• Empresa
  • Somriures i llàgrimes a l'Ibex-35: com han estat els beneficis de les empreses catalanes el 2025?

Somriures i llàgrimes a l'Ibex-35: com han estat els beneficis de les empreses catalanes el 2025?

CaixaBank, Naturgy o Grifols celebren els augments de guanys mentre el Sabadell retrocedeix lleugerament i Cellnex continua amb pèrdues

Grifols és l'empresa que més creix en beneficis el 2025 a l'Ibex-35, amb un alça del 156% | Albert Hernàndez (ACN)
Grifols és l'empresa que més creix en beneficis el 2025 a l'Ibex-35, amb un alça del 156% | Albert Hernàndez (ACN)
Marc Vilajosana, periodista de VIA Empresa | Mireia Comas
Periodista
16 de Març de 2026 - 04:55

Amb la presentació de resultats d’Inditex la setmana passada, coronats amb uns beneficis de 6.220 milions d’euros, ja coneixem els comptes de 2025 de totes les empreses de l’Ibex-35, un any marcat per moments com el fracàs de l’OPA del BBVA al Sabadell o l’ERO a Telefónica. Entre elles, trobem un rendiment variat entre les companyies catalanes: des de la destacada remuntada de Grifols a la persistència de les pèrdues a Cellnex

 

CaixaBank, al ‘top 5’

De totes elles, la que aconsegueix signar uns beneficis nets més elevats és CaixaBank, que amb 5.891 milions i un creixement de l’1,8% respecte a 2024 es posiciona com a cinquena en el rànquing global de l’Ibex-35, per sota de Santander, BBVA, Iberdrola i la ja citada Inditex. El banc presidit per Tomás Muniesa ha reduït el ritme de creixement de l’any anterior, on va incrementar-se un notable 20,2%, però ha aconseguit superar les previsions del mercat, que estimaven que no creixeria més d’un 1%. El gran fre del negoci de CaixaBank ha estat l’increment de l’impost a la banca, que ha passat dels 493 milions de 2024 als 611 milions de 2025.

Amb tot, CaixaBank ha incrementat el volum de negoci un 6,9% i ha guanyat 390.000 nous clients, que situen el total en 20,7 milions a l’estat espanyol i Portugal. Després dels bons resultats de 2025, el banc amb seu a València ha decidit revisar a l’alça el Pla Estratègic 2025-27, en el qual preveu un creixement del volum de negoci d’entre el 4% i el 6% per a l’any vinent.

 

Naturgy: benefici rècord malgrat el preu de l’energia

La següent firma d’origen català que trobem en el rànquing de beneficis de l’Ibex-35 per al 2025 és Naturgy, protagonista mediàtica les darreres setmanes per la sortida de l’accionariat de BlackRock i el consegüent reforç de CriteriaCaixa en el seu capital. L’empresa energètica és desena a la classificació, separada de CaixaBank per IAG, ArcelorMittal, Endesa i Aena, amb uns beneficis rècords de 2.023 milions d’euros, els primers que superen el llindar dels 2.000 milions, després d’un creixement del 6,4% i un volum de vendes de 19.455 milions d’euros (+1%).

Naturgy tanca 2025 amb uns beneficis rècords que superen per primera vegada el llindar dels 2.000 milions d'euros

En la presentació dels resultats el passat febrer, el president de l’empresa, Francisco Reynés, va felicitar-se per haver assolit les expectatives en un context “desafiant”, marcat per l’increment dels preus del gas i l’electricitat. De fet, l’ebitda ha estat afectat per aquesta disjuntiva, amb una caiguda de sis dècimes fins als 5.334 milions. Tot i les “difícils condicions de l’entorn energètic”, Naturgy espera mantenir el mateix nivell de resultats el 2026 i preveu superar tant un ebitda de 5.300 milions d’euros com un benefici net de 1.900 milions.

El Sabadell, l’únic gran banc que redueix beneficis

En dotzena posició, per sota de la ja mencionada Naturgy i de Repsol, es troba un Banc Sabadell que ha estat el gran protagonista de la premsa econòmica de 2025. L’entitat vallesana va tancar un dels anys més frenètics de la seva història amb uns beneficis de 1.775 milions d’euros, que suposen un descens del 2,8% respecte a 2024. Aquesta fita converteix el Sabadell en l’únic gran banc de l’Estat amb una caiguda de beneficis, però des de l’entitat hi treuen ferro, apel·lant els “impactes extraordinaris” de l’any anterior. Els ingressos també cauen, un 2,5%, i es queden en 6.221 milions.

En el costat positiu de la balança, el Banc Sabadell incrementa la ràtios de rendibilitat RoTE del grup, que va ascendir fins al 14,3%, i la de solvència CET1 fully-loaded, la qual es va elevar fins al 13,65%. El banc també manté el compromís d’oferir una "remuneració atractiva i recurrent" als accionistes, amb una estimació de 6.450 milions d’euros per al període 2025-2027 impulsada per la venda de TSB al Santander. De cara al 2026, la firma sabadellenca fa tabula rasa amb el nomenament de Marc Armengol com a nou conseller delegat, un “millor líder” per al Sabadell del futur segons el seu propi predecessor, César González-Bueno.

Marc Armengol, Josep Oliu i Cesar González-Bueno a la seu operativa del Banc Sabadell de Sant Cugat del Vallès | Cedida
Marc Armengol, Josep Oliu i Cesar González-Bueno a la seu operativa del Banc Sabadell de Sant Cugat del Vallès | Cedida

El “rendiment sòlid i adequat” de Puig

Fem un salt fins a la 23a posició per trobar el següent representant català al rànquing de beneficis de 2025 de l’Ibex-35, Puig, que va tancar l’any amb uns beneficis nets ajustats de 587 milions, un 6,5% més que el 2024. En un context en què el mercat internacional de les fragàncies no passa pel millor moment, l’empresa catalana aconsegueix un “sòlid creixement” dels ingressos nets, fins als 5.042 milions (+7,8%), i un ebitda ajustat de 1.045 milions (+7,8%).

Un “rendiment sòlid i adequat”, segons defensava el president executiu, Marc Puig, durant la presentació dels resultats, en què també recordava que la companyia ha aconseguit tancar el pla quinquennal superant els objectius establerts -duplicar ingressos en tres anys i triplicar-los en cinc-. Tot i que encara està recuperant-se d’una “sortida a borsa massa agosarada”, com la qualificava Roger Vinton en un article a VIA Empresa, l’empresa manté la intenció de distribuir al voltant del 40% del benefici net en dividends i aquest 2026 abonarà un dividend de 237 milions, equivalent a 0,42 euros per acció.

Grifols, la que més creix (amb diferència)

Saltem Redeia i Indra per trobar Grifols en la 26a plaça, una companyia que, amb un increment del 156,1% del benefici net, és sense cap mena de dubte la que més creix en termes percentuals de l’Ibex-35. L’empresa d’hemoderivats va tancar el 2025 amb uns beneficis nets de 402 milions d’euros impulsats pel creixement del 7% dels ingressos, que assoleixen els 7.524 milions. Una altra de les notícies positives és la reducció de la ràtio de palanquejament, que passa del 4,6x de 2024 al 4,2x de 2025, una xifra encara molt elevada, però lluny del 6,8x de principis de 2023.

Així, Grifols continua recuperant-se de l’endeutament acumulat durant anys i de l’informe de Gotham City, amb reduccions dels costos financers i un “sòlid exercici del negoci de Biopharma” durant l’any passat. També millora el flux de caixa lliure abans de fusions i adquisicions, que passa dels 201 milions de 2024 als 468 milions de 2025. Amb tot, la redució del deute continuarà sent una prioritat de la firma durant els pròxims anys, i preveu refinançar els venciments del 2027 en dues fases.

El bon moment de Fluidra

Qui també mostra bones perspectives és Fluidra, penúltima empresa catalana al rànquing de beneficis de 2025 de l’Ibex-35, en què se situa en 29a posició. La companyia de piscines i benestar va tancar l’any amb uns beneficis de 176 milions d’euros, que suposen un creixement del 28% interanual, i unes vendes de 2.184 milions, un 7% més que el 2024.

El 2025 ha estat un any en què Fluidra no només ha signat bons resultats econòmics, sinó que també ha adquirit el 27% del fabricant de robots de neteja de fons de piscines Aiper i el 100% de la neerlandesa Variopool, especialitzada en el disseny de terres i parets mòbils per a piscines. A la presentació dels resultats, el president executiu Eloi Planes reivindicava la “fortalesa” del negoci de Fluidra i marcava com a objectiu “invertir per a reforçar el negoci a llarg termini”. Les perspectives per al 2026 també són optimistes: l'empresa preveu un creixement de les vendes d'entre un 3% i un 7%, un marge d'ebitda ajustat d'entre 23,3% i el 24,3%, i un creixement del benefici net ajustat per acció d'entre el 4% i el 13%.

Cellnex amplia els números vermells

La darrera empresa catalana és la penúltima del rànquing de beneficis de l’Ibex-35 i una de les tres úniques companyies que han registrat pèrdues a l’exercici de 2025, juntament amb Acerinox i Telefónica. Es tracta de Cellnex, la filial de telecomunicacions d’Abertis, que va tancar l’any amb beneficis negatius de 361 milions d’euros, tretze vegades més que els 28 milions de pèrdues de 2024. La companyia encadena xifres vermelles des de 2018, però la caiguda destacada d’aquest darrer exercici és associada per la firma a “l'impacte extraordinari del pla de reorganització a Espanya”, com també per les "pèrdues per deteriorament".

Cellnex perd 361 milions el 2025 i encadena números vermells des de 2018, però incrementa un 5,8% els ingressos, fins als 3.995 milions

De fet, el conseller delegat de Cellnex, Marco Patuano, va afirmar durant la presentació que els resultats “confirmen la solidesa” del creixement “orgànic i el progrés continu en l'eficiència de l'operativa”. I és que els ingressos van augmentar un 1,4%, fins als 3.995 milions, i si només s’observen els operatius, l’increment és del 5,8%. També van créixer els beneficis operatius, fins als 476 milions, força per sobre dels 197 milions de 2024. De cara al 2026, la companyia ha encetat l’any amb la venda de Towerlink France, el seu negoci de centres de dades al país gal, a l’empresa Vauban Infra Fibre per 391 milions.

Més enllà de l’Ibex-35

Però hi ha vida fora de l’índex borsari de referència de l’Estat, i entre febrer i març, multitud de companyies catalanes han estat presentant els seus resultats. En aquesta selecció, les dades són més fragmentàries, i no sempre es faciliten tots els indicadors necessaris per comparar-les adientment, però sí que ens podem fer una idea del rendiment d’algunes d’elles.

Entre les més destacades trobem Abertis. Més enllà dels resultats de Cellnex, l’operador d’infraestructures ha incrementat la facturació un 4,5% durant el 2025, fins als 6.149 milions, i ha signat un ebitda de 4.374 milions, un 6,2% més que el 2024. Per la seva banda, VidaCaixa, el grup assegurador de CaixaBank, ha signat uns beneficis de 1.312,3 milions, que suposen un creixement del 6%, i ja supera els set milions de clients a l’Estat i a Portugal, que conjuntament van abonar 5.792 milions d'euros en prestacions.

Sense sortir del sector de les assegurances, Catalana Occident va aconseguir uns beneficis de 674,2 milions d’euros el 2025, un 8,2% més que a l’anterior exercici, amb una facturació de 3.479,3 milions. També es troba d’enhorabona Mango, per a qui el 2025 ha estat el primer exercici sencer després de la mort del fundador, Isak Andic, i l’ha tancat amb nota: ingressos de 3.767 milions d’euros, un 13% més, i una inversió rècord de 225 milions.

En l’àmbit de la construcció, l’empresa cimentera Molins ha tancat uns beneficis de rècord de 185 milions d’euros, un 1% més que l’anterior exercici, amb un ebitda de 356 milions i una facturació de 1.368 milions. En salut, la farmacèutica Almirall ha quadruplicat els beneficis nets de 2024 fins als 46,2 milions l’any passat, amb unes vendes netes de 1.108,1 milions que s’incrementen un 12,4%. I tot i que encara no han presentat els resultats definitius, la cadena hotelera Grupo Hotusa avançava ja el desembre les previsions de tancament de 2025, en què apuntava una facturació de 1.659 milions (+8%) i un ebitda de 260 milions (+10%).

Finalment, una de les darreres a donar a conèixer els seus resultats ha estat Seat i Cupra, que la setmana passada va presentar les dades que encara no s’havien fet públiques. Aquí, les notícies no són tan positives com en les empreses mencionades anteriorment: el benefici de la filial catalana del grup Volkswagen s’ha reduït un 92% durant el 2025, fins als 41 milions, mentre que el resultat d’explotació ha caigut un 99,6% i s’ha quedat en -93,1 milions. Unes males xifres que contrasten amb la facturació, que arriba als 15.300 milions i creix un 5,1%. Un mercat “més difícil”, l’augment dels costos i, especialment, els aranzels europeus al Cupra Tavascan per la seva fabricació a la Xina (retirats el passat 10 de febrer) són les raons adduïdes pel conseller delegat de Seat i Cupra, Markus Haupt. El mateix dirigent avançava que el 2026 continuarà sent un any “complex”, però també assegurava que el veu amb “confiança” per l’eliminació de les taxes i l’aposta per l’electrificació.