirigeix "encara és molt petita" i que la seva idea és que, d'aquí a 10 anys, l'empresa es trobi entre les 10 més importants de l'Estat, entre les quals "ara per ara no n'hi ha de l'àmbit tecnològic".
Mentrestant, la companyia continua vinculada estretament als jutjats. El gener d'aquest any, Inspecció del Treball va proposar multar l'empresa catalana amb 30.001 euros per fer preguntes íntimes per accedir a un lloc de feina, una enquesta que des de Glovo han assegurat que és “totalment voluntària, anònima i no té cap efecte en el procés de selecció”. D'altra banda, aquest mateix 17 de juny en què es publica aquest article, l'empresa cofundada per Pierre inicia un nou procés judicial arran d'una denúncia de Just Eat per competència deslleial, en què asseguren que gràcies a la “violació de normes i contractar falsos autònoms” es va estalviar 645 milions els últims anys.